La revista Descobrir anuncia deu experiències inoblidables a la Catalunya Nord, les quals, segons diuen, us poden servir per viure i gaudir el racó més septentrional del nostre país. Bé, jo també proposo unes quantes experiències inoblidables a la Catalunya Nord només que, molt m’ho temo, són del tot diferents a les de Descobrir.

La primera experiència inoblidable de la Catalunya Nord és la de poder comprovar, in situ, com, ja sigui a Perpinyà o al poble més recòndit de tots, tothom parla en francès; així doncs, si sentiu gent parlant en català, segur que és o bé algú del Principat o bé un militant o simpatitzant del moviment catalanista; precisament ara que es moda passar-se la vida fent fotografies amb el mòbil, convé no deixar-se perdre l’oportunitat de tornar a casa amb la imatge d’un cartell anunciant una ballada de sardanes o una actuació castellera escrit en francès; vaja, que no sé com és que a les autoritats locals no se’ls ha acudit organitzar una campanya amb el lema “Aneu a Perpinyà i aprengueu el francès tot ballant sardanes al voltant de la senyera”; segur que tindria èxit.

Una passejada amb el Tren Groc és força interessant, més que res perquè aquest mitjà de transport ferroviari tan pintoresc hi és no pas per passejar els turistes sinó perquè els responsables de la SNCF —la versió francesa de la RENFE— consideren que els veïns de la Cerdanya i del Conflent que necessitin desplaçar-se en tren des de Vilafranca fins a la Guingueta d’Ix amb això ja n’han de tenir prou i de sobres, i gràcies encara que no el suprimeixin.

Un cop baixeu del Tren Groc no se us acudís pas, de cap manera i sota cap concepte, intentar arribar en ferrocarril des de Vilafranca de Conflent fins a Perpinyà perquè fa més d’un any que aquesta línia està tancada, o sigui que qui no tingui cotxe que s’espavili.

Si voleu desafiar el vertigen, tant podeu caminar per les gorges de Carançà, situades a Toès i Entrevalls (Conflent), tal com us ho recomanen a Descobrir, com conduir el vostre cotxe per la RN-116, principalment en el tram entre Montlluís i Vilafranca de Conflent; és la carretera principal per anar de Puigcerdà a Perpinyà però no ho sembla pas; d’altra banda podeu gaudir també de la contemplació de pobles migpartits perquè la carretera passa ben bé pel centre mateix del poble; a partir de Prada, la conducció es fa força més interessant perquè, sense adonar-vos-en, passeu de trams amb doble carril a trams de carretera estreta.

A Ceret, Descobrir us fa propaganda del mercat setmanal dels dissabtes; no deu d’estar malament però també podrien parlar del Museu d’Art Modern; evidentment, no us conviden pas a assistir a una corrida de toros, on, deixant de banda el sadisme i la brutalitat de l’espectacle, podríeu gaudir amb la contemplació de les senyeres que guarneixen la plaça així com delectar-vos amb els acords de la Santa Espina que sonen quan surt el toro, coses aquestes que, òbviament, al Principat resulten inconcebibles; si a Ceret us trobeu perduts, pregunteu pel monument del torero, que no té pèrdua perquè tothom sap dir on és; queda clar, doncs, que la tauromàquia no ha desaparegut pas de Catalunya. Certament, a Elna podeu homenatjar les mares de la maternitat i, sobretot, la infermera suïssa Elisabeth Eidenbenz (1913-2011) que la va fer possible, però també podeu maleir la mare que va parir les autoritats franceses que van decidir recloure els refugiats republicans als camps de concentració de la platja d’Argelers; encara sort que França és el país de la Llibertat, Igualtat i Fraternitat; a Elna, també podeu fer d’altres coses com ara veure com el barri antic cau a trossos, com també passa a Perpinyà amb el barri de Sant Jaume, perquè aquesta és una de les ciutats més pobres de França.

Evidentment, si aneu a Catalunya Nord, més val que no us vingui el pensament de buscar-hi feina perquè, tant si la comparem amb Catalunya com si la comparem amb França, és la zona on l’atur és més elevat.

A Descobrir, no en parlen però pot resultar força interessant. Aneu a la rotonda de la sortida de l’autopista Perpinyà-Ribesaltes i esplaieu-vos-hi amb la contemplació del Solart 2; a primera vista, no comprendreu ben bé què deu ser perquè, segons resulta, el rellotge de sol més gran no pas de l’Àrea Metropolitana Perpinyà-Mediterrània, ni de Catalunya ni, tampoc, dels Països Catalans sinó de tot Europa té el petit inconvenient que l’hora que marca només es pot veure sobrevolant-lo des de l’aire i, per tant, per a la gent que circula per la rotonda la seva utilitat, tant pràctica com estètica, és nul·la; evidentment, sempre us podeu trobar algun esgarriacries que consideri el disseny de la rotonda de Ribesaltes un dels pitjors de tots els Països Catalans i de part de l’estranger.

El cim del Canigó no té res d’especial només que tots els nord-catalans n’estan encaterinats; ara, que si no us agrada suar la cansalada per camins de muntanya, la punta del cim es veu la mar de bé des de les cadires dels bars de la plaça de Prada.

Xavier Deulonder i Camins
deulonder@hotmail.com