Featured Video Play Icon

Fa uns dies, as va publicar el Diccionari de relacions internacionals, elaborat pel TERMCAT amb la col·laboració del Departament d’Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència de la Generalitat de Catalunya i el suport del Govern d’Andorra. Com a reconeixement a aquest suport, l’acte de presentació de l’obra es durà a terme el proper dia 2 d’abril a Andorra.

El diccionari, que es publica en línia i també en paper, amb un pròleg de la consellera de Cultura, Laura Borràs, aplega més de 1.300 termes relacionats amb les relacions internacionals i el marc jurídic i competencial dels actors internacionals. Cada fitxa terminològica conté una denominació catalana; sinònims, si n’hi ha; equivalents en castellà, francès i anglès; definició, i notes explicatives o exemplificadores quan s’ha cregut convenient.

Un equip d’una quinzena d’experts de diverses universitats catalanes i de la Generalitat de Catalunya, coordinat pel professor de la Universitat de Barcelona Xavier Fernández Pons, s’ha ocupat de la revisió conceptual de l’obra.

En un món cada vegada més global, marcat per les relacions de diversos tipus d’actors més enllà de les fronteres estatals, el diccionari recull la terminologia clau d’aquest sector. Per exemple, s’hi poden trobar termes referits al marc teòric de les relacions internacionals (alineament, polaritat), als actors internacionals (estat, organització internacional, moviment d’alliberament nacional), al dret internacional públic (arranjament pacífic de controvèrsies, costum internacional, igualtat sobirana) i al dret de la Unió Europea (lliure circulació, principi de solidaritat, sistema competencial de la Unió Europea).

Quant als àmbits de cooperació o conflicte en les relacions internacionals, hi ha, per exemple, termes relacionats amb el manteniment de la pau i la seguretat internacionals (aliança, conflicte armat, dret humanitari bèl·lic), amb els drets humans (dret a l’autodeterminació, dret a un judici just, llibertats fonamentals), amb el dret penal internacional (crim internacional, extradició encoberta), amb l’acció humanitària i la cooperació al desenvolupament (accés humanitari, desastre, emergència complexa), o amb el comerç internacional (embargament comercial, liberalització comercial, proteccionisme), entre d’altres.

S’hi inclouen també neologismes aprovats pel Consell Supervisor, l’òrgan que s’ocupa de la normalització de la terminologia catalana. Es el cas d’alternatives catalanes a anglicismes d’ús habitual a l’àrea, com estat brètol (en anglès, rogue state) o dret dur (hard law), i també de diversos termes relacionats amb les migracions que presentaven vacil·lacions conceptuals i formals i van ser tractats prèviament en una sessió de normalització amb diversos experts: en són exemples migrant en situació de bloqueig, irregularitat sobrevinguda o reassentament.

La publicació del diccionari es complementa amb una infografia sobre els actors internacionals. Igualment, podeu consultar la infografia sobre els drets recollits en la Declaració Universal dels Drets Humans (disponible en català, castellà i anglès), i la infografia sobre la condició de refugiat.

Juntament amb la publicació d’aquest diccionari s’han actualitzat també, en una segona edició, els diccionaris en línia Diccionari de cooperació al desenvolupament, Terminologia de les migracions i Terminologia dels drets humans, publicats el 2014, el 2016 i el 2017, respectivament, atès que el contingut hi està estretament relacionat.

El Diccionari de relacions internacionals forma part de la col·lecció Diccionaris en Línia del web del TERMCAT, que actualment ofereix fins a 140 títols dedicats a diversos àmbits d’especialitat.