Segons diuen les males llengües, el pèssim estat de la RN-116, agreujat per les conseqüències del temporal Glòria, i la supressió de fet de la línia de tren de Perpinyà a Vilafranca, ha fet que, en aquests temps de pandèmia, el Conflent hagi estat una de les comarques més saludables de Catalunya; queda clar, doncs, que sempre cal saber valorar el costat positiu de les coses. És clar que amb això del desconfinament, no sé pas com s’ho farà Jean Castex per aconseguir que desplaçar-se de Puigcerdà a Perpinyà deixi de ser una odissea digna dels poemes homèrics.

A Espanya han decidit que el desconfinament s’ha de fer per províncies i prou, o sigui que el mapa de regions sanitàries que, en el seu dia, va confeccionar la Generalitat, que, encara que ho sembli, té transferides totes les competències en sanitat, val igual que la carta del català aprovada pel Consell General dels Pyrénées-Orientales el 10 de desembre —i no pas l’1 d’abril— del 2007 o que l’article de la constitució que diu que les llengües regionals formen part del patrimoni cultural de França.

En resum, hom podrà desplaçar-se des de Vic fins a Berga, Sitges o Vilafranca del Penedès, però no pas fins a Olot o Ripoll; naturalment, en aplicació del Tractat dels Pirineus, es podrà anar des de Portbou fins a Blanes però, de cap manera, des de Portbou fins a Cervera de la Marenda; no cal dir que a la zona espanyola de la Cerdanya el desconfinament per províncies pot provocar-hi situacions força més complicades que si algú intenta anar de Llívia a Sallagosa. A la Catalunya Nord, doncs, ja cal que s’aficionin a llegir Josep Pla perquè això de poder visitar l’Empordà amb tota normalitat va per llarg; ben mirat, però, si no poden anar al Museu Dalí de Figueres poden conformar-se amb l’estació de Perpinyà que, segons Dalí, era el centre del món. D’altra banda, tants que n’hi ha a Espanya escarrassant-se a pretendre demostrar que el principal focus de contagi del coronavirus a la Catalunya Nord va ser l’acte de Carles Puigdemont a Perpinyà del passat 29 de febrer i resulta que les dades mateixes l’Institut Francès d’Estadística i d’Estudis Econòmics (INSEE) els desmunten la teoria; precisament, en el món real, passa que a Catalunya la zona francesa ha estat una de les menys afectades per l’epidèmia.

No és que la salut i la mortalitat de la gent de la Catalunya Nord els importi gaire, es tractava només de criminalitzar l’independentisme català; per això no faran mai cap comentari sobre la genial idea del president Macron d’entossudir-se a celebrar la primera volta de les eleccions municipals el 15 de març.

Evidentment, un rètol de “País Català” al costat d’un de “Rivesaltes” és una cosa tan incongruent com sortir a aplaudir els metges i els infermers i, després, votar Macron o Sarkozy, però, de totes maneres, ja me’n faig càrrec que al Pays Catalan se segueix una lògica peculiar, diferent de la de la resta no ja de Catalunya sinó del món sencer, d’ací que resulti del tot incomprensible als forasters. De totes maneres, cal reconèixer-ho però, Catalunya és un país molt curiós on, d’una manera natural i espontània, el francès va esdevenir llengua de la Catalunya Nord i el castellà llengua del Principat, sense que hi tingués res a veure l’uniformisme nacional de França i Espanya.

Xavier Deulonder i Camins
deulonder@hotmail.com

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.