França és un país meravellós on tot són flors i violes; tanmateix, si encara no ha aconseguit esdevenir una segona edició del Paradís Terrenal és, únicament, perquè en les competicions internacionals, els seus esportistes no assoleixen prou medalles; per posar remei, doncs, a aquest greu problema, el govern ha destinat la bonica xifra de 350 milions d’euros a la creació de l’Agència Esportiva Nacional (ANS), entitat encarregada de fomentar els èxits esportius dels atletes francesos, sobretot a les properes olimpíades del 2024 que se celebren ni més ni menys que a París. Com sabem, si cada dissabte hi ha manifestacions d’armilles grogues és, precisament, en protesta contra el baix rendiment dels esportistes francesos, a conseqüència del qual no es pot gaudir gaire sovint del plaer de veure la tricolor onejant ufanosa als estadis tot sentint la bonica tonada de La Marsellesa; d’altra banda, si a algú li sembla que un dels problemes més importants de França és el de l’atur, l’entrada en funcionament de l’ANS significarà la creació de seixanta llocs de treball; no queda clar, però, quin serà el destí d’aquests treballadors si, el 2024, França no aconsegueix com a mínim vuitanta medalles olímpiques; no crec, pas, però, que rebin un tractament semblant al que la policia dóna a alguns armilles grogues.

Tot plegat es tracta d’una eina per fer visible França al món; en el cas de l’Àfrica, però, no crec pas que calgui perquè amb les seves intervencions militars i polítiques neocolonials, França ja hi és ben visible, potser massa i tot, igual com en unes certes i determinades comarques de Catalunya la presència francesa ja s’hi nota i molt; per això, qui visiti Perpinyà es trobarà amb una sensació d’estar ja a França que a Figueres o Girona no la sentirà pas; evidentment, per fer política d’exaltació nacional franco-francesa patriotera i xovinista no cal que es cremi Notre Dame de París. Això sí, a diferència de com es va fer el 1914, ara no es tracta pas d’enviar milers de joves a morir en l’infern de les trinxeres.

No es pot negar pas, però, que les medalles que la gimnasta Nadia Comăneci va guanyar a les olimpíades de 1976 i de 1980 van fer visible al món Romania, un país sotmès a una cruel i absurda dictadura totalitària on la gent vivia en la misèria, però on el règim podia permetre’s de dedicar recursos a formar uns quants esportistes d’elit capaços de competir al més alt nivell; ja ho sé que la França d’Emmanuel Macron no pot pas comparar-se de cap manera amb la Romania de Nicolae Ceaușescu, però el fet és el mateix; l’esport d’elit és un mecanisme de propaganda política i nacional que no reflecteix pas les condicions de vida de la societat ni garanteix tampoc que es fomenti la pràctica de l’esport entre la gent; convé, doncs, no perdre mai de vista que crear una Comăneci va estar a l’abast d’un element com Ceaușescu.

Al capdavant de l’ANS, s’hi ha col·locat com a president Jean Castex, que, com sabem, també és batlle de Prada, delegat interministerial als Jocs Olímpics i conseller departamental dels Pyrénées Orientales; és lògic, doncs, comparar-lo amb Pooh-Bah, el personatge que acapara tots els càrrecs de govern de la ciutat de Titipú, l’escenari de El Mikado, l’òpera còmica amb música d’Arthur Sullivan i llibret de W. S. Gilbert estrenada a Londres el 1885. M’imagino, per tant, que, en més d’una ocasió, veïns de Prada que acudeixin a la casa de la vila a intentar resoldre algun problema que tinguin es trobaran amb l’anunci que el senyor batlle no hi és perquè està molt enfeinat a París amb l’ANS; evidentment, quina importància poden tenir les trifulgues i misèries de la capital del Conflent al costat de la glòria olímpica de França. A part d’això, vist que l’ANS l’han dotada amb 350 milions d’euros i l’Oficina Pública de la Llengua Catalana (OPLC) amb només cent mil euros, no podríem mirar d’aconseguir que a França es reconegués parlar en català com a esport olímpic? Aprofito, d’altra banda, per fer una darrera precisió; al mitjà digital La Clau s’hi pot llegir que ANS serà “presidida per Jean Castex, alcalde de Prades”.

És evident que es tracta d’un error perquè, com tothom sap, el recentment promogut a l’estatus de “Sr. Medalles Franceses” és alcalde de Prada (Conflent) i no pas de Prades (Baix Camp); ignoro què deu haver provocat una equivocació com aquesta ja que, tal com ho poden comprovar per experiència alguns dels assistents a l’UCE, del Baix Camp al Conflent hi ha una bona tirada d’unes quantes hores de carretera.

Xavier Deulonder i Camins
deulonder@hotmail.com