Dues noies de Cotlliure, les amigues Mathilde i Léa, han creat l’associació Green is the new Black, per promoure la moda ètica, és a dir, una indústria tèxtil que, per conservar el medi ambient, usi material reciclat, biològic o natural, i, també, per respectar els drets dels treballadors, no faci servir mà d’obra mal pagada o, fins i tot, esclava, com ho fan algunes grans firmes de la moda; per impulsar el seu projecte, la Mathilde i la Léa tenen previst emprendre un viatge de sis mesos per l’Àsia fins arribar a la Xina. D’altra banda, a Cotlliure, Patrick Gifreu ha fet una xerrada sobre el pensament polític de Francesc Eiximenis, una de les grans figures de la cultura catalana medieval.

Així com a Cotlliure es presenten iniciatives útils i necessàries per al progrés de la societat o, també, s’hi recorden els elements més destacats de la nostra història, a Ribesaltes, amb la commemoració de l’aniversari del naixement del mariscal Joffre, hem vist una mostra d’un discurs ranci, impropi de l’època que estem vivint i que, evidentment, no pot aportar cap mena de progrés, sinó que, més aviat, ens pot fer tornar a moments foscos i sinistres. Per si algú encara no ho sap, una ignorància que, vista la manera com s’enfoca el record de les desgràcies del segle xx, no hi ha més remei que disculpar-la, el 1914 les elits governants dels diferents països d’Europa van decidir resoldre les seves rivalitats diplomàtiques enviant els joves dels seus països a matar-se a les trinxeres; si a algú li sembla inconcebible que, en la vida real, pogués esdevenir-se una cosa semblant als Jocs de la Fam, la Gran Guerra va ser exactament això, només que amb el resultat de centenars de milers de morts; d’altra banda, el mariscal Joffre és el responsable que molts dels que van ser duts a les trinxeres acabessin amb el seu nom inscrit als monuments als Morts pour la France que, avui dia, encara testimonien l’horror de 1914-1918, del qual se n’hauria de parlar amb la mateixa condemna i vergonya amb què s’evoca l’Holocaust nazi, cosa que, lògicament, portaria a haver de replantejar-se les bases i els fonaments del discurs nacional franco-francès.

En els actes de Ribesaltes, hi va sortir un grup de gent vestida a la moda de 1914; un d’ells portava un uniforme de soldat; si se’l veia tranquil i serè deuria ser perquè podia estar segur que Joffre no el sacrificaria pas als escorxadors de Verdun i del Marne; d’altra banda, per fer més creïble la reconstrucció històrica, com és que aquesta gent no han fet l’esforç de parlar en la llengua que, fins ara fa seixanta anys, era d’ús habitual no sols a Ribesaltes sinó a tot arreu de la Catalunya Nord?

Com no podia ser pas altrament, al costat de les autoritats polítiques i militars de rigor, a les commemoracions del mariscal Joffre hi han participat representants de la Fédération nationale des anciens combattants en Algérie, Maroc et Tunisie (FNACA), la qual, segons es veu, deu tenir com a propòsit reivindicar i enaltir el record d’una guerra, on es va lluitar contra els que pretenien alliberar el seu país del domini colonial francès; evidentment, ací ve a tomb recordar que la falòrnia que Algèria no era pas una colònia sinó una regió francesa més no mereixia cap credibilitat fora de França; per cert, com és que no hi ha cap entitat dedicada a recordar les persones massacrades per l’exèrcit francès amb gasos tòxics al segle xix, durant la conquesta d’Algèria? O els algerians torturats i assassinats per les forces policials i militars franceses durant la guerra d’independència de 1954-1962?

Xavier Deulonder i Camins

deulonder@hotmail.com

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.