Senyora Presidenta de la Regió LRMP :

He rebut la vostra circular d’invitació a la presentació de l’Oficina pública de la llengua catalana, el dia 23 a l’UPVD. Lamento no poder assistir-hi. Ara bé, crec que us haig de fer la meva aportació i comunicar-vos el que pensava dir-vos si hagués pogut ser present.

Primer penso que, sent favorable a la cultura i a la llengua catalanes, com dieu en la vostra invitació, i disposada a posar aquí rètols amb País Català, com heu declarat a la premsa fa pocs dies, el més senzill per Vós seria d’afegir País Català a Occitània pel nom de la regió LRMP. Tindríeu un suport unànime i el reconeixement emocionat de tothom. En les circumstàncies presents, qualsevol altra iniciativa, per ben intencionada que sigui, per algunes persones malpensades podria semblar com a oportunista i, en tot cas, derisòria si s’interpretava com un efecte d’anunci.

Pel que fa a la creació d’una Oficina pública de la llengua catalana, crec que és una excel·lent iniciativa, car hi ha molt treball a fer i hem perdut massa anys. En efecte, suposo que ja sabeu que el català serà l’última llengua regional metropolitana a beneficiar d’una oficina d’aquest estil. L’OPL Bretonne ve de la transformació de l’Office de la langue bretonne, del 1999, l’OPL Basque succeeix a l’Institut de Culture Basque del 1990, l’Office pour la langue et la culture de l’Alsace ja té 22 anys, i per l’occità hi havia el CROM i el CIRDOC, dels anys 1998-1999, i ara l’OPL Occitane. Amb l’OPL Catalane, reclamada des de fa vint anys, entrarem finalment en les preocupacions de la regió que presidiu. Ens en alegrem sincerament.

És un tòpic dir que els catalans tenen seny i paciència, ens han après que el temps no importa. En altres temps l’últim tram electrificat a França de les línies ferroviàries internacionals fou Narbona-Perpinyà-frontera. Aquest mateix tram fou també l’últim de les autopistes franceses cap a l’estranger, i el tram Perpinyà-el Voló, inaugurat aquest any, és l’últim posat a tres vies vers l’exterior, tot i el trànsit infernal de camions. Passarà igual per la llengua.

Això dit, aquesta creació de l’OPLC és necessària i benvinguda. Ara bé sabem tots que el gest polític real es mesura amb la dotació que es pressuposta. Evidentment, el milió d’euros del pressupost de l’OPL Basque – una oficina comparable a la catalana – seria l’ideal però, degut a les circumstàncies, sembla difícil de baixar a sota de set cents o de vuit cents mil euros. És el que esperem de Vós pel primer any.

Molt atentament,

Joan Becat

NDLR: (J B: Universitari, autor, creador i-o defensor de moltes coses nord-catalanes i de la catalanitat… i jubilat actiu 😉