Imaginem-nos per un moment unes eleccions al consell departamental on els fidels partidaris de la República una, indivisible i hexagonal obtinguessin el 39’01% dels vots, mentre que l’11’42% dels vots fos per als defensors que París hauria de reconèixer el dret a l’autodeterminació del poble català i, finalment, que els independentistes, clarament favorables a revertir el Tractat dels Pirineus i a situar la frontera amb França a les Corberes, haguessin assolit el 47’86% dels sufragis. Oi que els devots de la Marianne tricolor no tindrien pas gaires motius per estar de festa, sinó que més aviat haurien de témer la propera clausura dels temples consagrats al culte de la seva deessa en terres catalanes? Doncs exactament això és el que ha passat en les darreres eleccions sud-catalanes, motiu pel qual els que desitjaven veure-hi el punt i final al procés independentista deuen estar amb una bona cara de prunes agres.

Evidentment, al Sud ens trobarem amb l’actitud d’Espanya, secundada pels espanyolistes nostrats, on el dogma de la indivisibilitat de la pàtria es manté amb la mateixa obstinació —o potser encara més— que a França, però si els seus partidaris no arriben al 40% em sembla que la causa espanyola té mala peça al teler, més que res perquè no es podrà dir pas que els independentistes siguin una força minoritària que pretengui imposar-se per la força, i si es pretén que es doni a conèixer la voluntat dels catalans, no hi haurà cap altre remei que convocar un referèndum d’autodeterminació; hi ha, doncs, motius per esperar que anar de Cervera a Portbou deixi de significar passar de França a Espanya. Com sempre, a la zona francesa de Catalunya no hi ha pas cap altra opció que la d’esperar esdeveniments, desitjant sempre que les picabaralles de partit no facin descarrilar el procés.

Quins resultats s’auguren per a les properes eleccions regionals? Quin partit hi parteix com a guanyador? Quin paper tindrà Montpeller en l’estructuració de la nova regió? Quin nom se li donarà? Evidentment, són moltes les raons per creure que a la Catalunya Nord importarà molt més el que pugui passar a Barcelona durant els propers mesos que allò que es pugui fer o desfer a Tolosa o, fins i tot, a París; confio, doncs, que a Perpinyà es recordaran molt més els resultats del 27 de setembre que no qui va ser el president de la nova regió el 2016. A tots aquells a qui, com a l’alcalde de Banyuls de la Marenda, l’estelada els ofèn la vista, els aconsello que s’acostumin a sortir al carrer amb ulleres de sol, perquè en necessitaran. I si els vents del Sud arriben a passar l’Albera, que es prepari el Front National per fer a la Catalunya Nord la mateixa fi que ha fet PxC al Principat.

Xavier Deulonder i Camins
deulonder@hotmail.com
NB DLR: de fet si és fa, com s’hauria de fer, el balanç entre els a favor i els encontra (descartant els que han dit abans i encara després de les eleccions, que no volien comptar pel NO a la indepedència (UDC i Catalunya sí que es pot) els pel sí a la independència sumen uns 55% i els que defensen el no uns 45%. Però sembla que aquesta aritmètica no agrada gens al Govern espanyol, a la classa política i als diaris en general. I més si els diputa,nts indpeendentistes sumen molt més encara, també, que els antis.