(Podeu consultar la totalitat del text, gràcies al PDF, a final d’aquerst extracte.)

Benvolguts compatriotes i amics :

Us agraïm la invitació a participar, nosaltres catalans del Nord, en aquest acte de recordança de la victòria catalana sobre la coalició franco-papista al segle XIII que pretenia apoderar-se de Catalunya.

En aquests moments convulsos per l’esdevenir del nostre poble, quan al Principat de Catalunya resulta tan difícil tirar pel dret d’una vegada, desobeir realment i engegar el procés definitiu per escapar-vos de les urpes de l’estat espanyol, necessitem el record de les batalles guanyades, el record de l’heroïcitat dels màrtirs i dels qui, a cada generació, transmeten el llegat que ens empeny a no acceptar els intents d’aniquilació de la nostra nació.

En assabentar-se d’aquesta commemoració algunes persones deuen pensar que hi ha coses més urgents que no pas fer memòria de fets ocorreguts fa més de 700 anys. Ans al contrari, a parer meu, essent uns i altres en tots els Països Catalans ocupats i colonitzats d’ençà de tres segles, hem de convèncer les autoritats de la futura República Catalana que és imprescindible de reescriure i divulgar en el marc educatiu la història de la nostra nació, la dels Països Catalans, fins ara subjectada als paràmetres interpretatius, als interessos, a la censura dels dos estats colonitzadors.

L’amic Josep Puig, secretari de l’Institut de Projecció Exterior de la Cultura Catalana [IPECC], em va escriure amb tota la raó que al maig vinent, quan commemorarem a Elna la massacre de la població, primera etapa de la croada cabdillada pel rei de França, caldria procurar que hi participessin més gent d’Elna.

La dificultat és com aconseguir-ho quan la majoria de la població a les comarques del Nord ni sospita que tenim una història pròpia diferent de la que s’ensenya a l’escola, quan no es desperta l’interès dels estudiants ni tan sols pel coneixement del propi poble, del patrimoni, quan l’ajuntament no es fa ressò de la commemoració, quan mestres i professors no poden incloure-la en el marc de llurs ensenyaments.

D’altra banda d’uns anys ençà constatem com els governs de torn, tant de dreta com d’esquerra, procuren en l’àmbit escolar infondre encara més el patriotisme francès. Les commemoracions de l’armistici de l’11 de novembre del 1918 entre els aliats i Alemanya, patrocinades per associacions d’antics combatents, s’aprofiten no per incitar els joves a enaltir la pau en lloc de la guerra, no per enfortir l’europeisme, no per evidenciar que aquella guerra escapçà milers de famílies nord-catalanes, acabà amb les revoltes dels vinyaters i la incipient presa de consciència de la catalanitat, sinó per tal d’exaltar França. “Morts pour la France” és el lema recurrent martellejat al cap del nostre jovent

Coll de Panissar 2018

Daniela Grau i Humbert. (7 d’octubre del 2018)

NDLR: Per la llargària del text us proposem llegir-lo sencer en PDF, tot clicant en els mots ‘Coll de Panissars 2018’: Coll de Panissars 2018).