Featured Video Play Icon

Amb l’esperit esportiu i pacifista que caracteritza els catalans/es, 500 escaladors de ‘Llum i llibertat’ @llumillibertat il.luminaven la nit de dilluns cent trenta-una agulles dels cims de Montserrat per recordar els cent trenta-u presidents de la Generalitat de Catalunya. De bon matí, la llum als cims no s’apagava i el sol sortia en el segon primer d’octubre de l’aniversari del referèndum per la independència.

Com deia Martín Luther King,l’obscuritat no pot expulsar l’obscuritat, només la llum pot fer-ho‘. I així ho va fer. Com també el poble ho ha tornat a fer, amb un sonor ‘tossudament alçats’ d’una nova versió musicada de la cançó d’en Lluís Llach en @llumillibertar, en les quatre marxes de les torxes a la presó de Lledoners, en la manifestació convocada per l’ANC a la Plaça Catalunya passant per la Comissió europea de camí fins a l’Institut Balmes de Barcelona, i en les mobilitzacions a tot el territori català en espera de la Sentència del judici contra el procés. Mentrestant, l’ANC prepara tres marxes ciutadanes pacífiques de llarg recorregut que sortiran des de diferents punts del territori i que confluiran a Barcelona. Unes marxes que recordaran la marxa de la sal de Gandhi, perquè com deia Mahatma: “no hi ha camí per la pau, la pau és el camí’.

Un poble pacífic alça la seva veu i el seu clam per la llibertat. Un poble ferm i amb esperança que està sempre unit per vèncer la por de la repressió, perquè la injustícia vol atemorir el poble i mostra la seva pitjor cara als familiars, els fills i filles dels detinguts i encausats en les darreres detencions d’aquest setembre.

Seran necessaris els somriures dels ‘Pallassos sense fronteres’ o d’en ‘Per nassos d’en Jordi Pesarrodona perquè s’apaivagui l’angoixa dels familiars i sobretot dels nens d’aquests detinguts? I és que per a Pessarrodona el nas vermell i, ara groc, és l’eina per excel.lència de la pau amb el qual, amb una experiència de 35 anys d’actuacions amb ‘Comediants’, ‘Gog i Magog’ i membre fundador dePallassos sense fronteres‘, ha viatjat per tot el món regalant somriures als infants,en situacions límit, en els camps de refugiats. De tot allò que li ha passat, veure el patiment de la família i el de la seva filla de 10 anys ha estat el més dolorós.

En aquests dos anys continuem patint la por a la repressió judicial : tothom pot ser víctima de la repressió. Però per què tenim por? La psicòloga @xaviinma2 ens explica que:la por és una emoció bàsica que també resta present en els animals. Evolutivament correspon a les sensacions d’alerta que anticipen perills per la supervivència i la integritat de l’individu‘.

Amb quines eines comptem per superar la por?
‘Per combatre-la comptem amb la racionalització i la socialització. La racionalització consisteix en cercar les situacions, els sentiments i els pensaments que hi ha darrera de la nostra por i comprendre si aquesta obeeix a raons com la incertesa o el manteniment de la zona de confort. Segons Wayne W.Dyer hem de tenir clar que els nostres sentiments provenen dels nostres pensaments. Jo puc canviar els meus pensaments, per tant, puc canviar els meus sentiments’ Per definir els elements de la nostra por ens podem formular les preguntes següents: Quines idees van associades a la meva por?; Si faig allò que em fa por, què pot passar realment?; Em puc preparar per les suposades conseqüències que imagino?; Si no faig el que em fa por, me’n penediré de no haver-ho fet? I perdré experiències enriquidores o valuoses?

D’altra banda, la socialització parteix que l’ésser humà és un animal social i necessita dels altres per avançar i viure. Així, és important poder compartir amb persones que puguin comprendre’ns i que formin part, a ser possible, del nostre mateix context i experiència per superar-la. Potser que aquest sigui l’element més potent, és a dir, el poder de l’efecte social, de l’acte de ‘fer xarxa”‘com va fer en Jordi Martinez amb ‘Fem Xarxa’ : va oferir la possibilitat de conèixer d’altres persones que han vençut la por o que ho estan fent i que t’acompanyen i/o que són referents.

Vèncer la por és un camí que es fa necessari per ser més feliç, ‘perquè el teu poder rau en la meva por, si jo ja no tinc por, tu ja no tens poder’, cèlebre frase de Sèneca a Neró’.

I ens preguntem i els nostres líders?

Podem trobar fonts d’inspiració com la que el sociòleg Ramón Grosfoguel ha definit com el ‘cuixartisme’: ‘una visió combativa però serena, contundent però pacífica, apassionada però ferma, arrelada en conviccions personals plenes de valuosos valors socials’. És aquest component el que fa que socialment tots actuem i ens recolzem els uns als altres, amb unitat, amb el somriure que prové del fet de saber que estem fent allò que volem, allò que el cor i la ment ens diu que és un gest necessari i que forma part de la nostra identitat i que arrela de la nostra terra: Catalunya.  És aquí quan la por es dilueix per sentir tots junts que: no tenim por.

D’altra banda, la psicòloga del Born @psiborn explica que: ‘en democràcia les pors són individuals, com pot ser la por a l’atur, a la vellesa, a la malaltia i en les dictadures apareix la por col.lectiva a la repressió en totes les seves formes. La por serveix per a evitar conductes arriscades i per a posar-nos en alerta quan les afrontem (adrenalina, etc…) La por només és negativa quan ens venç, quan ens paralitza i ens impedeix fer allò què cal fer.’

Com es manifesta la por?
@psiborn: ‘el símptoma més clar és la irracionalitat. Quan ens venç la por, no pensem i ens domina la irracionalitat. La por individual és combat amb la raó. La por col.lectiva es combat per la via de l’heroi, és a dir, amb la figura de Sant Jordi o la del lideratge del president Carles Puigdemont (Re Unim Nos) … També amb la unitat perquè qui no ha tingut por a entrar sol de nit en un lloc desconegut i sí ho ha fet en grup convertint-se fins i tot en una situació amable.

Així, l’heroi és configura com la sublimació d’una solució externa al perill i el drac representa la repressió.La unitat ens ajuda a vèncer tots junts,com a grup, el perill i la por i, en aquest cas concret, la por és col.lectiva. I aquesta es combat cercant la unitat i amb referents externs de victòria sobre el perill, com poden ser els herois. La por individual es combat per la via de la racionalitat, és a dir, obrim l’armari en el qual pensem hi trobarem el monstre i encendrem el llum per enfrontar les nostres pors.’

Esperem que les cent trenta-una llums que han il.luminat les agulles dels cims de Montserrat encoratgin als/les herois i heroïnes per vèncer el monstre de la por i avançar units en el camí de la llibertat.

Moltes gràcies a @bicman pels seus dibuixos i a @llumillibertat, Artistes de la República @artistesdelaRep, Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya @feec_cat, @assembleacat i @omnium.
Una forta abraçada als 500 escaladors pel seu coratge i esforç 💛

Gràcies també a en Lluís Llach i els cantants David Rosell, Èric Vergés (Catarres), Paula Valls, Jú, Albert García (Ítaca Band), Mireia Vives, Borja Penalba, Natxo Tarrés, Oriol Farré, Roger Farré i Juanjo Muñoz (Gossos) i Pemi Fortuny per la nova versió musicada de la cançó 🎶’Tossudament alçats’🎶 i a @xaviinma2, @psiborn i @pesacapsada.

Rusc d’abella