Si, a causa de l’emergència sanitària, ens hem d’estar tots desats a casa, tancats a pany i forrellat si pot ser, vés què hi deu fer que continuï sense funcionar el tren de Perpinyà a Vilafranca de Conflent o el tall de la RN-116, qui serà el nou alcalde després de la segona volta de les eleccions municipals, les fileres bilingües de l’escola pública, l’actuació de l’oficina de la llengua catalana, la taxa d’atur a la Catalunya Nord o la reivindicació d’una regió catalana separada de l’Occitanie. Evidentment, tots estem esperant el moment en què tot això torni a importar, però, ara per ara, tenim al cap una altra preocupació força més important: acabar el dia sense haver-nos infectat del malèfic virus, que va començar ara fa uns quants mesos en una llunyana ciutat de la Xina que ni tan sols sabíem que existís.

S’ha presentat el programa de la setantena edició del Festival Pau Casals, els actes del qual tindran lloc, des del 25 de juliol al 13 d’agost, a Perpinyà, Prada, Vernet, Codalet, Vilafranca de Conflent com també, fins i tot fora de Catalunya i tot, ja que s’anuncien actuacions a Saint-Guilhem-le-Désert (Hérault); llàstima, però, que no s’hi incloguin també actuacions a Catalunya però al Principat; de totes maneres, tan de bo es puguin fer tots aquests actes sense cap problema ni dificultat, perquè tal com estan les coses, no veig clara la celebració enguany de la Universitat Catalana d’Estiu (UCE) que, com sabem, s’escau després del Festival Pau Casals. Es veu algú fent, a finals de juny, la festa major de Prada? I quina mena de festa seria, amb mascaretes i evitant els contactes propers o directes amb l’altra gent, potser?

Llegeixo en un mitjà digital “L’ajuntament de Perpinyà participa en la lluita contra Coronavirus i vol fer-ho saber”; per mi, aquest treball de comunicació, se’l poden ben estalviar perquè si una ciutat és delmada per una epidèmia, no seria lògic que el govern municipal se’n desentengués; és clar que les quatre infermeres de les llars infantils de l’Ajuntament de Perpinyà han d’estar a disposició a l’Hospital, que és on faran més feina, més que res perquè ja hi ha unes trenta-cinc persones en cures intensives i, a més, a Perpinyà el creixement de la malaltia és exponencial. Com és natural, tota situació tràgica té la seva part còmica o, en aquest cas, grotesca i ridícula: a Cotlliure, ja sabem que el proper alcalde ha de ser Guy Llobet perquè, el passat 15 de març, la seva candidatura va obtenir el 65,42% dels vots i, doncs, no cal fer la segona volta, però, tot i així, l’actual alcalde, en funcions perquè va ser derrotat, no vol que Llobet participi en el gabinet de crisi que s’ha constituït al municipi; certament, una situació com aquesta no hauria estat capaç d’imaginar-se-la ni tan sols Alfred Jarry (1873-1907) quan va escriure la seva obra de teatre de l’absurd Ubú rei; au va, que si el proper 15 de maig no pot constituir-se el nou ajuntament, l’actual alcalde de Cotlliure encara podrà mantenir-se al càrrec unes setmanes o uns mesos més.

Si ja de per si, la premsa en paper està en crisi per la competència dels mitjans digitals, mentre duri l’alarma pel Coronavirus, els setmanaris La Semaine du Roussillon i le Travailleur Catalan oferiran gratuïtament la seva informació per internet; així doncs, ja tindreu amb què distreure-us; només falta que s’hi afegeixi també l’Indépendant. De totes maneres, oi que aprofitareu el temps de confinament per mirar d’aprendre i practicar el català?

Xavier Deulonder i Camins
deulonder@hotmail.com

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.