Com que ara molta gent es planteja una —molt llarga— llista de bons propòsits per a l’any que ha de començar, mirem quins podrien ser els bons propòsits per al 2020 a la Catalunya Nord; ja ho sé, naturalment, que la immensa majoria d’aquests bon propòsits s’obliden durant la primera setmana de gener i, per això, cal repetir-los cada any.

El primer de tots seria, lògicament, el de parlar en català amb els fills, nebots i néts per així mantenir, ni que sigui fent només la viu-viu, la llengua una generació més; comprenc que trencar el mal costum, instaurat ara fa seixanta anys, de parlar als fills en francès costa molt, però ací estem fent una llista de bons propòsits i, al capdavall, alguns esteu ja en la situació que si heu parlat en francès amb els fills, encara podeu arreglar-ho amb els néts.

El següent propòsit de la llista seria aprofitar la implicació nord-catalana en el procés independentista del Sud i l’activitat de la delegació nord-catalana del Consell per la República per mirar d’aconseguir que al Principat tornin a situar Perpinyà dins del mapa de Catalunya; òbviament, assolir aquest objectiu no depèn pas exclusivament dels nord-catalans però alguna cosa s’hi ha de fer des de la Catalunya Nord com ara, per exemple, protestar davant de la Casa de la Generalitat de Perpinyà cada vegada que al Principat s’ignori la realitat de la Catalunya Nord ja sigui emetent per TV3 declaracions en castellà sense subtitular-les, parlant-hi de la Cerdanya catalana i de la Cerdanya francesa, de la frontera franco-catalana de la Jonquera, etc, etc, o també convocant manifestacions davant del consolat francès de Barcelona contra els torts i els greuges que venen de París, com ara, entre molts d’altres, el de la manca de fileres bilingües a l’escola pública; serieu capaços d’imaginar-vos una manifestació dels armilles grogues nord-catalans a Barcelona?

Evidentment, un altre propòsit que caldria plantejar-se seriosament és el d’evitar que, en les properes eleccions municipals de Perpinyà, Louis Alliot arribi a la segona volta, perquè si no, ja veig que caldrà votar Romain Grau per evitar tenir un alcalde de l’extrema dreta xenòfoba i conformar-se, doncs, amb un pur i simple recanvi generacional de Jean-Marc Pujol; com que Unitat Catalana li dóna suport, ens aniria molt bé que Clotilde Ripoull tragués uns bons resultats en les eleccions.

Es podria aconseguir que la presència del català a l’Indépendant arribés a superar la petita crònica que hi apareix els diumenges? Si, segons ho diu la seva capçalera, aquest és le journal d’ici hauria de tenir més consideració envers la que realment es la llengua d’ací. Naturalment, el bon propòsit de tot el moviment catalanista hauria de ser el de convèncer tots els habitants dels Pyrénées Orientales, començant pels armilles grogues, que, dins de França, no tenen cap altra opció que resignar-se a ser ciutadans de tercera categoria perquè el seu departament està situat a la perifèria no ja de França sinó del desert francès mateix.

Un altre propòsit de la llista seria el de transformar la patètica comèdia franco-francesa del Dia de l’Armistici en una jornada de record de les víctimes de la guerra i de condemna als qui intenten presentar com a herois patriòtics francesos uns homes duts a la força a l’escorxador de les trinxeres per uns governs que no donaven cap valor a les seves vides, és a dir, recordar que no són pas Morts pour la France sinó Morts par la France; naturalment, tot això caldria acompanyar-ho de la reivindicació dels únics i veritables herois de la Gran Guerra: els desertors.

Tant de bo el 2020 sigui l’any en què a Ceret deixin de fer-hi corrides de toros. Si us aconsello que feu el propòsit de deixar de comprar tabac a Andorra o al Sud no és pas perquè em sàpiga greu que la hisenda de París perdi diners si la gent no compra el tabac que es comercialitza en territori francès, sinó perquè —com tots ho sabeu molt bé per més que vulgueu fer l’orni— el tabac és un producte que perjudica greument la salut dels qui en consumeixen i, a més, crea addicció.

Xavier Deulonder i Camins
deulonder@hotmail.com

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.