El nostre cronista setmlanal; el Xavier.

A Catalunya, el tema d’actualitat és l’anunci que el referèndum per decidir sobre la independència es durà a terme el proper 1 d’octubre, mentre que al Pays Catalan ho és el dels resultats de les eleccions generals franceses; en fi, què hi farem, coses del Tractat dels Pirineus, m’imagino.

En les quatre circumscripcions catalanes, tots els candidats del Front National han aconseguit passar a la segona volta i, a més, en la circumscripció segona, la del nord del Rosselló, ha guanyat Louis Aliot; si diumenge passat us va fer mandra anar a votar, no us ho tindré pas en compte i, a més, ja ho sé que els quatre diputats catalans a l’Assemblea Nacional francesa són irrellevants, però si a la Catalunya Nord surt elegit un sol diputat de l’extrema dreta xenòfoba, m’empiparé com una mona, o sigui que diumenge que ve us vull veure a tots al col·legi electoral amb la papereta del candidat contrari al del Front National i si resulta que és el del partit de Macron, alabat siga Déu perquè això és el que hi ha.

D’altra banda, si veieu en Romà Grau, feliciteu-lo pels seus resultats a la primera circumscripció i digueu-li també que si promet tornar als bons temps de Joan Pau Alduy, deixant enrere, doncs, una figura tan patètica com la de Jean-Marc Pujol, i, sobretot,  si aprèn que expressar-se en dialecte rossellonès no significa pas parlar malament el català ni tampoc parlar en patois, a les properes eleccions municipals de Perpinyà faré propaganda per ell, ni que sigui per evitar que la capital del Rosselló esdevingui una nova Besiers o, pitjor encara, la capital d’un departament que es digui una cosa així com ara Nouvelle Algerie.

A part d’això, em sembla haver sentit dir que uns que volien escombrar Occitània estan la mar de contents perquè han arribat a treure poc menys del 4% dels vots sans l’appui des médias nationaux (nacionals, de quina nació?); per mi, ja s’ho faran, que jo el que vull escombrar és França.

Voleu que el Principat o Catalunya Sud es constitueixi en una república catalana independent? Potser seria més interessant organitzar per al proper 1 d’octubre una consulta popular —no vinculant, evidentment, perquè al Pays Catalan les coses, cal fer-les així— sobre aquest tema que no pas perdre el temps amb el romanço del nom de la regió o amb els arcans de la política parisenca; al capdavall, si l’1 d’octubre al Sud guanyés el sí, llavors quedaria demostrat que les fronteres de 1659 no són pas una cosa irreversible perquè alternatives reals a França i Espanya, n’hi ha.

Si amb aquesta consulta s’aconseguís mobilitzar més del 4% de l’electorat, segur que els caps hexagonals del departament passarien una molt mala estona perquè tindrien força raons per témer un proper Dien-Bien-Phu sud-pirinenc —òbviament, pacífic, democràtic i ple de somriures— que, esborrant per sempre més del mapa el departament dels Pyrénées-Orientales, alliberés la Catalunya Nord; llavors sí que ja no tindria cap mena d’importància quin fos el nom oficial de la regió de Tolosa ni qui remena les cireres a l’Elisi i a Matignon, com també podríem tenir la certesa que a Perpinyà no es faran més homenatges a l’OAS.
Xavier Deulonder i Camins

deulonder@hotmail.com

[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]