Em sembla molt bé que a Catalunya —tant al Sud com al Nord— s’hagin organitzat actes de rebuig i de condemna a les accions criminals perpetrades a París, i, com és lògic, em sento del tot solidari amb les víctimes dels atemptats i els seus familiars a les quals dono el meu més sincer condol, però, al perfil del facebook no m’hi he volgut posar pas la bandera francesa perquè ha estat en nom seu que, a la Catalunya Nord, s’ha perseguit la llengua i la cultura catalanes fins gairebé anorrear-les; tots coneixem el “Soyez Propes, Parlez Français” que encara es pot llegir a l’antiga escola d’Aiguatèbia.

A no ser que la trobi una dansa no gaire franco-francesa, és bastant probable que Marine Le-Pen estigui ballant la samba per celebrar el profit polític que en podrà treure de l’atac islamista de París. Suposo que no ens ha de costar gaire demostrar que, per més demagògia que facin els seus dirigents, sobretot quan s’acosten les eleccions, en el cas que un dia el Front National arribés a governar França no podria pas expulsar-ne la gent d’origen musulmà amb la qual, doncs, s’hi ha de conviure d’una manera civilitzada; bé també podem preguntar-nos si el ressentiment que alguns magribins tenen contra França no procedeix del record de certa mena d’accions que Jean-Marie Le-Pen, i bastants d’altres, van dur a terme ara fa unes quantes dècades a Algèria. En la lluita contra el radicalisme gihadista, doncs, l’extrema dreta xenòfoba farà més nosa que servei.

Avui dia, França i el conjunt d’Europa estan sota l’amenaça del terrorisme islamista, igual com, ara fa temps, el perill era el terrorisme d’extrema dreta o d’extrema esquerra; el 2 d’agost de 1980, un grup neofeixista va posar una bomba a l’estació de Bolonya amb el resultat de vuitanta-cinc morts i més de dos-cents ferits, i evidentment també es poden comptar les víctimes de les Brigades Roges, de la banda Baader-Meinhof o, a França mateix, de l’Action directe; si aquestes organitzacions ja no actuen és pel descrèdit de les ideologies extremistes que pretenien legitimar-les, i aquest fet, no l’hem de perdre mai de vista. D’altra banda, que a Califòrnia a un grup de hippies se’ls acudís formar la “Família Manson” no ens autoritza pas a criminalitzar tot el moviment contracultural dels anys 1960 i 1970.

Alguns gihadistes especulen amb la possibilitat que, com que la natalitat de les famílies musulmanes és molt més elevada que la de les famílies occidentals, d’ací una o dues generacions, l’Islam serà majoritari a Europa; que això acabi passant o no dependrà de com pensin i actuïn els que ara són criatures o, potser, ni tan sols han nascut; per això, cal menar un combat ideològic sense treva contra l’integrisme, tenint en compte sempre, però, que aquesta lluita només té sentit si es duu a terme dins dels principis de respecte als drets humans.

Xavier Deulonder i Camins (Dl. 16 de novembre del 2015)
deulonder@hotmail.com