Que França està contra les cordes, no ho diu pas un dirigent extremista, propens sempre a confondre els seus desitjos amb la realitat, en una reunió amb els seus acòlits, sinó ni més ni menys que el primer ministre Édouard Philippe a l’Assemblea Nacional francesa; alguna cosa hi deu d’haver, doncs. D’altra banda, en la pomposa reunió de les dues cambres que el president Emmanuel Macron va celebrar a Versalles, s’hi respirava un cert aire de perestroika, és a dir, de necessitat d’emprendre reformes per evitar un naufragi total, la situació en què es va trobar Mikhaïl Gorbatxov quan, el 1985, va esdevenir el màxim dirigent de la Unió Soviètica.

La primera conseqüència de la perestroika fou la caiguda de les dictadures comunistes de l’Europa de l’Est, sostingudes fins aleshores pel poder soviètic; potser un dels resultats d’una possible perestroika francesa sigui la fi dels dictadors africans que oprimeixen els seus pobles gràcies a la presència de l’exèrcit francès als seus països; per tant, no serà pas una mala notícia per a tothom que França pateixi una greu crisi comparable a la que va dur a la dissolució de l’estat soviètic. Evidentment, per tapar el forat de 8.000 milions d’euros deixat per l’administració de François Hollande, caldrà reduir la despesa pública, és a dir, desintoxicar-se’n tal com ho va anunciar Philippe, el problema serà que l’austeritat i les retallades no començaran pas pel programa d’armament nuclear, el pressupost de defensa i la despesa sumptuària de les principals autoritats de la Repúblique, sinó, amb tota seguretat, per la rehabilitació del barri de Sant Jaume de Perpinyà; m’hi jugo el que sigui que, enguany, la celebració del 14 de juliol no serà pas més modesta que en anys anteriors.

En moments de crisi, la reacció dels francesos acostuma a ser la de radicalitzar el seu nacionalisme xovinista franco-francès cosa que, lògicament, pot dur a l’ascens del Front National o del neojacobinisme de Jean-Luc Mélenchon; tal com és lògic, no puc atrevir-me pas a vaticinar les conseqüències de la “perestroika” que pretenen impulsar Macron i Philippe, però la Rússia de Vladimir Putin, que, com sabem, és el model d’estat i de societat que ens proposa Marine Le-Pen, es basa en la reivindicació de la grandesa imperial de Stalin, igual com França ret culte a les figures de Lluís XIV, Napoleó i Charles de Gaulle; per això, amb Front National o sense, França pot esdevenir una versió occidental de la Rússia postsoviètica; al capdavall, ara fa uns dos-cents anys, la crisi terminal de la monarquia de Lluís XVI va portar al règim bonapartista, passant pel Terror de Robespierre.

Édouard Philippe admira Catalunya perquè el dia de Sant Jordi acostumen a regalar-nos llibres; tenim, doncs, un bon motiu per convidar-lo a Perpinyà l’abril que ve i si tant li agraden els llibres, n’hi podem regalar un on s’hi expliqui que la Catalunya Nord no ha format part mai d’Occitània. Ja m’ho figuro, però, que la bona imatge que té dels catalans no li deu venir pas de la capacitat que tenim de rebel·lar-nos, pacíficament, contra un règim centralista, corrupte i inepte; segurament que l’esclat d’una revolució dels somriures com la catalana en qualsevol regió de França seria el pitjor dels seus malsons; segur que per a ell, veure Louis Aliot com a nou alcalde de Perpinyà no li resultaria tan terrorífic com una manifestació pel centre de la ciutat amb estelades.

Quants polítics francesos deu haver-hi que se senten tranquils quan veuen que el moviment independentista només afecta la zona espanyola de Catalunya?

Xavier Deulonder i Camins

deulonder@hotmail.com 

NDLR: sense oblidar, com ja va escriure el Xavier aquí mteix, l’èxit electoral dels sobiranistes corsos!

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.