En teoria, que es designi Perpinyà capital de la sardana durant l’any 2019 no té pas res d’especial, perquè vés quina diferència hi ha d’haver entre la capital del Rosselló i d’altres localitats que, en els darrers anys, han exercit la capitalitat de la sardana com ara Montblanc, Figueres, Mollerussa, Calella, Barcelona o Arenys de Munt o les que en prendran el relleu el 2020, Sant Feliu de Guíxols, i el 2021, Balaguer; a la pràctica, però, ens trobem amb el mateix fet, que com que ja sabem quin és no cal fer-ne menció explícita, a conseqüència del qual els èxits esportius de Martin Fourcade no transcendeixen a la major part de Catalunya, on resulta molt més conegut Fernando Alonso.

La sardana és una dansa popular de l’Empordà que, ara fa uns cent anys, va difondre’s a tot arreu de Catalunya com a símbol de catalanitat, igual com, a les darreries del segle xx, va passar amb els castells, fins aleshores una pràctica exclusiva de Tarragona i de les comarques del voltant; per tant, que les sardanes i els castellers hagin arribat a la Catalunya Nord ens demostra que, malgrat tot, encara s’hi mantenen els vincles amb la resta del país; ara bé, com tots sabem, al Rosselló, Conflent, Vallespir, Capcir i part de la Cerdanya cal lamentar una absència que ens la fa present la naturalitat amb què s’hi poden veure cartells d’anuncis de ballades de sardanes o d’actuacions castelleres escrits en francès, mentre que, en canvi, al Principat, un cartell de castells o de sardanes escrit en castellà es consideraria una incongruència perquè, òbviament, una cosa no s’adiria pas amb l’altra; quan van donar per la ràdio l’acte de l’inici de la nova capitalitat de la sardana, vaig sentir les paraules de l’alcalde de Montblanc però no pas les del seu homòleg de Perpinyà, cosa que, lògicament, vaig atribuir a la incapacitat de Jean-Marc Pujol per expressar-se en català. Per cert, en sap Romain Grau de parlar en català? Per si a algú li interessa, Louis Alliot coneix el “valencià” perquè la seva mare era d’Alger.

Ja me’n faig càrrec que aprendre a ballar sardanes o a fer castells és molt més senzill que aprendre a parlar en català i, també, que a la Catalunya Nord costa trobar llocs on usar el català es consideri normal, però, de totes formes, una catalanitat de senyeres amb les barres de sang i or, gegants, castells, sardanes, cargolades, pujades al Canigó i partits de la USAP però expressada en francès és una catalanitat castrada, amputada del seu element principal, que li dóna la raó de ser i en fa una identitat nacional, d’ací que França hagi fet sempre mans i mànigues per imposar el francès en detriment del català, igual com Espanya ho ha fet amb el castellà.

En qüestions d’identitat, la Catalunya Nord fa, doncs, l’efecte de ser el lloc on ha esdevingut del tot normal llençar el gra i quedar-se amb la palla; per tant, si la capitalitat de la sardana serveix per fomentar l’aprenentatge i la recuperació de l’ús del català, benvinguda sigui. A veure quin dia arribarà que si a Perpinyà es convoca una manifestació pels drets de les dones, contra el canvi climàtic, per la millora dels salaris o per qualsevol cosa que no estigui directament relacionada amb la reivindicació catalanista, s’hi vegi gent amb les pancartes escrites en català i cridant les consignes en la llengua que va ser d’ús majoritari a la Catalunya Nord fins que tothom va agafar el mal costum de parlar als fills en francès.

Xavier Deulonder i Camins

deulonder@hotmail.com