Enguany podreu gaudir de tres exposicions , durant la celebració de la Universitat Catalana d’Estiu:

La primera d’aquestes du per títol : ‘Supervivents i resistents. Catalunya 1939-1959. El cas de Manresa’. Organitzada per la Fundació Independència i Progrés , amb  la col·laboració de la Fundació Irla i el suport de Memòria.cat.

En dotze plafons es sintetitza la voluntat de supervivència i resistència de les classes populars en els primers vints anys del franquisme, els més foscos, posant com a exemple el cas manresà. Des dels exiliats, a les famílies dels represaliats, a l’incipient sindicalisme, a la lluita pel pa, a la catalanitat refugiada a les entitats sardanistes, corals, a l’escoltisme i l’excursionisme; a la mateixa immigració com a estratègia de supervivència, desfila un cal·lidoscopi de situacions on les classes populars perdedores polítiques o socials de la guerra mostren com aguantar en temps difícils.

La segona intitulada ‘Patrimoni oblidat, memòria literària’. Està organitzada per la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana i l’Institut Ramon Muntaner.  L’exposició contempla elements del patrimoni material tangible, en un sentit molt ampli, que estan oblidats, ruïnosos o que en algun moment de la història ho han estat, o també alguns de desapareguts.

La interpretació o descripció d’aquests elements es fa sempre únicament i exclusiva a través de la literatura. És a dir a partir de textos literaris molt diversos d’autors actuals o ja desapareguts. L’exposició està dividida en cinc àmbits: 1) En lluita i diàleg amb el paisatge; 2) El pes de la història; 3) El clam silenciós de les pedres; 4) La memòria de la vida social; 5) Les ruïnes com a símbol de la terra.

Finalment la tercera, intitulada Cartografia de Països Catalans (del segle XVIII fins ara)  està organitzada per l’editorial Terra Nostra.  Aquesta és una editorial nord-catalana, començà la seva vida com a revista escolar. Publiquen llibres principalment en català, però també en francès i en bilingüe.