Featured Video Play Icon

Amb la certesa que la tercera edat ara és més jove, té el cap claríssim i és el motor que mou arreu les coses i també el procés,el rector de la Universitat Catalana d’Estiu (UCE) de Prada de Conflent, en Jordi Casassas, iniciava l’acte de la història del moviment d’àvies i avis de la plaça de Vic per la llibertat, a càrrec de l’àvia Rosa Maria Llimós, així com la conferència: ‘Desobediència civil i no-violència activa’ a càrrec dels avis Ramon Tubau i Anna Bofill, i presentada pel president de @tacadolivic, en Joan Bassaganya.

I és que plogui, nevi o caigui un sol de justícia, les àvies i avis no tenen aturador. En ple mes d’agost, segueixen a les places dels pobles, les ciutats i les presons reivindicant la llibertat dels presos/es polítics/ques, el retorn dels exiliats/des i la proclamació de la República. Unes concentracions diàries i setmanals en les quals hi cabem totes i tots, com diu Rosa Maria Llimós. Són un pou d’experiència, la majoria han viscut la dictadura franquista i alguns la postguerra civil, i aporten al procés coneixement, convicció, persistència, resistència i molta voluntat amb un anhel:volem un país millor pels nostres fills/es i néts/es, com indica Llimós. 

Unes àvies i avis @tacadolivic que es manifesten arreu de Catalunya i que vaig poder conèixer i identificar a Estrasburg, el passat 2 de juliol, gràcies al bonic dibuix en la samarreta de la ninotaire Pilarín Bayés, que forma part també d’aquest moviment vigatà. 

A més de manifestar-se activament, cada dimarts de 10 a 10.30 hores a la Plaça de Vic,  i teixir manualitats amb creativitat pels dissabtes, que és quan s’intercanvien pel donatiu voluntari adreçat a la Caixa de solidaritat dels familiars i els presos i exiliats polítics, @tacadolidevic també analitza i estudia el procés de no-violència activa.

La història del moviment de les àvies i avis de la Plaça de Vic per la llibertat s’inicia de la mà de la seva fundadora, la Dolors Bruguera, i amb el suport de l’ANC. Té un any i mig de recorregut i d’entre les accions realitzades destaquen la concentració a la presó de Lledoners, el 18 d’agost de 2018; la trobada de Taca d’Oli a Montserrat, el 15 de juny de 2018, la presentació de ‘Taca d’Oli’ al Teatre Bartrina de Reus el 20 de setembre de 2018, així com d’altres manifestacions a Barcelona i la de Vic amb en Jordi Pesarrodona.

Durant el primer aniversari de l’1 d’octubre @tacadolidevic va repartir galetes dolces elaborades pel forner Xavier Puigseslloses, “per no oblidar les “galetes amargues” que es varen repartir a tort i a dret aquell dia”, explícita la Llimós.

En el seu primer acte públic, @tacadolivic va comptar amb la Bea Talegon, qui va explicar-los el ‘Plan Zen al País Basc’ de restricció de llibertats, com recorda Llimós.

Una gent gran de Vic de ‘Taca d’Oli’ @tacadoliavis que va ser impulsada pels avis i àvies de Reus i que consta dels avis de 28 municipis i és representada en aquesta trobada pels de Mataró, Tarragona, Montbrió del Camp, Cambrils i Riudoms els quals van realitzar la cloenda de l’acte. La representant de Cambrils va explicar que: és l’únic col·lectiu que rep setmanalment contramanifestacions i el segrest de la cartelleria i el representant de Tarragona @3aJoventut va destacar emocionat que la plaça i la ciutat de Tarragona ja comença a groguejar

Les àvies i avis de ‘Taca d’Oli’ varen impulsar, el passat mes de gener de 2019 un ‘Manifest d’Autoinculpació’ que es va lliurar a la Fiscalia de Tarragona amb un total de 1.229 signatures de la gent gran dels 28 municipis. En aquest Manifest es sol·licitava l’alliberament dels presos polítics i l’empresonament dels 1.229 signants, en considerar-se aquests culpables per voler la República catalana i en valorar que els polítics es van limitar a  fer efectiva la voluntat del poble l’1O. En data 7 de maig de 2019, la Fiscalia arxivà el Manifest en considerar que la participació en el primer d’octubre no és delicte. 

A  ‘Desobediència civil i no-violència activa’ l’Anna  Bofill va fer un repàs a la història de la desobediència civil posant exemples com el de l’any 1995 amb el govern socialista, dels joves que van negar-se a fer el servei militar obligatori i varen optar per la realització de tasques socials als barris, demostrant així el seu no al servei militar. Un fet que va comportar més de 300 detencions, però que, pocs anys després, servia per derogar la llei del servei militar obligatori. Aquest és un exemple que demostra que la desobediència pot canviar el món i que el tema no és la desobediència sinó la obediència de lleis injustes.

També com a exemple de no-violència i del poder del poble Bofill afegeix la vaga de tramvies de l’any 1951 i la guerra de l’aigua, en la qual les classes més desfavorides es van negar a pagar l’impost de l’aigua com a servei bàsic l’any 1990. I és que Catalunya té una gran tradició de reivindicació pacífica, que no passiva. 

En la no-violència s’explica que el compromís i la claredat de l’objectiu legítim és molt més important que el nombre: així les mares de la plaça de maig de Buenos Aires eren poques, però tot i així van assolir l’objectiu: conèixer als seus néts i difondre la desaparició de fills i familiars al món. D’altra banda, les sufragistes van ser titllades de ‘trencar la pau social’ però van assolir el vot de les dones. Bofill cita tambe a Gandhi i explica que el poder més gran de la humanitat és la no-violència, però això no vol dir ser passiu i que ens vagin pegant. Per ser ‘no violent” es necessita més força interior que per ser “violent”‘. Una gran força interior que ha permès als pobles guanyar revolucions, així com la llibertat dels pobles, com ho va fer Gandhi, l’any 1930 amb la ‘Marxa de la sal’, la manifestació empresa amb l’objectiu d’obtenir la independència.”

La no-violència activa passa per cinc fases:  

1. Diàleg: el no violent vol dialogar de principi a fi.
2. Denúncia ja sigui mitjançant manifestacions, cartelleria, pancartes…
3. No cooperació, com la del mecànic de Reus que es va negar a donar ajut en la reparació del vehicle de la policia en considerar que havia pegat familiars i coneguts. O bé l’estratègia de ‘Consum Estratègic’ amb la qual s’opta pel canvi de companyies de telefonia i serveis bàsics a empreses catalanes.
4. Desobediència civil, que implica rebre sancions i aquesta va adreçada als més forts i a la qual la resta de persones dóna cobertura.I no seran les àvies i els avis els més forts del procés?
5. La creació d’alternatives: cal ser intel·ligent i creatiu per no repetir accions i innovar perquè així aquestes són més efectives com són les Eines de país de l’ANC amb el nomenament democràtic dels nous representants a la Cambra de Comerç de Barcelona.Les àvies i avis no defalleixen i conviden tothom a afegir-se i escampar aquesta ‘Taca d’Oli’  @tacadoliavis tan potent creada per la gent gran de Reus i dels qui parlarem properament.

Les àvies i avis no defalleixen i conviden tothom a afegir-se i escampar aquesta ‘Taca d’Oli’ @tacadoliavis tan potent creada per la gent gran de Reus i dels qui parlarem properament.
El proper dia 5 de setembre tindrà lloc a Balaguer una nova trobada de Taca d’Oli a la qual us hi esperen.
Moltes gràcies a les àvies i avis de la Plaça de Vic @tacadolivic per la vostra convicció pel coneixement tramès a la UCE de Prada Conflent,i per la vostra visita i ofrena a la tomba del gran mestre de la llengua catalana, en Pompeu Fabra, refugiat a la Catalunya Nord.

També per fer-nos reflexionar amb el vostre gran treball i amb l’escriptor Primo Levi, sobrevivent de l’holocaust, i amb les seves paraules: ‘Si no és ara quan? Si no som nosaltres qui?

De nou, gràcies àvies i avis pel vostre gran esforç:

Twitter: @tacadolivic
Taca d’Oli @tacadoliavis

Rusc d’Abella. 26 agost 2019