El nostre cronista setmlanal; el Xavier.

Lògicament, em sembla molt bé l’organització de trobades culturals entre el Principat i la Catalunya Nord; una altra cosa, però, és que pugui no compartir els criteris amb què s’organitzin o se’n doni la informació, principalment per part de le journal d’ici, el qual, com sabem, tot i ser d’ici sempre s’ha escrit en la llengua de .

Els dies 4 i 5 d’agost s’ha celebrat a Prada (Conflent) la Trobada literària i musical des deux Catalogne; que jo sàpiga, però, de Catalunya només n’hi ha una, tot i que dividida entre zona francesa i zona espanyola d’ençà del Tractat dels Pirineus; suposo que si a Prada, o a qualsevol altra localitat de la Catalunya Nord, s’anunciés una Trobada literària i musical de Catalunya, tothom entendria de què es tracta. Naturalment, celebro la intenció de donar a conèixer i valorar la producció d’autors i editors des Pays catalans —terme aquest que només em sembla correcte si pretén incloure també els escriptors valencians i de les Illes, és a dir de la part insular de l’antic Regne de Mallorques— i de fomentar els intercanvis entre éditeurs et écrivains, però no pas des deux Catalogne, sinó, simplement de Catalunya. Molt bé l’homenatge als cantants nord-catalans de la Nova Cançó: Pere Figueres, Joan Pau Giné, Gisela Bellsola,

Gérard Jacquet, Teresa Rebull, etc; espero que també s’hagin tingut en compte els escriptors nord-catalans en català; aviso, però, que no crec pas que la Nova Cançó hagi marcat la història cultural i política dels dos vessants dels Pirineus per la molt simple i senzilla raó que el massís pirinenc de les Corberes, la situació del qual la coneix tot Catalunya Nord, és l’element que, tan abans com després de 1659, ha marcat sempre els límits entre Catalunya i el Llenguadoc.

Com és lògic, tots els que hagin anat a Prada, o a Vilafranca de Conflent, on també s’hi han celebrat actes de la Trobada, hauran hagut de veure l’aberració lingüística de “Festival Pablo Casals”.

Si hi ha una frontera, no es pot pas evitar l’organització d’esdeveniments transfronterers com ara la Jornada literària transfronterera que ha tingut lloc a la Cerdanya entre la Guingueta d’Ix i Das. Per començar el vers que, fins fa poques dècades, es veia en moltes postals o anuncis deia “Meitat de França, Meitat d’Espanya, no hi ha terra com la Cerdanya”; que hagués dit  “Moitié en France, Meitat a Catalunya” no hauria tingut sentit perquè, en primer lloc, si en el vers original substituïm “Espanya” per “Catalunya”, llavors es trenca la rima i, sobretot, perquè de Catalunya ho és tota la Cerdanya, tant la zona espanyola com la zona francesa; no hi ha doncs, una Cerdanya catalana per oposició a una Cerdanya francesa, i si les coses van bé al Principat, potser a partir del proper 1 d’octubre haurem de parlar de la Cerdanya independent i de la Cerdanya encara francesa. Per cert, de debò que cal escriure “Das (Espagne)”? que no ho sap la gent quin és el tros de Cerdanya que no forma part de Catalunya sinó de le Pays Catalan? També se’ns anuncia que Les auteurs catalans et espagnols seront également de la partie le matin en France et accueilleront, chez eux, les auteurs français l’après-midi; jo, més aviat, diria que tots els autors que van participar en aquest esdeveniment eren catalans, encara que alguns d’ells puguin escriure en castellà o en francès.

No entenc pas tampoc la necessitat d’organitzar l’acte en dues localitats, una de la zona francesa i una altra de la zona espanyola, quan torbant-se tots els autors, alguns dels quals, a més, són cerdans, en una sola població de la Cerdanya, de la zona que fos, ja n’hi hauria hagut prou.

Xavier Deulonder i Camins (Dt. 8 d’agost)

deulonder@hotmail.com

 

[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]