Els dirigents a Perpinyà de La France insoumise (LFI) s’han posat a analitzar les causes de la desfeta que ha estat la victòria de Louis Alliot a les darreres eleccions municipals i, vés per on, han arribat a la conclusió que el culpable de tot plegat és l’anterior equip de govern municipal encapçalat per Jean-Marc Pujol. Naturalment, si a Mickaël Idrac li sembla que el triomf del RN ha resultat dels errors repetits i del descrèdit de les forces del vell món polític local, primer hauria de començar reflexionant com va ser que la candidatura L’Alternative! Perpignan écologique et solidaire, encapçalada per Caroline Forgues i en la qual estava integrada LFI, no va poder passar a la segona volta perquè a la primera només va assolir el 6’57% dels vots; què més haurien pogut voler ells que aconseguir el 18’43%   dels sufragis que Jean-Marc Pujol va obtenir a la primera volta. D’altra banda, LFI es declara del tot preparada per mobilitzar-se per als reptes dels propers mesos i per a les pròximes eleccions dels anys 2021 i 2022; molt bé, però per més que cridin al carrer, el vencedor de les darreres eleccions municipals a Perpinyà continua sent Louis Alliot.

Ara que tant es parla dels comentaris burletes que a París motiva l’accent català —o meridional— del primer ministre de França i regidor del consell municipal de Prada Jean Castex, no puc resistir la temptació de recordar que una vegada, davant de tothom, Jean-Luc Mélenchon va escarnir una periodista tolosana pel seu accent occità perquè, evidentment, no n’hi ha pas prou eradicant les llengües regionals sinó que, a tot arreu de França —i també a Bèlgica, Suïssa, el Quebec i les antigues colònies de l’Àfrica i de l’Àsia, si es pot— cal parlar el francès, que, com sabem, és la millor llengua del món, amb un impecable accent parisenc ja que si no es compleix aquest requisit hom perd, d’una manera irremissible, el dret a ser considerat una persona seriosa i digna de respecte. D’altra banda, a la Catalunya Nord, un dels dirigents de LFI és Francis Daspe a qui el seu jacobinisme ranci i caspós ancorat en el 1793 —l’any del Règim del Terror de Robespierre— el porta a un nacionalisme franco-francès tan radical i xovinista com el de Marine Le-Pen; per tant, si hem de recelar de les actituds anticatalanistes de Louis Alliot, potser les coses no canviarien gaire si al seu lloc hi hagués Francis Daspe. Ben mirat, però, a LFI no en tenen pas la culpa si, a diferència de com passava abans de la Caiguda del Mur de Berlín, la demagògia populista que té més èxit és la de la ultradreta xenòfoba i racista que no pas la de l’extrema esquerra comunista.

Quina resposta deu tenir LFI per a la Catalunya Nord, un territori situat a la perifèria no ja de França sinó del desert francès mateix i que, a més, també està lluny de la capital regional de l’Occitanie? Molt em temo que cap ni una perquè, igual com el RN, la formació de Jean-Luc Mélenchon no fa res més que reafirmar i defensar el model centralista i uniformista franco-francès; l’única cosa que hi canvia és el discurs ideològic, que en el cas del RN ve de Vichy i dels grups antirepublicans d’abans de la Guerra i en la LFI dels jacobins de 1793, de l’estalinisme de Maurice Thorez i de l’eurocomunisme de Georges Marchais.

Xavier Deulonder i Camins

 

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.