Featured Video Play Icon

Ramon Elias, luthier, violinista des dels 6 anys i contrabaix ens ha sorprès amb un violí amb la forma de Catalunya que sona per la llibertat. Com a solista i membre dels 50-60 músics que formen Músics x la llibertat, durant més de 45 dies ha acompanyat els presos polítics a les presons catalanes, també amb la interpretació del ‘cant per la llibertat’. Aquest violí, anomenat Stradiroures, fa sonar l’ànima de la terra catalana: una joia musical de gran impacte visual que volíem conèixer abans que tornés ahir a escoltar-se pels presos polítics.

Després d’endinsar-nos per dreceres de bells camins daurats de blat i de verdes oliveres, olorem les arbequines de l’Urgell i arribem al petit poble d’Altet on viuen 87 persones, dins del terme de Tàrrega, i on neix l’Stradiroures. Amb un sol de justícia trobem l’ombra al taller del Luthier de Sant Esteve de les Roures o @Luthiersedr, tal com se’l coneix a les xarxes socials.

Aquest municipi, Sant Esteve de les Roures, sorgí com a resposta a la repressió viscuda l’1 d’octubre. El disseny de l’Stradiroures prové d’un manuscrit i plànol de 1714 de la biblioteca rourenca. Entre encenalls, la nostra mirada cerca l’Stradiroures, però els ulls es troben eines, fustes, vernissos, coles, ribots, cordes de crin de cavall (per a l’arqueta) i els esquelets d’instruments que van prenent forma, com una guitarra barroca, violes de roda, un xel.lo i uns rebel.lís medievals, a més d’uns ressonadors corporals (instruments de musicoteràpia). Alguns violins ja acabats pengen a les prestatgeries esperant al seu/seva violinista, i és que per a en Ramon ‘un bon músic sense un bon instrument no podrà ser mai un bon músic’. D’altres esperen ser reparats. Coneix molt bé el so del violí i també del contrabaix que toca amb els Músics x la llibertat @MusicsLlibertat i a l’espectacle d’en Jordi Pesarrodona Per Nassos, així com la viola i la resta d’instruments de corda tradicionals.

S’entusiasma quan ens explica els seus inicis musicals i els de l’ofici de Luthier:als 6 anys començava a tocar el violí i els meus estudis als conservatori de Música de Tàrrega i Sabadell. Després, vaig decidir que havia de construir el meu violí i vaig estudiar 5 anys per ser Luthier a Itàlia, a Cremona que té la més prestigiosa escola de luthiers. La fabricació de violins a Cremona és una antiga forma d’artesania pròpia i única d’aquesta ciutat, on des del segle XV s’ha desenvolupat la producció d’instruments com violins, violes, violoncels o contrabaixos. Es poden fabricar instruments de corda mitjançant diferents mètodes, però els luthiers de Cremona tenen una tècnica considerada única en tot el món. Vaig estudiar amb en Primo Pistoni, que és un dels grans mestres i amb gran reconeixement mundial pels premis obtinguts pel seu gran mestratge d’aquest ofici, amb més de 500 anys d’història i amb Stradivarius al capdavant‘. Li preguntem si és necessari saber tocar l’instrument per ser luthier i ens respon que no, però ser músic ajuda en la professió’.

L’Stradiroures és un violí creat amb el talent de l’enginyeria i l’arquitectura del so i amb la precisió d’unes mans i, concretament, dels polses dels dits que esculpeixen la fusta italiana d’avet de rosso i d’arç per fer-lo sonar amb la més aguda de les acústiques, com hem sentit. I segueix explicant: ‘tot i no tenir la mateixa caixa de ressonància dels violins tradicionals i l’afegit de les cordes simpàtiques sí té les mateixes mides i parts del violí tradicional: voluta o cargol, clavilles, mànec, filet, batedor, cordes, efes o forats harmònics, pont, afinadors, cordal, mentonera i botó. La part de davant de l’Stradiroures és d’avet de rosso per la seva flexibilitat i la de darrera de fusta d’arç per la seva resistència, totes dues de fustes italianes amb les quals s’elaboren els violins. L’Stradiroures té 450 hores de treball: vaig començar a fer-lo el mes de juny de 2018 i vaig finalitzar-lo el més de gener de 2019. Els instruments s’han de construir al déssim de mil.límetre , atès que un error mil.límetric no els permetria sonar bé’.

Ens mostra al taulell de Luthier les parts de l’Stradiroures per veure la caixa de ressonància en forma del país i les cordes simpàtiques que indica: ‘es diuen així perquè ressonen per simpatia. És un efecte de la física en la que una corda afinada en una nota concreta es posa a vibrar quan la nota sona per una altra banda’. Crea l’efecte de reverberació semblant al que son quan es toca en una església i té la mateixa escala cromàtica que un violí. Aquest Stradiroures té una part que el fa especial i és que té gravat al seu interior la llista dels presos i preses polítics al costat de l’etiqueta del @Luthiersdr i la data de construcció’.

Li preguntem per les fases del procés de la seva construcció (us enllacem amb el vídeo per veure-ho) i ens comenta que: Els violins també tenen ànima i si aquesta no es troba al lloc correcte no funciona bé i canvia el so de l’instrument’.

De les elaborades i artesanals fases de creació del Luthier ens mostra com esmola la fulla amb el ribot i amb aquest fa les xapes, com per doblegar fa servir el ferro calent, com encola, encaixa, cerca amb un llum els bonys, com fa el tacte per eliminar-los, com retoca, com poleix, com fa els canals fent els canals em faig amb la gúbia un call a la mà i amb el ganivet faig la marqueteria cega’ com fa les efes o harmònics del violí ‘ en aquest moment obro els ulls al violí’ com envernissa amb oli ‘ el color dependrà de les capes de vernís que els hi doni i aquest té un efecte de protecció de l’instrument’.

En Ramon Elias va iniciar l’ofici de Luthier l’any 2002 i per tant, porta més de 17 anys d’ofici i tota una vida de músic. ‘Amb la viola recordo els moments de l’1 d’octubre i el 3 d’octubre a l’església de Tàrrega amb més de 5.000 persones en silenci. Des de llavors, amb Músics per la llibertat hem fet trobades voluntàries i solidàries musicals a Berga, Barcelona, Tàrrega, Sant Fruitós del Bagès, Artés, Manresa, Taradell, Borges Blanques, Lliça de Vall, Folgueroles, Manresa i, recentment, a Montpellier que vàrem coincidir amb en Lluis Llach’.

 

Stradiroures té cos i ànima catalana
Ens mostra els diferents instruments que construeix, com ja hem esmentat, i finalment, amb el mateix toc de sorpresa amb què ho faria un mag, treu d’una urna l’Stradiroures. Toca l’ànima veure’l i també sentir-lo. Per acabar d’emmudir-nos el Luthier, amb barretina groga, com si fos Pau Casals però amb violí, de forma impecable i emotiva, ens convida a escoltar i sentir de l’Stradiroures el ‘Cant dels Ocells’. Recordem en Pau Casals i el seu ‘I am catalan’. Segurament li hagués encantat tocar l’Stradiroures i dir aquella frase que va fer universal i que tant s’afirma en aquests dies per tot el món: ‘I am catalan’. El so d’aquest instrument únic i excepcional també es sentirà, el proper 2 de juliol, a Estrasburg, perquè quan Catalunya sona la vibració del seu so s’amplifica al món.

Rusc d’abella 

NB: El vídeo que acompanya aquest reportatge, és pels lectors de Vilaweb Catalunya Nord i per a totes aquelles persones que no poden anar als actes.