Ja fa quasi un mes d’aquell dia gris, dia d’advertiments dels meteoròlegs i de rialles dels habitants, qui podria creure amb onades de set metres, qui? I de cop ens trobaríem dintre d’onades que superaven els ports pesquers; el mar agafava terreny ràpidament i el vent unia força permetent descarregar els núvols. Tot allò va ocasionar el desbordament dels barrancs, i jo allí tancada a casa, desitjant que tot acabés, veient com el meu poble desapareixia dintre de l’aigua.

Quasi tres dies del Glòria, tres dies d’incertesa i d’estupefacció. Tot ha passat i només s’escolten comentaris; “és el canvi climàtic, és allò que sempre hem dit que passaria”.
He de veure-ho amb els meus ulls; tot està desfet, la costa destruïda, el mar s’ha apropiat fins i tot del que no li pertany. Em plora el cor. Com no plorar, com suportar veure el pagès bevent aigua de la seva terra per saber on comença la dolça i acaba la salada, com suportar veure les diferents aus perdudes sense un lloc on poder descansar, com?

Passen els dies; experts, polítics, comentaristes, el poble intenta bolcar-se treballant per treure el gros, ajudes, idees i aportacions, tot necessari, però, és suficient?.

Ja fa quasi un mes i tenim la sensació que tot ho normalitzen perquè ja ha passat, tot està arreglat i ja ho farà algú, no ens hem de preocupar, això no és real.

Un grup de voluntaris hem continuat anant a netejar el Delta de tots aquells plàstics que la mar ens ha tornat. Com recuperar el nostre paradís sense cap ajuda? Com no sentir aversió en pensar que hi ha gent molt bruta, que no es preocupa per res?

Un mes després, el meu Delta està destruït. El paradís que tants cops he compartit amb tots està agonitzant ple de plàstics, necessita ajuda, necessita moltes mans que vulguin cuidar d’ell, requereix de molts científics i mestres per conscienciar la gent, necessita polítiques clares.

La meva veu és una súplica d’ajuda! Encara podem fer-ho, encara som a temps; vine i ajuda, recuperem el tan estimat paradís, recuperem entre tots el Delta de l’Ebre!

Leticia Hunault Nicolau

Foto Néstor B.