Segons un article de Sylvia Zappi publicat el passat dia 5 a Le Monde, un diari amb molta més volada que L’Indépendant, als Pyrénées-Orientales, hom es mira Catalunya amb ‘envie et appréhension’. A tall d’introducció, i segurament per tranquil·litzar els caps hexagonals, l’enviada especial Zappi, que espero que no li hagi costat gaire trobar la ruta per arribar a Perpinyà, explica als seus lectors que ‘Le sentiment indépendantiste n’a pas traversé les Pyrénées’; en realitat, però, això no es pretén pas perquè, com sabem, el límit septentrional dels Pirineus és al massís de les Corberes; segons sembla, doncs, a molts francesos se’ls deu fer estrany tenir un departament situat, precisament, al sud dels Pirineus.

‘Les “Catalans du nord” comme ils s’appellent’ que van baixar al Principat per observar el desenvolupament del referèndum van tornar-ne esparverats per les coses que hi havien vist; naturalment, no n’hi havia pas per a menys; voldria precisar, però, que, des de sempre, els habitants dels ‘Pyrénées-Orientales’ s’han autodenominat catalans, igual com abans ho havia fet la gent de l’antiga ‘province du Roussillon’ i ja no diguem els originaris dels Comtats de Rosselló i Cerdanya; sí que és cert, però, que, a partir de la represa dels contactes amb el Sud iniciats després de la fi del franquisme, van passar a denominar-se catalans del nord per distingir-se dels catalans del sud. Leur identité catalane était vivace mais cantonnée au folklore, evidentment, per obra i gràcia de la deessa Marianne. Jusqu’alors, de Perpignan à Prades [i més enllà de Prada, també]en passant par les villages des montagnes [o costaneres, com ara Cotlliure o Argelers de la Marenda], on vivait son identité régionale assez sagement, [i, com que eren prudents, no se’ls acudia pas intentar arribar més enllà de cantar] ‘L’Estaca, symbole de la lutte contre l’oppression franquiste’ [segurament, una de les causes del retrocés de l’ús de la llengua a la Catalunya Nord], lors des matchs de l’USAP, l’équipe de rugby locale. ‘On dansait la sardane et on applaudissait les castells (pyramides humaines) lors des fêtes de villages. Les plus mordus mettaient leurs enfants dans des écoles publiques ou associatives catalanes’, suposant, és clar, que l’administració pública s’hagi preocupat de crear prou places d’ensenyament en català, perquè, en cas contrari, per més mordus pel català que estiguin alguns pares, no hi ha res a fer. ‘Ce qui se passait à Barcelone ou Gérone était suivi de loin. Les cousins catalans’ [qui deuran ser aquests “cosins catalans” si a Perpinyà també són catalans?] semblaient presque excessifs’ [segurament, perquè anaven més enllà dels castells, les sardanes i d’altres manifestacions folklòriques].

“Il y avait un écho assez limité dans les Pyrénées-Orientales des soubresauts vécus en Catalogne. Une empathie ressentie, mais guère plus. Ici, les préoccupations portent sur le chômage et l’immigration, pas la langue”, remarque David Giband, professeur de géographie à l’université de Perpignan. Vés per què deurà ser una preocupació important l’atur a la Catalunya Nord; d’altra banda, si la llengua no es veiés com un problema, no existirien ni Arrels ni la Bressola ni les fileres bilingües, etc, etc. Il y avait eu un premier sursaut de fierté régionale en septembre 2016 quand près de 10 000 personnes avaient défilé pour réclamer que la dénomination “Pays catalan” soit ajoutée à celle d’Occitanie, lors de la fusion entre le Languedoc-Roussillon et Midi-Pyrénées, també n’hi ha que demanen una regió catalana pròpia sense haver de dependre de Tolosa i, fins i tot, pot passar que plantegin la celebració d’un referèndum. Le déclic s’est produit le 19 septembre quand le gouvernement espagnol a inculpé plus de 700 élus pour empêcher la tenue du référendum. D’un coup, l’actualité espagnole [catalana del sud, en realitat] rentrait dans les foyers par le biais de TV3, la chaîne barcelonaise [més aviat, catalana]. Côté français, France Bleu et le quotidien L’Indépendant suivaient de près. Més endavant, ens parla d’Hervé Pi, coordinateur de l’antenne française de l’ANC, puissante association catalane [poc m’ho pensava que l’ANC tingués una sucursal a França, a què es deu dedicar, a establir relacions diplomàtiques, potser?] Sur les ondes de Radio Arrels, média associatif [que emet tota la seva programació en català], on a aussi senti le basculement de l’auditoire. “De nombreux citoyens ont compris qu’un mouvement était en Marche” témoigne Albert Noguer, directeur de l’antenne. “Ce qui s’est passé dimanche a changé le regard des Catalans. Cela a été un début de prise de conscience” souligne aussi Jean-Paul Alduy, ancien maire centriste de Perpignan [tant de bo sigui veritat i s’hagi començat a seguir el bon camí]. Désormais, la Catalogne indépendante apparaît enviable sur ces terres où on jalouse depuis longtemps Montpellier et Toulouse pour leur dinamisme, el qual és fàcilment superat pel de Barcelona; d’altra banda, a causa de la precarietat de la seva situació social i econòmica, Les Pyrénées-Orientales perdent leurs jeunes qui passent de l’autre côté de la frontière. Beaucoup se sentent oubliés par Paris comme par la région; ben mirat, tenint en compte què ha fet París i què pot fer Tolosa per la Catalunya Nord, aquest oblit és una bona notícia i tot.

On a compris qu’il y a, au sud, un pays qui innove économiquement tandis que la France nous tourne le dos”, lâche Jean-Paul Billes, maire divers droite de Pézilla; amb els greus problemes que té, que ni Sarkozy ni Hollande van saber resoldre i que Macron tampoc no sembla anar pel camí de trobar-ne el desllorigador, no és que França hagi girat l’esquena a la Catalunya Nord, és que no té solucions ni per a ella mateixa.

Així doncs, si per una cosa serveix el procés sud-català ha estat perquè els francesos s’interessin per saber què passa la Catalunya Nord.

Xavier Deulonder i Camins

deulonder@hotmail.com

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.