Featured Video Play Icon

Podré dir ‘aquell dia jo hi vaig ser’. Son d’aquells dies, i son pocs, que s’han de marcar d’una pedra blanca. Aquell 18 de maig de 2019 els Dracs Catalans de Perpinyà van guanyar el partit de lliga anglesa de rugbi a XIII contra els Wigan Warriors per 36 a 13… De fet, me’n refoti del resultat esportiu, el que més me fa sentir orgullós, és que aquell dia els catalans del nord vam recuperar la dignitat, i estic parlant de dignitat com a poble, de dignitat com a catalans que sem.

Va ser una jugada mestre, més de 20.000 catalans del nord vam venir al Camp Nou i no només per donar suport un equip de rugbi, un club que per cert cada dia més defensa la seua catalanitat. Aquell dia, entre les files dels seguidors nord-catalans, dues pancartes immenses, una en català per reivindicar la independència de Catalunya, una altra en anglès per denunciar la criminalització del procés d’independència, ‘Self-determination is a right, not a crim’.

Aquell dia tampoc va faltar els seguidors dels Dracs cantant Els Segadors o la Santa espina, i per cert les estelades també van onejar… Aquell petit tros de ‘Catalunya francesa‘,  com sovint nos qualifiquen els catalans del sud, aixecava la veu i deia sense embuts a davant dels mitjans internacionals i a davant de Quim Torra el camí que s’havia de seguir. Va ser un fet destacable la presència del President de la Generalitat a la llotja oficial del Camp Nou al costat del president dels Dracs, el seu «amic» Bernard Guasch.

Aquell dia els nord-catalans vam perdre la vergona dels vençuts, vam perdre aquell autoodi que tant nos caracteritza quan parlem la nostra llengua, aquell dia nos vam guanyar el dret de ser catalans.

Jep Bonet

 

NDLR: Gràcies Jep!