Com ja he dit en d’altres ocasions, la participació de nord-catalans en actes en suport del procés independentista català és un fet molt positiu que pot ajudar a resoldre un greu problema: el desconeixement —no ja de la realitat, sinó de la simple existència— de la Catalunya Nord al Principat, el qual es dóna, fins i tot, entre militants independentistes; per això, confio que l’èxit de la venda d’urnes del referèndum de l’1 d’octubre que, ara fa uns dies, va tenir lloc a Cuixà ajudi a evitar la repetició de certa mena de despropòsits.

Si al castell de Peralada s’hi representa un pessebre vivent, em sembla molt bé, lògicament, que en facin propaganda a la Catalunya Nord; tanmateix, al dinamitzador cultural de l’ajuntament d’aquest municipi de l’Alt Empordà li va semblar d’allò més normal escriure en castellà un e-mail destinat a l’adreça llengua@catalunyanord.cat, corresponent al col·lectiu Llengua Cat-Nord, i, per acabar-ho d’adobar, adjuntar-hi un fullet en francès on es descrivia la Crèche Vivante de Peralada que es representa al Château de Peralada; si no fos perquè, avui dia, a la Catalunya Nord ja no s’hi celebra el Dia dels Sants Innocents sinó el dels Peixos d’Abril, m’hauria ben cregut que es tractava d’una innocentada, perquè és que de debò ho sembla.

El Pessebre Vivent de Peralada és, no cal dir-ho, un acte cultural força interessant, el preu de les entrades era assequible i, a més, desplaçar-se des de la Catalunya Nord fins a l’Alt Empordà no representa cap problema, però m’hi jugo el que sigui que cap dels destinataris d’aquest correu electrònic ha tingut ganes d’anar al Château de Peralada; per cert, quin seria el nom oficial de Peralada si, en el Tractat dels Pirineus, l’Empordà també se l’hagués quedat França?

Fidels al seu compromís amb la defensa del català, Llengua Cat-Nord hauria pogut respondre a l’ajuntament de Peralada enviant-li una invitació per assistir al pessebre vivent que, el dia 6, va representar-se a l’església de Sant Miquel de Llotes (Rosselló) a càrrec d’una coral d’Illa, explicant-los, sobretot, que la representació es feia en català.

He tingut la generositat de no mencionar el nom de la persona que ocupa el càrrec de dinamitzador cultural de l’Ajuntament de Peralada, signant del missatge a què m’acabo de referir, però, evidentment, crec que, després d’una atzagaiada com aquesta, la seva millor opció seria la de dimitir.

Vet ací, doncs, un dels exemples del camí que queda per córrer en la tasca de fer entendre a tothom que Perpinyà és una ciutat tan catalana com Valls o Tortosa.

És clar que si a TV3 informen dels esclafits de Cistella i Terrades (Alt Empordà) però no pas dels tornados de Morellàs i les Illes (Vallespir) i Forques (Rosselló), ni tampoc dels èxits esportius de Martin Fourcade ni de la legió d’honor atorgada a Dominique Bona, llavors no ens estranyem si algú dels que ha viatjat a Cuixà a comprar les urnes del referèndum, ha anat “a França”.

Xavier Deulonder i Camins

deulonder@hotmail.com

[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]