Continuem en aquest laberint de la COVID-19 intentant trobar la sortida i, poc a poc, sembla que se’ns va desvetllant el camí per trobar-la, tot i que amb incertesa. Un laberint víric que, tot i trobar-nos, majoritàriament, en fase 1 de desescalada menys el territori de Barcelona i l’àrea metropolitana, ens reviu emocions d’angoixa, com les viscudes de petita en el recorregut del ‘Laberint d’Horta’ de Barcelona, quan el temps es feia etern, en no trobar mai la sortida. També en aquell laberint del cinema on el protagonista està sempre tancat en un espai angoixant i on tan sols aplicant els coneixements de la ciència aconsegueix trobar la sortida, com en la pel·lícula  ‘Cube’ on els coneixements de la matemàtica per desxifrar el jeroglífic de com sortir de l’espai tancat són crucials.

El coronavirus ha superat la ficció del cinema amb escreix, ningú podia imaginar-se la seva existència, els seus efectes i la seva gran mortaldat al món, a data d’ahir, amb 4,910,481 i als Països Catalans 13.357. Consulteu totes les dades al report diari sobre el coronavirus. Ahir varen repuntar les defuncions a la Catalunya Central:Osona i el Bagès.

Ara toca aprendre a saber viure d’una nova forma: avui i ara, això sí tal com ens permetin els governs i la ciència. Aquesta ciència avança per trobar la vacuna i, aquest dilluns, la farmacèutica nord-americana Moderna donava, en un comunicat, notícies esperançadores al món en indicar que el proper mes de gener de 2021 se’n podria disposar. Aquesta vacuna experimental front la COVID-19 ha estat assajada amb 45 persones i desenvolupada amb un temps rècord. El prototip ha generat en els vuit primers participants uns nivells d’anticossos neutralitzants similars o més grans que els trobats a la sang dels pacients que han superat la malaltia. Els científics ho han fet utilitzant l’ARN del virus SARS-COV-2 que es troba en la proteïna de l’espícula (són les punxes de la corona del virus), es a dir, es crea un ARN missatger que ordena a la cèl·lula produir proteïna de l’espícula i  aquesta s’introdueix en les cèl·lules humanes. Les cèl·lules generen proteïnes i el sistema immunològic envia anticossos per identificar i atacar les proteïnes. Així, quan el virus entra en l’organisme els anticossos distingeixen la proteïna de l’espícula i destrueixen el virus. Aquest assaig de vacuna també s’ha provat amb animals i ha proporcionat protecció completa front a la multiplicació del virus en els pulmons dels ratolins vacunats i després d’infectats, segons els assajos de l’Institut d’Al·lèrgies i Malalties infeccioses (NIAID) d’Estats Units. D’aquesta manera, les autoritats han autoritzat una fase 2 de l’assaig amb 600 voluntaris sans per afinar la dosi i, si tot va bé l’empresa preveu iniciar, el proper mes de juliol, la fase 3: un assaig amb milers de persones per demostrar la seva seguretat i eficàcia.

Si a ‘Cube’ la matemàtica va ser clau per descobrir la sortida, en la predicció i l’estudi de l’evolució de la COVID-19 aquesta també ho és, concretament, per analitzar el grau d’immunitat de la població i la reproducció del virus (R).

Així, l’índex de persones difuntes a l’estat, és de 27,709, se sap que un 5% ha passat la malaltia i ha generat anticossos, amb diferències als territoris: a Barcelona és del 7% i a Tarragona és de l’1’6%. Com indica Roger Guimerà a Vilaweb, físic i professor ICREA de la Universitat Rovira i Virgili,: ‘allò que no es sap és quant de temps la població serà immune. Pel que se sap del virus, perquè hi hagi una immunitat grupal i no pugui propagar-se, hauríem de tenir entre un 65% i un 80% de la població immunitzada.

Per tant, la diferència entre un 1’6% i un 7% no és pas gaire determinant pel que fa a la propagació si hi ha un nou brot. Pel que fa a la reproducció (R) o propagació del virus, la R ens indica la mitjana de persones que infecta cada persona infectada (d’aquí l’estudi d’Oriol Mitjà i Bonaventura Clotet i equip de 150 científics). Si és més gran d’1, tens una epidèmia que creix, i si és més petit que 1, l’epidèmia es pot morir. Per això, tenir la R per sota de l’1 és la clau. La COVID pot arribar entre 3 i 6 i aplicant les mesures de forma estricta amb el confinament s’ha abaixat a 0,8. Així, que qualsevol cosa que es faci i no de forma estricta ens tornarà a posar per sobre d’1. I quan hagi un focus en un sopar, tornarem a tenir deu casos, cent o mil i haurem de tornar a córrer’, (esperem que no haguem de fer-ho de nou…). Però, sens dubte, allò que pot abaixar la R de reproducció és la realització de PCR’s i dels quals es preveuen es facin a partir d’aquesta setmana més d’1 milió als CAP’s. Un fet que servirà a més per comprovar i fer seguiment de la immunitat de la malaltia d’entre la població.

Aquestes mesures en la desescalada 0,1,2,3 per abaixar la R de contagi que passa per complir estrictament el distanciament social, dur la mascareta i també prendre la temperatura. Pel que fa a la mascareta, ens alegrem que aquesta mesura sigui obligatòria als espais públics i tancats amb poca possibilitat de distanciament social. Una proposta que ha estat liderada pel president Quim Torra, i que serveix per protegir-nos (cal tenir en compte que hi ha persones asimptomàtiques pel país no diagnosticades) i sobretot a la gent gran i a les persones vulnerables per malalties i discapacitats respiratòries.

Com a curiositat i fent repàs històric de les pandèmies, i de l’ús de la mascareta,  ens trobem que la màscara més famosa del món és la que s’anomena ‘màscara de bec’, la que podem veure als carnavals de Venècia i l’anomenada: ‘IIl Dottore della peste’. El seu origen no té res a veure amb la bufa del carnaval, sinó tot el contrari, i és que va aparèixer amb la pandèmia, després de la pesta negra de 1348, que va sorgir els anys 1575 i 1577 a Venècia, tot i que la mascareta havia sorgit anys abans. En l’epidèmia veneciana a més de la màscara van sorgir dos fets totalment nous: un que va aparèixer el ‘magistrato della sanitá’ que era l’encarregat de vetllar per la salut dels ciutadans i va fer utilitzar als metges una vestimenta especial i l’altre que es varen confeccionar llistes amb malalts i persones difuntes durant la pesta. D’aquesta manera, va ser la primera vegada que es va realitzar una estadística mèdica per a constatar la gravetat de l’epidèmia.

Està clar que tot i disposar ara de moltíssima estadística, el virus de la COVID-19 és tot un interrogant i d’aquest se sap ben poc. Per saber-ne tenim a tots els científics del món treballant a contrarellotge als laboratoris i als metges forenses i científics estudiant també els cadàvers afectats pel coronavirus per tal de saber-ne més. Com ho havia fet l’any 1997, el científic Johan Hultin que va viatjar a Alaska, i amb el permís de les autoritats, va exhumar del terra congelat el cos d’una persona en perfecte estat de conservació per extreure-li el pulmó i, sepultar-lo després, per tal d’obtenir la seqüència del genoma del virus que durant la grip espanyola de 1918 havia devastat el món. Ara, sabem que el brot de la grip de 1918 el va provocar l’Influenza virus A i aquest va afectar, bàsicament, a nens i adults de 20 a 40 anys. De la mateixa manera, un estudi recent a Alemanya indica que òrgans com el cor, ronyó i el cervell també resten afectats pel coronavirus a més dels pulmons, això confirma que tota malaltia té un quadre morfològic i fisiopatològic que no sempre és igual en totes les persones.

Un fet que es demostra mitjançant el ‘Col·lectiu d’afectades i afectats persistent per la COVID-19, com indiquen en el seu Manifest:’Som malaltes i malalts, alguns diagnosticats mitjançant proves específiques, d’altres només per simptomatologia compatible, i encara uns altres que simplement encara no han estat diagnosticats, que presentem símptomes de la COVID-19 des de fa moltes setmanes…Amb el temps hem anat experimentant una evolució en la nostra simptomatologia. Moltes van millorar al cap de dues o tres setmanes, però la il·lusió de superar la malaltia va ser un miratge. Les successives recaigudes, amb la reaparició d’una part o de tots els símptomes, ens ha demostrat que seguim sent malaltes i malalts…’

https://sites.google.com/xtec.cat/afectatspersistentscovid19/home

Aquest col·lectiu @COVID19persist1 que reclama als responsables de les polítiques sanitàries seguiment acurat dels casos de persistència dels símptomes de la COVID-19, a fi de conèixer a quants malalts afecta i quina és la seva evolució clínica, la definició de protocols mèdics i assistencials en el marc del sistema sanitari públic i que la sanitat pública assumeixi fer tests diagnòstics i serològics amb caràcter immediat. Us podeu posar amb contacte mitjançant el correu electrònic: simplleusabandonatscovid19@gmail.com #cuideu-nos.

Una situació que ens posa en alerta i que ens obliga a cuidar-vos i a cuidar-nos. I a vèncer i trobar la sortida d’aquest laberint víric, com ens indica @PerePeries amb les seves boniques paraules:

Quan la vida gira

i flueix per camins inesperats

els camins són laberints

i cada passa compta.

El que menys cal, ara,

és aturar-se, o rendir-se,

perquè caminar és victòria

i respirar, és vida.

Assumim doncs

la part que ens toca,

i dibuixem portes als murs.

Renaixerem més forts

d’aquesta prova.

El laberint serà vençut.

Desitgem la ràpida recuperació dels malalts i del Col·lectiu d’afectades i afectats persistent per la COVID-19′.

Gràcies a la solidaritat artística d’en @ByJunkye.

Rusc d’Abella

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.