Featured Video Play Icon

Els Dragons Catalans, un altre pretendent a ser més que un club ? Seguidors fent onejar senyeres i cada cop més estelades, o bé els jugaires cantant amb els aficionats Els Segadors a cada matx, cal reconèixer que aqueix club té quelcom més, una dimensió que va més enllà de l’aspecte esportiu. Interessem-nos a la identitat del club i a la seua catalanitat.

Els Dragons Catalans jugaran per primer cop al Camp Nou aquest proper 18 de maig, un matx que ja s’anuncia com èpic. No és cap casualitat, ja fa temps, per no dir des del començament, que els dirigents del club i molts dels seus seguidors tenen el Barça com un referent, un exemple a seguir. Quan Bernard Guasch, president dels Dracs Catatalans, s’enorgulleix de portar un partit de la lliga anglesa de rugbi a XIII al Camp Nou, parla de jugar a casa « dels nostres cosins germans del sud ».

Seguidors dels Dracs Catalans a l’estadi de Wembley en 2018 amb l’estelada i demanant l’alliberament dels presos polítics catalans.

Després que els Dracs Catalans guanyessin la Copa d’Anglaterra (competició en la quals participen equips de totes les nacions britàniques i un sol equip català) a l’agost del 2018, se van multiplicar els actes de simpatia de cara al Barça.

El 23 de setembre de 2018, els Dracs Catalans (jugaires i directius del club) van venir a presentar la Cup al Camp Nou durant la mitja part del matx Barça-Girona (un derbi entre 2 equips catalans), un acte ple de símbols al voltant de 3 equips catalans. Entre els dos clubs sembla que vagi naixent una gran complicitat i amistat. El dia de la presentació de la copa al Camp Nou, Josep Maria Bartomeu, president del Barça, i Bernard Guasch, president dels Dracs, van sortir en fotografies aguantant tots dos i al mateix temps la Cup anglesa. Aquell dia, els Dracs i la copa també van ser rebuts oficialment al palau de la Generalitat pel president Quim Torra. La divisa de Bernard Guasch, que per cert té orígens familiars tarragonins, és « orgullós de ser tretzista, orgullós de ser català ».

El jugador neozelandès Louis Anderson (amb la gorra blava) a la pica del Canigó, aguantant l’estelada. Foto del 2012, Louis Anderson va fer l’ascensió de la « muntanya sagrada dels catalans » amb els dirigents i nens de l’escola de rugbi d’Illa XIII.

Dracs Catalans i cultura catalana: La identitat catalana del club se manifesta en molts aspectes, el nom mateix de Dracs Catalans fa referència a la llegenda de Sant Jordi, sant patró de Catalunya. En les animacions que organitza el club abans que comenci un matx o a la mitja part, la cultura catalana és omnipresent, exhibicions de castells amb qui comparteixen la divisa « Força, Equilibri, Valor i Seny », correfocs… Que els detractors que només veuen aspectes comercials o folklòrics en la promoció de la catalanitat del club me perdonin, però la realitat és molt diferent. Els seguidors que van a l’estadi amb l’estelada saben el que fan. Quan un jugaire neozelandès com Louis Anderson, decideix apadrinar oficialment la Bressola (durant els 8 anys de la seua carrera professional a Catalunya Nord) o quan parla de la voluntat d’independència política de Catalunya Sud, sap el que fa i sap el que diu : «Els Segadors, és la passió dels catalans. A casa meua era prohibit de parlar el maori, i els catalans han conegut la mateixa repressió lingüística… »

Un últim detall per aquells que pensen seguir el matx Dragons Catalans contra Wigan Warriors el 18 de maig al Camp Nou, si sentiu els seguidors catalans cantar la Santa Espina a pocs minuts del final del partit, això vol dir que per als Dracs tot va bé, al sac i ben lligat.

Potser una revenja catalana a Anfield. Una setmana després de jugar al Camp Nou, és a dir el 25 de maig, els Dracs Catalans s’enfrontaran a l’equip de Wakefield a Liverpool, i més precisament a l’estadi d’Anfield. En aquest mateix estadi on aquest passat dimarts el Barça de futbol va ser humiliat 4-0 pels Reds de Liverpool en semifinals de la Champions League. Veiam si un equip català aconsegueix sortir victoriós d’aqueix estadi d’Anfield…

Joan-Pere Alazet

NB: al vídeo trobareu les declaracions de Toni Gigot que explica que ja té ganes d’anar al Camp Nou, i disputar aquest encontre que recordeu es juga el 18 de maig.