Dilluns de la setmana passada, l’Indépendant va publicar un reportatge sobre joves francesos matriculats a la Escola Universitària de la Salut i l’Esport (EUSES), situada a Girona, on el 80% dels alumnes de l’especialitat de fisioteràpia són de procedència hexagonal. Simplement, m’agradaria exposar alguns comentaris sobre la manera com le journal d’ici n’ha parlat.

Igual com ho fa fet una perpinyanesa de vint-i-un anys, ‘des centaines de jeunes originaires des Pyrénées-Orientales et de tout le Midi de la France, traversent Pyrénées pour poser leurs bagatges ici, és a dir, a l’EUSES. Ens acostumem a queixar que al Principat hi ha gent per a la qual “Catalunya Nord” i “Occitània” constitueixen una mena de magma confús on no se sap mai què és una cosa i quina és l’altra ni, sobretot, la diferència que hi ha entre totes dues, però, és clar, ací podem veure els Pyrénées-Orientales inclosos dins del concepte, força vague i elàstic, de ‘Midi de la France; m’hi jugaria el que fos que pocs marsellesos i provençals en general deuen anar a estudiar a Girona. D’altra banda, travessar els Pirineus, ho faran els llenguadocians però mai els nord-catalans perquè, tal com es pot comprovar sobre el terreny, si venim de Perpinyà, travessar els Pirineus vol dir enfilar cap a Narbona mentre que si ens dirigim cap a Figueres o Girona, en passar del Rosselló a l’Empordà, només ens trobarem la serra de l’Albera, l’impacte orogràfic de la qual és infinitament inferior al del massís de les Corberes, que, per més que alguns no vulguin recordar-ho, des de temps immemorials, ha marcat la separació entre Catalunya i el Llenguadoc.

A la cafeteria de l’EUSES, és en fait le français qui domine ici. Sur la bouche des étudiants, sur les différentes affichettes d’information collées aux murs, la langue de Molière s’est fait une place. Tenint en compte la procedència geogràfica de la majoria d’aquests alumnes, lamento que la llengua que se senti al bar i als passadissos de l’EUSES sigui la de Molière en comptes de la de Bernart de Ventadorn, tal com passaria amb tota la normalitat i naturalitat del món si França no s’hagués dedicat, amb una constància i una tenacitat dignes de molt millor causa, a anorrear i eradicar les llengües dites impròpiament regionals; d’altra banda, si aquests joves fossin occitanòfons en comptes de francòfons, tal com segurament deurien ser-ho molts dels seus besavis, segur que els resultaria molt més senzill adaptar-se a una universitat on, a diferència de com passa a la Université Via Domitia, les classes es fan en català; evidentment, també trobo penós que, per poder aclimatar-se a la universitat de Vic, un jove de Perpinyà necessiti une administration francophone; igual a Vic descobreix raons per maleir l’opció lingüística que, ara fa unes dècades, deurien adoptar els seus avis en l’àmbit familiar. No crec pas que haver passat per la Bressola, Arrels o una escola amb fileres bilingües predetermini anar a estudiar a universitats situades “sud enllà”, en comptes de triar altres destinacions més hexagonals com ara Tolosa, Montpeller, Marsella o París, però l’opció que prenen molts joves nord-catalans de cursar estudis superiors al Principat hauria de ser un motiu més que suficient per millorar l’ensenyament del català a la Catalunya Nord, per més que a Tolosa o a París no ho vulguin entendre. O sigui que la presidenta Carole Delga ja podria afanyar-se a engegar d’una vegada la promesa oficina de promoció del català.

A conseqüència de certes qüestions burocràtiques de diferències entre els batxillerats espanyol i francès, alguns joves que volen estudiar al Principat es troben haver de fer un viatge a Madrid; espero que la consolidació de la República Catalana elimini aquest obstacle.

Xavier Deulonder i Camins

deulonder@hotmail.com

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.