Evidentment, sempre planarà la pregunta de com va ser que, en les circumstàncies de l’emergència sanitària del coronavirus, no es van ajornar les eleccions municipals franceses; com és natural, l’alt índex d’abstenció que s’hi ha donat es deu no sols a una desafecció política dels ciutadans —que hi és, tal com ho demostra el moviment de les armilles grogues— sinó, sobretot, a la responsabilitat i l’instint de conservació de molta gent; podem discutir, doncs, si els designis del president Emmanuel Macron són inescrutables o bé, només, poca-soltes. Quatre presidents regionals, entre els quals Carole Delga d’Occitanie i Gilles Simeoni de Còrsega, van demanar l’anul·lació de l’escrutini municipal, però, com és lògic, a França l’opinió dels presidents regionals no val res, exactament igual com passa amb els presidents de les comunitats autònomes a Espanya.

A Perpinyà, tal com ho vaticinaven els sondeigs, el guanyador de la primera volta ha estat Louis Aliot amb el 35’66% dels vots. A la segona volta, que tan de bo (1) no se celebri diumenge que ve, tots els contraris al Rassemblement National s’hauran de coalitzar darrere de l’actual alcalde Jean-Marc Pujol perquè, amb el 13’17% dels sufragis que ha obtingut, Romain Grau, que es presentava com la renovació de la vida política local perpinyanesa, ha quedat per darrere no sols de Pujol sinó fins i tot d’Agnès Langevine (Europe Écologie-Les Verts, Parti socialiste, Parti Radical de Gauche, Place Publique, En commun66, Génération Ecologie) que ha arribat el 14’51% dels vots; com podem veure, ser l’home de Macron a Perpinyà té els seus inconvenients. La capital de l’antic Regne de Mallorques i de l’actual departament de Pyrénées Orientales és l’única ciutat important de Catalunya on hi té una forta incidència política l’extrema dreta xenòfoba i neofeixista; ja he parlat, en més d’una ocasió, del mal francès que pot apreciar-se sempre que comparem la Catalunya Nord amb el Principat; certament, amb la carta que, ara fa uns mesos, va adreçar al ministre de l’educació nacional blasmant-ne la decisió de suspendre el CAPES de català i demanant-li que per al curs següent garantís almenys un nou lloc de professor de català, Aliot ha demostrat no ser tan visceralment anticatalà com ho són els seus homòlegs espanyols de Vox, però, de totes formes, cal evitar que passi a dirigir el govern municipal de Perpinyà durant els propers sis anys.

Segons ho explica Joan Becat, el cadastre de Prada ja l’havia posat en català Paul Blanc, que hi va dirigir el govern municipal entre 1989 i 2001; Jean Castex, però, va preocupar-se d’aconseguir que tots els pobles del Conflent acabessin tenint-l’hi; és una bona notícia, doncs, la seva reelecció com a alcalde de Prada en primera volta amb un 75’7%, tot i que sigui força raonable témer que els seus compromisos a París amb els Jocs Olímpics del 2024 el distreguin de la gestió municipal de la capital del Conflent. Tant de bo, Nicolas Garcia, que ha obtingut el 49% dels vots en primera volta, recuperi l’alcaldia d’Elna.

M’imagino, però, que tothom ho té clar que el tancament de la línia de Tren entre Vilafranca de Conflent i Perpinyà així com el de la RN-116 no tenen res a veure amb l’epidèmia del coronavirus.

Xavier Deulonder i Camins
deulonder@hotmail.com

* NDLR(1): ara és segur; el xavier va escriurela crònica abans que ho confirmi el President francès.