Featured Video Play Icon

Han passat 21 dies des de la Resolució de la Sentència de 100 anys de presó pels líders polítics empresonats i en les manifestacions s’han sumat detencions de joves que indiquen vulneració dels drets humans i llibertats. Els advocats dels detinguts han informat de les vexacions a les instàncies policials, unes actuacions que s’espera que siguin investigades en el marc del Mecanisme Català de Prevenció de la Tortura i d’altres Tractes o Penes Cruels, Inhumans o Degradants. Dels 28 detinguts en les manifestacions realitzades en el territori català, tres d’ells es troben en llibertat provisional, en espera del judici.

‘Rights international Spain’ en el seu Informe que ha presentat al Comitè de Drets humans de les Nacions Unides, tot i no fer referència a Catalunya, insta a que es reclami a Espanya la reforma de la ‘Llei de Seguretat Ciutadana‘ i el ‘Codi civil espanyol‘ per ‘protegir i garantir l’exercici de les llibertats de reunió i expressió‘ així com ‘l’alt nombre de condemnes‘ per enaltiment del terrorisme. Un document que es converteix en al.legació per tal que, el proper mes de gener de 2020, l’ONU pugui valorar-la. Unes al.legacions que també poden ser presentades per totes aquelles institucions no governamentals.

La violència policial ha provocat que el jovent es sumi com una pinya i acampi  a la Plaça Universitat de Barcelona com a protesta i solidaritat contra la detenció dels joves detinguts, la vulneració dels drets i llibertats, així com per la llibertat dels líders empresonats i exiliats, d’entre ells músics i artistes. Una acampada que ha comptat amb milers de joves, molts d’ells estudiants, i amb una llarga agenda d’actes, ponències, debats i presentacions, així com activitats culturals i musicals i com sempre en un entorn i amb un esperit pacifista.

Es tracta d’una mobilització juvenil, social i pacífica que ha tingut la tenda de campanya com a sostre i que ens recorda també la vulnerabilitat de l’accés de l’habitatge d’aquesta joventut catalana que lluita pacíficament pel dret d’autodeterminació del seu país. Són moltes les persones solidàries que durant aquests dies s’han apropat i s’apropen per fer-los arribar aliments i mobiliari.

Són joves que formen part d’una ciutadania activa i connectada a les xarxes socials per construir noves eines per a la política que vagi de baix-joves a dalt-govern. Sorgeix una política digital com a nova forma de comunicació i de mobilització social que utilitza el poder multiplicador i viral de les xarxes.

Podem estar orgullosos d’aquesta joventut que ha afrontat una crisi econòmica, la precarietat, l’atur juvenil, la difícil emancipació familiar i que ha de salvar contínuament obstacles per fer realitat el seu projecte de vida. Ara, els joves s’uneixen per fer realitat la independència i el seu present i futur.

L’any 2015, el cantant i poeta Nach Scrath va composar ‘Adiós España’ una cançó a ritme de rap, en què denunciava l’emigració a la qual es veien forçats a recórrer els joves espanyols.

Adiós España, no llores por mí
Sé que aquí ya no puedo vivir, me echasteis por fin.
Adiós España, me largo de aquí,
te has convertido en un desierto es imposible vivir así‘.

Ara, aquest rap torna a ser actual. El raper, un dels més coneguts en llengua castellana, posava el dit en les nafres d’una joventut hiperpreparada i forçada a emigrar, i concep la marxa com una emigració no voluntària sinó com un exili forçat, originat pel sistema econòmic, social i polític imperant a Espanya.

Els catalans i catalanes volem exercir el dret de d’autodeterminació per marxar d’Espanya i construir un país amb el seu potencial econòmic i empresarial per als joves: ‘Adiós España’. Per fer-ho possible, el proper diumenge, a les urnes cal sumar-hi tot el vot independentista i assolir així la llibertat del poble català. Que no es quedi cap vot a casa!

Rusc d’Abella