Igual com n’hi ha que no defalleixen pas en el seu propòsit de retrobar la perduda grandeur de la France, jo continuo tenaçment amb la meva lluita perquè la nova regió de Tolosa passi a dir-se Ruritanie; ja ho sé que aquest no és pas el nom triat en la consulta per internet però encara em queda la possibilitat que aquest s’hi decideixin els elegits regionals reunits en assemblea plenària o a París el Consell d’Estat.

 És molt senzill, digueu-ne Ruritanie

            Occitanie, el nom guanyador en la consulta ciutadana no vinculant, té l’obvi inconvenient que el que hi ha al sud del massís de les Corberes, és a dir, dels Pirineus, no és pas Occitània sinó Catalunya, i és clar, vés a qui li ha de fer gràcia que s’anunciï el Canigó com una muntanya occitane més que res perquè em sembla tenir entès que le vin du Pays d’Oc no és pas del nostre gust; també veiem ací una prova que al mot Occitanie no se li deu donar cap mena de valor nacional, perquè, en cas contrari, a ningú no se li hauria acudit usar-lo per designar una regió que inclou un territori del tot aliè a Occitània; segur que a nosaltres no ens semblaria pas lògic proposar que la nova regió s’anomenés Catalogne-Nord, perquè tenim molt clar al nord dels Pirineus hi ha una realitat que no té res a veure amb Catalunya, i, evidentment, dir que Narbona, Tolosa, Carcassona, Montpeller, etc formen part de la Catalogne-Nord ens portaria a diluir la nostra identitat dins del magma regional franco-francès; és clar, que, ben mirat, no tot són inconvenients; com sabem, al Principat n’hi ha molts que aspiren a interpretar el paper protagonista en una pel·lícula que es podria titular una cosa així com Lawrence d’Occitània; si a aquests els diem que Perpinyà és Occitània, igual comencen a interessar-se per la Catalunya Nord, al capdavall, per dir que el Palau dels Reis de Mallorques és un antic castell càtar no crec tampoc que passi res.

Languedoc seria el nom correcte si no fos, és clar, per l’apèndix sud-pirinenc i, naturalment, els catalans podem ser moltes coses però llenguadocians segur que no. Languedoc-Pyrénées pot induir a error perquè a veure com t’ho fas per explicar-li a algú que Baiona o Pau no formen part de la regió. Occitanie-Pays Catalan és el mal menor perquè Occitanie-Catalogne —o bé Languedoc-Catalogne, com seria més exacte—, és un nom que provoca mareigs i seriosos trastorns en les persones que tenen el cap hexagonal, mentre que Pyrénées-Méditerranée té la gran virtut que no se’n pot derivar cap gentilici i que com que no significa res no pot crear els equívocs identitaris de Languedoc o Occitanie però el seu principal defecte és que no resulta pas tan ridícul i grotesc com Ruritanie. Per tot això, us convido a quedar un dia a Perpinyà per manifestar-nos-hi sota el lema Vive la Ruritanie, i no cal pas prendre’s la molèstia de comunicar-ho anticipadament al col·lectiu SEM o a la Federació d’Entitats.

            Una manifestació amb tots els ets i uts i tal com Déu mana sí que caldria convocar-la perquè, encara que sembli que no ens en recordem, per a d’ací a pocs anys està prevista la desaparició dels departaments, i jo no és pas que em senti gaire identificat amb els Pyrénées Orientales ni que m’emocioni veient el número 66, però un cop debolits els departaments, no hi haurà cap districte administratiu francès que coincideixi amb el territori de la Catalunya Nord, la qual esdevindrà un conjunt de comunes i d’aglomeracions municipals perdudes enmig de la Ruritanie.

I això és una cosa bastant més greu i més important que el nom de la regió. Ja ho sé que una regió catalana dins de França no s’aconseguirà mai però mentre no puguem transmetre al gran públic les consignes que representen els nostres veritables objectius, haurem d’anar trampejant amb això.

Xavier Deulonder i Camins

Dl 20/6/2015

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.