La part negativa del Tractat dels Pirineus, ja la sabem i coneixem perfectament: arran dels acords signats el 7 de novembre de 1659 a l’Illa dels Faisans pels representants de les corones espanyola i francesa, avui dia, el Rosselló, el Conflent, el Vallespir, el Capcir i un tros de la Cerdanya no formen part de Catalunya sinó d’allò que alguns volen denominar le Pays Catalan perquè consideren, segurament amb raó, que el nom Catalogne Nord no té pas cabuda dins del món hexagonal; ara bé, per increïble que sembli, fins i tot el Tractat dels Pirineus té una part positiva: el seu article 5 reconeix la vigència de les lleis i costums del país, és a dir, de les Constitucions de Catalunya, en matèria de llibertat de circulació, de residència i de comerç de tots els catalans, tant els de la zona francesa com els de l’espanyola; a més, el decret de l’Assemblea Nacional franco-francesa promulgat entre els dies 7 i 11 de setembre de 1790 abolia el Consell Sobirà del Rosselló, tribunal instituït el 1660 per Lluís XIV que jutjava segons les Constitucions de Catalunya, però no pas les constitucions mateixes, la vigència de les quals, va admetre-la una sentència del Tribunal de Cassació emesa el 24 de juny de 1835; per tant, les Constitucions de Catalunya formen part avui dia del dret positiu de França.

A més, segons l’article 55 de l’actual constitució francesa —des de 1791, n’ha tingut tantes de constitucions França, que sempre cal precisar a quina ens referim—, els tractats internacionals regularment ratificats, com ara el dels Pirineus, disposen d’una autoritat superior a les de les lleis franceses; d’ací que, en aplicació del Tractat de Versalles del 28 de juny de 1919, Alsàcia disposa d’un dret local específic derivat de la sobirania que, entre 1871 i 1919, hi va exercir Alemanya; no hi ha cap diferència, doncs, amb el cas de la Catalunya Nord que, compte, no pot confondre’s pas amb el departament dels Pyrénées-Orientales perquè la comarca de la Fenolleda no es troba afectada pel Tractat dels Pirineus, ja que pertanyia a França des de segles abans de 1659. Tota aquesta disquisició jurídica ve a tomb perquè el decret número 2007-431 del 25 de març 2007 relatiu a la part reglamentària del codi de comerç no es pot aplicar pas a la Catalunya Nord perquè pretén regular un tema sobre el qual ja estableix normativa l’article 5 del Tractat dels Pirineus; per això, el Comitè per a l’Autodeterminació de la Catalunya Nord ha presentat un recurs al Consell d’Estat exigint l’aplicació efectiva del Tractat dels Pirineus, el qual França no ha declarat mai suspès ni abrogat i, lògicament, si ho fes, llavors posaria en qüestió la legitimitat de la seva sobirania sobre la Catalunya Nord o sobre le Pays Catalan, com es prefereixi.

Lògicament, si, després que el Consell d’Estat ha sentenciat que la nova regió de Tolosa es diu Occitanie i a qui no li agradi que s’hi posi fulles, es planteja el tema d’afirmar la identitat catalana, que, segons Hermeline Malherbe, comprèn, fins i tot, la llengua catalana, sembla molt més encertat defensar la vigència de les disposicions del Tractat dels Pirineus favorables a les relacions i els intercanvis entre les dues zones de Catalunya, sobretot quan Marine Le-Pen  ens vingui a predicar que la solució a tots els mals es tancar hermèticament la frontera francesa, que no pas perdre el temps amb la qüestió del nom del departament on ací sí que a París tenen la paella pel mànec i acabaran fent allò que a ells els sembli.

Per començar, facilitar els intercanvis i els contactes amb la resta de Catalunya no és pas una cosa que repugni a la majoria dels habitants du Pays Catalan, i, d’altra banda, resulta senzill argumentar que les disposicions del Tractat dels Pirineus formen part del sistema legislatiu de la République, la qual, com sabem, si no és realment l’hereva universal dels antics reis de França, a la pràctica actua com si ho fos. I vés que per aquesta via, no poguéssim trobar alguna escletxa legal favorable a la recuperació de la llengua catalana.

Xavier Deulonder i Camins

deulonder@hotmail.com

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.