Comencen donant molts ànims i encoratjant tothom que prioritzi, en tot moment, la salut.
El futur depèn d’allò que puguis fer avui’ i ‘el missatge és la vida‘, com deia en Mahatma Gandhi. Ha arribat el moment de vetllar per la nostra salut i la de la família. També de ser molt solidaris i responsables i de ser-ho amb nosaltres i amb la gent gran, els infants, les persones vulnerables per diverses causes socials i de salut, com sempre ho som els catalans i catalanes. Ara, cal ser-ho molt més amb la pandèmia del Coronavirus, com va qualificar i anunciar la setmana passada l’Organització Mundial de la Salut i ara l’OMS indica la gran importància de fer: ‘test, test, test a tothom’.

El COVID-19 s’està estenent de forma exponencial i molt ràpidament a l’estat espanyol (quart país del món amb confirmats de COVID-19), com afirmen els nostres investigadors que ja estan treballant en el tercer dia de l’assaig clínic per minvar el COVID-19. Un estudi que es converteix en la nostra esperança juntament amb el treball incansable de tots els professionals de la salut.

Fa dies que el Govern català segueix les indicacions dels investigadors i especialistes epidemiològics que lideren amb la seva opinió i coneixement científic el camí a seguir en la política pública de salut a Catalunya, tal com ha de ser, i no a l’inrevés. No parlarem de qui no ha volgut fer-ho així perquè no es mereixen ni una paraula, bé sí una paraula: irresponsabilitat!

Calen esforços per abastir de més material de protecció, per fer el test de COVID-19 universal, per més atenció telefònica sanitària, per a més ambulàncies…i per ajudar econòmicament els autònoms, els petits comerços i a la petita i mitjana empresa, com els sindicats reivindiquen, així com per tal que tothom pugui quedar-se a casa i disposar dels pagaments d’hipoteques i serveis prorrogats.

Un camí de prevenció s’iniciava a Catalunya’ amb les aturades d’escoles i d’universitats, així com en el confinament, per primera vegada, dels pobles de la Conca de l’Òdena com Igualada, Vilanova del Camí, Santa Margarida de Montbuí i Òdena. Na Meritxell, igualadina i mare de dos fills, ens explica l’aïllament de 70.000 persones: Era dijous a quarts de nou quan, de sobte, els ciutadans d’Igualada i de la Conca d’Òdena ens vàrem assabentar per la televisió que al dia següent no hi hauria escola. Pànic als grups de whatsapp de les classes. Les escoles, òbviament, esperaven a que es fes oficial per enviar els correus pertinents. Els pares i mares més que desconcertats: Què faríem amb la canalla, i què estava passant? No teníem marge de maniobra. Era efectiu al dia següent. Divorciada i sense custòdia compartida i amb dos petitons a casa també ho estava, de desconcertada. Però, el desconcert era a nivell logístic personal. Entenia totalment les mesures que es prenien perquè eren pel bé i la protecció de la salut de totes i tots. I no només pels ciutadans d’Igualada, sinó també pels de fora de la Conca. I ara que ja portem uns dies així gairebé una setmana, ho corroboro, vàrem fer el que calia. I estic súper orgullosa de la meva ciutat que és Igualada.’

Allò estrany és veure que això no s’ha fet a d’altres parts més infectades, com ho és el cas de Madrid. Ara, toca assumir noves rutines pels adults i els petitons. Mirar de passar aquestes setmanes que ens queden amb la màxima positivitat. Costa, però no és impossible. Jo sempre ho he entès així. Fer entendre als nens que això no són vacances (alhora que entendre el seu desconcert perquè no entenen allò què passa), que cal seguir treballant a casa allò que, normalment, es treballaria a l’escola sinó fóssim en aquesta situació. Al meu nen de 7 anys li faig fer la llista de la compra. Així practica l’escriptura. I sobretot cal intentar reconvertir allò que, inicialment, pot semblar negatiu en quelcom positiu. Aquest confinament ens canviarà la vida i ens ajudarà a apreciar les petites coses, que mai no apreciem prou. A enyorar abraçades tant com per apreciar-les quan tornin, a enyorar el poder sortir lliurement pels carrers…A la vegada, aquest confinament ens ensenya altres coses: la meva mare és a Igualada també i vol veure els nens, però és gran i cal extremar precaucions. Per responsabilitat, ara s’ha instal·lat l’Skype i fem videoconferències. Qui ho havia de dir, veure la teva mare per l’Skype. Però, reitero, és justament allò què cal fer. O parlar amb la teva millor amiga que es troba a Santa Margarida de Montbui (també confinada a la Conca) per Facetime. Des de la meva terrassa puc veure el seu poble, però no ens podem trobar. Ja hi haurà temps per aquelles abraçades que ara no ens podem fer. Primer ens hem de cuidar i després ens estimarem més que mai si això és possible…

Quant a la logística alimentària no hi ha problemes, de moment, aquí ara la Conca, si bé hi ha alguns productes que als supermercats comencen a mancar. La gent, per exemple, es queixava l’altre dia que a l’Esclat a les lleixes de carn picada preparada no hi quedava res. Doncs mira, vas a la secció de carnisseria al tall i t’ho fan. Et piquen la carn com tu vulguis, cosa que encara és millor que comprar-la ja empaquetada. Però clar, estem totes i tots massa acostumades a trobar-ho tot tant fet… Per això dic que aquest confinament extrem que tenim aquí ens ajudarà a créixer, o almenys hauria de fer-ho. A espavilar-nos. A no voler-ho tot tan fàcil. A buscar alternatives.. Almenys a Igualada ja s’ha creat una anomenada zona blanca on es descarreguen mercaderies quant a alimentació i necessitats bàsiques.

Però la gent tendeix al pànic. Sort que jo no m’incloc en aquest bloc. Mai no ho he fet en les meves diverses facetes de la vida. I no són compres compulsives, almenys les meves. Però, és clar, hi ha productes frescos com fruita i verdura que has d’anar reposant al rebost. No són llaunes de llegums, és material fresc. Sola tens aquella incertesa de què fer amb els nens . Avui, doncs, aniré al supermercat un moment mentre la veïna de dalt s’encarrega dels meus petitons. Aquest confinament també enforteix les relacions amb els veïns. Per això vull dir-vos que hem de romandre positius i que, al capdavall, n’hem de treure una experiència positiva de tota aquesta situació tan excepcional. Cuidar-nos, cuidar-vos, gaudir de les petites coses que massa sovint ens passen desapercebudes. Des d’Igualada dir-vos: que en sortirem més forts que mai, aprendrem a valorar les petites coses, a autogestionar-nos i a autogovernar-nos.

És moment d’escalf emocional i de comprensió màxima per a totes aquelles persones malaltes greus als hospitals, els qui esteu a casa aïllats fent quarentena i a qui teniu símptomes i esteu combatent a casa sols la malaltia amb angoixa i pensant si allò que teniu al cos és Coronavirus. Trucant molt sovint als telèfons i, en algunes ocasions, esperant resposta. Ànims i molts ànims. Lamentem moltíssim les pèrdues dels nostres familiars estimats que no han pogut superar aquesta inhumana guerra viral a la qual hem de combatre sent més forts que mai i dels quals tampoc ens hem acomiadat.

Ara, toca el clam per la solidaritat i la responsabilitat ciutadana perquè només així ens ajudarem i ajudarem a tots aquells professionals dones i homes: sanitaris, metges, investigadors, personal ambulàncies, farmacèutics, botiguers, caixers, reposadors, personal logística aliments bàsics, cuidadors gent gran, treballadors socials, i personal tècnic i polític que estan treballant per tots nosaltres amb jornades i condicions maratonianes. Molts i moltes d’elles amb baixes per contagi i d’altres confinats.

Gràcies a totes aquelles persones que amb la seva implicació voluntària estan fent xarxa, des de la comunitat veïnal i crides per cercar treballadors sanitaris pels hospitals, com ho ha fet @tresdosuncero amb l’Hospital d’Igualada (un dels que ha sofert moltes baixes de personal). Van arribar a l’hospital unes 150 sol·licituds per treballar-hi. També a les comunitats de persones xineses per la donació de material, a l’empresari de Rubí per produir mascaretes gratuïtes, a les empreses com Portaventura per donacions econòmiques i també a particulars, enginyers que es reinventen, @sanitarisxrep, món cultural, poetes, músics, etc. i com no podia ser d’una altra manera al personal sanitari que esperem es tinguin en compte millores en les seves retribucions laborals.

@Shinnosuka74 ens explica: ‘ Soc infermera i aquests dies estan sent els dies més tensos de tota la meva carrera, molt durs i molt plens d’angoixa, cansament i estrès. Tenim família, fills i ens posem a primera línia per cuidar tothom qui ho necessita perquè és allò que toca fer en aquests moments tan durs per a tothom. Ens mantenim forts i intentem ser tan positius com sigui possible, però també tenim molta por i no és gens fàcil explicar a la teva filla, família i amics que he d’anar a l’hospital perquè ens necessiten. És dur perquè només veuen el perill al qual s’exposa la seva mare, amiga, filla, etc., però és que soc infermera per pura vocació. Com qualsevol de vosaltres som humans, sensibles, i alhora forts, i necessitem el vostre escalf…tots els missatges, els aplaudiments, les ovacions quan ens veieu arribar a l’hospital, sigui de dia o bé de nit ens ajuden a tots i no sabeu com. Ja que esteu confinats i espero que ho esteu fent estrictament, perquè cal que ens hi esforcem tots i tinguem els ànims pels núvols, atès que som molts i moltes qui estem treballant als hospitals, qui us llegim i qui us necessitem. Moltes gràcies a totes i tots!

Volem deixar palesa la nostra solidaritat també amb el personal de les farmàcies de qui se’n parla poc, com ens explica, na Núria @Nuriolfarma: “les farmàcies som les grans oblidades, sembla que siguem sanitaris de segona fins que hi ha una emergència, llavors som sanitaris de primera, però amb recursos de tercera. Aquests dies son difícils per tots, la gent està preocupada i molt nerviosa i des de la farmàcia ens passem el dia dient “no tenim mascaretes, no tenim gels hidroalcohòlics, no tenim guants…”. Nosaltres complirem la nostra responsabilitat vers la societat i anirem solucionant totes les dificultats que se’ns presentin però demanem a la gent paciència i que siguin responsables, no cal anar a la farmàcia a buscar vitamines, o les pastilles per la caiguda del cabell… i a la gent gran els diem que es quedi a casa, no cal que agafin més medicació de la necessària, que potser no es el millor moment d’anar a la farmàcia “a veure que surt a la recepta”, que el subministrament està garantit. Pel bé de tots, quedeu-vos a casa. Ens en sortirem.”

* Com diu el poeta @PerePeries amb les seves paraules:

Quan som fràgils

a la por i a l’amenaça,

ens ha de néixer dins

l’agraïment i l’esperança.

Sublimar,

d’un gresol d’adversitat,

la llavor d’un món millor.

Cuideu-vos, cuideu-nos!

Desitgem una ràpida recuperació a totes les persones que pateixen el Coronavirus i d’entre elles al President MHP Quim Torra, al vicepresident Pere Aragonès i al Síndic de Greuges, Rafael Ribó.

Molta força a tots els veïns de la Catalunya nord!

En breu més informació i testimonis.

Gràcies a tothom pel vostre solidari i gran cor i als artistes solidaris @Byjunkye i @JordiMagria1.

Rusc d’abella

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.