En primer lloc, em sembla una molt bona notícia que els dipositaris de les tradicions gaullistes de grandeur —gens sospitosos, doncs, de simpaties catalanistes— es veiessin en la necessitat d’assenyalar que l’èxit del procés català d’independència no ha de fer oblidar pas que els Pyrénées-Orientales estan en perill de desaparició a curt termini, com també de lamentar que l’interès que portent les habitants des P-O. à la question sud-catalane no es tradueixi pas en la defensa dels interessos del departament i en una lluita aferrissada contra la seva dilució al si de la futura gran regió LRMP. Gaullistes, és a dir, nacionalistes franco-francesos fins al moll de l’os com són, ja me’n faig càrrec que als representants locals de Debout la France tant se’ls en dóna de la precària situació del català dans des P-O.

Segons ells, és urgent que les nord-catalans prennent conscience que la lluita entre Tolosa i Montpeller pot convertir Perpinyà i el departament en una mena de banlieue llunyana i deixada de la mà de Déu, de tal manera, ens ho podem imaginar, que, per posar només un exemple entre molts, la millora del traçat de la RN 116 quedi per a la setmana dels tres dijous. Per això, la sucursal catalana de Debout la France —vés quin nom més lleig i més malsonant— considera que no hi ha cap més solució possible que la creació d’una collectivité territoriale unique (CTU) perquè al departament —no m’atreveixo a dir pas la Catalunya Nord— es pugui dur a terme una política econòmica, turística i cultural coherent i coordinada per a tot el territori; no s’arriba pas a plantejar una regió catalana separada de Tolosa, però s’hi acosta força; ells diuen que, a les properes eleccions regionals, seran l’única candidatura que defensarà l’estatut de CTU per a notre département, tot i que aquesta mateixa proposta l’ha defensada també Gérard Onesta, ex-diputat al parlament europeu i vicepresident del consell regional de Midi-Pyrénées, futur cap de la llista de la formació EELV a la regió de Tolosa. D’altra banda, segurament, no deu haver-hi motius per a tant de catastrofisme; al capdavall, el centralisme regional de Tolosa no serà pas més perniciós que el de Montpeller perquè durant els darrers quaranta anys s’ha arribat a una situació de pitjor impossible amb un consell regional que no semblava veure-hi més enllà de l’Erau i del qual podien sortir-ne estirabots com el de la Septimanie.

Suposo que a tots aquells que, malgrat ser un dia laborable, el passat divendres s’ho van organitzar per baixar a Barcelona, la desaparició propera del departament dels Pyrénées-Orientales els semblaria una cosa magnífica si, en el seu lloc, es creés una vegueria de la Catalunya Nord integrada a la República Catalana, i, d’ací deu venir que no comparteixin pas les inquietuds de Debout la France i que tampoc no es sentin gaire engrescats amb la proposta de l’alcalde Jean-Marc Pujol que la nova regió de Tolosa passi a dir-se Pyrénées-Méditerranée, i si s’interessen pel procés independentista sud-català és, lògicament, perquè hi veuen un canvi polític que tindrà unes repercussions a la Catalunya Nord les quals no agradaran gens als defensors del Sagrat Hexàgon.

Xavier Deulonder i Camins
deulonder@hotmail.com