La revista Diversia, de la Universitat Pompeu Fabra, ha publicat un monogràfic sobre la llengua catalana, del present al futur, als Països Catalans.  Dirigida per Josep-Lluís Carod-Rovira, l’apartat que es refereix a Catalunya Nord ha estat escrit pel professor de la  Universitat de Perpinyà i director de l’Institut Franco-Català Transfronterer, Alà Baylac Ferrer. Hi explica quina és la situació de la llengua catalana a  Catalunya Nord.  Un assaig que podeu llegir sencer aquí.

Alà Baylac Ferrer, recorda que, ‘l’any 1915 a Perpinyà, pràcticament tothom s’expressava en català’, i que a ‘l’inici de la Primera Guerra Mundial la llengua catalana era la que utilitzaven els soldats que marxaven mobilitzats a defensar França, i era l’idioma principal dels alumnes a l’escola. També era la llengua protagonista en les converses entre veïns i a les llars. 100 anys després la societat de Catalunya Nord ha passat de tenir aquesta llengua mil·lenària com a principal, a substituir-la pel francès’. Argumenta que ‘ens trobem en el tram final d’un procés de substitució lingüística’.

Per això fa un pronostic sobre la pervivència de la  nostra llengua , el seu pronòstic és més pessimista que altre cosa, en cara que  diu que ‘Cal remarcar que el català és sempre present en la societat, i que el desig de molta gent de  Catalunya Nord és que la llengua continuï viva i segueixi formant part del patrimoni i de la identitat del territori’. Però acaba amb una engruna d’optimisme: ‘El català a Catalunya Nord el 2015 no és mort i no es vol morir’.

També trobareu estudis sobre la situació de la llengua als altres Països Catalans.