Aquest proper 18 de maig, els seguidors del rugbi a XIII s’han donat cita al Camp Nou per assistir al matx que oposarà els Dracs catalans de Perpinyà i el Wigan, partit que compta per la Super League anglesa de rugbi a XIII, una lliga que inclou 12 equips professionals (11 d’angleses i 1 de catalana). Tot i esperant aqueix esdeveniment esportiu a la meca del Barça, vos proposem una sèrie de 3 articles per poder apreciar un esport que se mereix tot el respecte.

Una mica d’història per començar. El rugbi a XIII va néixer al nord d’Anglaterra l’any 1895 arran d’un conflicte al si de la federació de rugbi a XV. Els clubs del nord d’Anglaterra volien compensar financerament els jugadors que provenien en gran part del món obrer. Per tant, es tractava de compensar les hores de treball perdudes pels obrers… Els clubs del sud, i de Londres en particular, més aristocràtics, ho van refusar. Una escissió se va produir llavors i els clubs partidaris de professionalitzar el rugbi van crear la seua pròpia lliga. Així naixia el rugbi a XIII, un rugbi alternatiu amb equips de 13 jugadors i unes quantes modificacions en les regles del joc per fer-lo més atractiu i dinàmic.

Catalunya Nord importa el rugbi a XIII a l’Estat francès. Va ser en Jean Galia, un català del nord, originari d’Illa (un poble de la vall de la Tet, a uns 30 km a l’oest de Perpinyà) que va fer la promoció d’aqueix esport a Catalunya Nord i a l’estat francès. L’èxit d’aquesta forma de rugbi més ràpid i espectacular va ser immediat, els equips de rugbi a XIII fitxaven els millors jugaires del XV, les grades dels estadis s’emplenen. Els aficionats (incondicionals) del rugbi a XIII se multipliquen… La selecció francesa de rugbi a XIII esdevé Campiona d’Europa en 1939.

Aquella edat d’or a l’Estat francès va durar poc a l’Estat francès, la rivalitat i la concurrència entre les dues formes de rugbi és brutal i sense pietat. Durant el règim de Vichy en què l’estat francès col.laborava amb el règim nazi, alguns dirigents de la federació de rugbi a XV van aconseguir la prohibició del rugbi a XIII, i amb això no n’hi va haver prou… també van espoliar la federació… Temps de guerra i de rancúnies, encara vigents avui dia.

« Sempre endavant, mai morirem » sembla ser la divisa dels aficionats al rugbi a XIII. Tal com el fènix, el rugbi a XIII reneix de les seues cendres després de la Segona guerra mundial a l’Estat francès. Per tal de desviar la prohibició es canvia el nom per « Joc a XIII », la competició va reprendre, i només en 1993 va recuperar el seu nom de rugbi a XIII. Els millors equips de « joc a XIII » els trobem a Perpinyà, Tolosa, Bordeus, Baiona, Marsella, Lió, París… La selecció francesa també se va il.lustrar esdevenint en 1951 campiona del món, després de vèncer Nova Zelanda i Austràlia. En 1968 la selecció francesa també va aconseguir un gran resultat, va competir fins a la final de la copa del món, una final que va perdre contra Austràlia.

En els anys 1980 comencen els anys negres pel rugbi a XIII a l’estat francès, mala gestió de la federació, pèrdua de seguidors que se giren cap al rugbi a XV… Només un campionat amateur resisteix a la davallada del rugbi a XIII… fins que un nou impuls revoluciona el paisatge tretzista l’any 2006 amb la cració dels Dracs Catalans de Perpinyà. Un equip professional català que no oblida mai de cantar « Els Segadors » abans de cada partit, un equip català que evoluciona en la lliga anglesa perquè correspon amb l’ambició del club. Els aficionats dels Dracs Catalans encara recorden amb llàgrimes als ulls quan l’any 2007 quan « Els Segadors » van encantar els 84000 espectadors que van assistir a la primera final Cup dels Dracs al mític estadi de Wembley, una final que van perdre contra Saint Helens… Una final que van acabar guanyant per primer cop aquell inoblidable 25 d’agost de 2018 en el mateix estadi de Wembley.

Joan-Pere Alazet