No sé pas quanta gent va parar-hi atenció, però l’entrevista al politòleg ceretà Olivier Rouquan, especialista en el funcionament de les institucions públiques franceses que, dijous dia 15, va publicar l’Indépendant, proporciona moltes claus per entendre com cal enfocar el futur de la Catalunya Nord.

Per començar, si algú es pensa que l’estatut de col·lectivitat territorial reconegut a Còrsega pot ser un model per al cas català, s’equivoca del tot; tal com Olivier Rouquan ens ho explica, no pas clar i català però sí sense cap mena d’ambigüitat ni d’embuts, a Còrsega es van refondre dos departaments d’una regió per complir un objectiu de simplificació administrativa però no pas per resoldre cap mena de enjeu identitaire, és a dir, la col·lectivitat territorial es va constituir no pas per sinó malgrat la identitat nacional corsa; d’altra banda, ens avisa Rouquan, si es pretengués aplicar aquesta fórmula als P.-O, ens trobaríem amb una col·lectivitat massa petita i poc poblada, la qual no disposaria de mitjans fiscals que li permetessin aconseguir prou recursos econòmics per pagar-se les competències; en conseqüència, ja ens podem imaginar la resposta que es donaria als que intentessin legitimar el projecte al·ludint a una identitat catalana.

A més, les noves regions s’han dissenyat per fer més competitius els territoris i no pas per reforçar-hi les caractères identitaires; evidentment, vist com i des d’on s’ha confeccionat la nova divisió territorial francesa aquesta afirmació és una obvietat; d’altra banda, ja comprenem que a tot arreu de la République una, indivisible i hexagonal d’identitat només n’hi ha una que és la franco-francesa perquè qualsevol altra que hi pugui haver fa nosa i, per això, si a París els semblés que la nova delimitació regional pot afavorir la represa d’una identitat territorial diferent de la franco-francesa, llavors considerarien que s’han ben ficat de peus a la galleda.

Rouquan opina que la denominació Occitanie una errada política; hi estic completament d’acord; la diferència, però, és que ell considera aquest nom inapropiat perquè identifica una llengua i una cultura, mentre que a mi em sembla que, en primer lloc, la regió de Tolosa inclou un territori del tot aliè a Occitània, que ja sabem tots quin és, i, en segon lloc, deixa fora del seu àmbit una bona part d’allò que hom entén per Occitània ja que no abasta pas la Provença, l’Alvèrnia o la Gascunya, entre d’altres. Si Occitanie és una mala opció, potser seria millor Pyrénées-Méditerranée; hi torno a coincidir, només perquè jo penso que entre dos mals sempre cal triar el menor, i Pyrénées-Méditerranée té la gran virtut de no voler dir res i de ser difícil de derivar-ne un gentilici; quina millor designació doncs per a un esguerro territorial fet i pastat a París? I sobretot, Rouquan ens recorda que la darrera paraula la tenen a Matignon, on, fins i tot una denominació tan submisa com Pays Catalan la troben inassumible.

Tanmateix, fins i tot en el món franco-francès, a vegades cal admetre la realitat, i, tal com ja ens ho podem figurar, no es pot pas negar ni amagar que unes deu mil persones van manifestar-se a Perpinyà per fer saber que veien el nom de la nova regió com un menyspreu a la seva identitat col·lectiva. Per a Rouquan, la solució és tan simple i tan senzilla com canviar-li el nom del departament 66; bé, ja ens podem figurar que el nom de Pays Catalan pot resultar massa radical —de Catalogne o Catalogne du Nord, millor ni tan sols parlar-ne—, llavors quines opcions podríem plantejar: Têt-et-Tech, Canigou-Bouillouses o, trencant una mica amb els patrons del model establert, Roussillon-et-Cerdagne —malgrat que una bona part de la Cerdanya queda fora de França—, Ruscino, o també, en el súmmum de l’originalitat, Majorque continentale, una denominació aquesta darrera que podria incrementar força l’atractiu turístic del departament.        Sobre la manifestació de Perpinyà, Rouquan sosté que cal veure si la mobilització es manté i continua; una altra de les seves afirmacions que comparteixo del tot, perquè, per si sol, l’èxit del dia 10 és una flor que no fa estiu, tal com va ser-ho la manifestació del 2005 contra la Septimanie de Georges Frêch.

Que potser desapareixerà el departament dels Pyrénées-Orientales? Ací, Rouquan ens tranquil·litza avisant-nos que només se suprimiran els consells departamentals dels territoris constituïts en metròpoli, i, com molt bé sabem, a diferència del que passava en l’època dels Comtats de Rosselló i Cerdanya o, fins i tot, en els del Regne de Mallorques, Perpinyà no ha de ser pas metròpoli de res.

Xavier Deulonder i Camins (19-09-2016)

deulonder@hotmail.com