La polèmica va esclatar l’any 2017, quan una enquesta pública al voltant de la SAGE ( Schéma d’aménagement et de gestion des eaux) del Tec, i finalment aprovat el desembre d’aquest mateix any. S’hi considera que les petites preses filtrans (o reclosses) que desvien part de l’aigua del riu cap als canals de reg, compliquen el flux de sediments (sorra, grava, etc.) i el pas de peixos migratoris (anguiles, lamprees i aloses). Basant-se en el Codi ambiental, la  SAGE recomana eliminar els llindars o baixar-los o equipar-los per restaurar la ‘continuïtat ecològica’.

És en aquest context que perilla el canal de reg d’Elna, una construcció mil·lenaria al que la població està molt vinculada, i això suscita preocupacions particulars: el riu subterrani, o paleocanal, que alimenta el nivell freàtic de la plana de Illiberis, sorgiria en aquest llindar. La SAGE va encomanar un estudi a l’empresa  GéoPyrénées , que va determinar que baixar la resclosa d’1,70 metres tindria poc impacte sobre la paleocanal. Però aquest estudi es posa en dubte.

Nicolas Garcia, president del  syndicat des nappes du Roussillon, és el primer que no està d’acord amb aquest informe. Tampoc el BRGM (Bureau de recherches géologiques et minières ) que depen del ministeri de l’agricultura. Segons el seu dossier: ‘El seu peritatge ens ha donat la raó‘ diu Nicolas Garcia, Baixar el llindar de l’aigua presenta un perill pel recurs hídric. A més, la napa alimentada pel paleocanal, és una de les més riques del departament. Es tracta d’una reserva amb la qual comptem per al futur.Demanem que es faci un modelatge hidràulic tenint en compte totes les dades disponibles, per tal de determinar amb precisió què pot passar si es redueix el llindar‘.

El president del col·lectiu per a la salvació del canal d’Elna, Jérôme Cressole, diu que ‘Si desactiven el  paleocanal, és molt probable que no puguem tornar a connectar-lo.’.

Els opositors al projecte de la SAGE , opinen que els objectius que concerneixen a la continuitat ecològica, revelen dogmatisme: ‘Els especialistes en biodiversitat i hidrogeologia diuen que el flux de sediments no és un problema‘, diu Nicolas Garcia, ‘Pel que fa a les tres espècies de peixos que volen facilitar, dues d’elles (alosa i lamprea) han desaparegut del Tec i l’última, l’anguila, aconsegueix travessar la resclosa‘.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.