Per fi, podem dir ja avui, després de gairebé dos mesos de la propagació de la COVID-19 a Catalunya, que es posa a l’abast de la població el ‘Test, test i test” apel·lant al missatge de Tedros Adhanom, director general de l’OMS, com la mesura més eficaç per trencar les cadenes de transmissió de la COVID-19 i aïllar-la.

Aquests tests es realitzen ja als Centres d’Atenció Primària de les comarques del Camp de Tarragona (521.286 habitants), Terres de l’Ebre (178.387 hab.) i l’Alt Pirineu i Aran (72.276 hab.) en fase 1 a les persones que tinguin símptomes del coronavirus, tot i que ens preocupa i molt les persones asimptomàtiques que es desplacen en fase 1 sense saber que tenen la COVID-19 pels pobles i ciutats i, concretament, pels bars, els comerços i les terrasses, algun d’ells i elles oblidant la mascareta i el distanciament social.

Per evitar contagis dels seus treballadors i treballadores, l’empresariat ha optat per realitzar-los els test de forma privada i assegurar així que la seva plantilla no té persones contagiades pel virus.

Una situació que necessita de la vacuna al més aviat possible. Tedros Adhanom destaca que hi ha ‘set o vuit’ candidats principals a vaccí, tot i que l’OMS està estudiant més d’un centenar de projectes. ‘Ens centrem en els candidats que ens poden donar millor resultat i aquells que poden tenir un millor potencial’.

Les comarques catalanes que el dilluns entraven a la fase 1 de desescalada, representen el 10 per cent de la població de Catalunya, i han estat les primeres a fer-ho per haver assolit tres indicadors: els paràmetres per alleujar les restriccions i fer front al rebrot amb disponibilitat de llits UCI per cada 10.000 habitants o llits de pacients crítics als hospitals, per la capacitat d’aïllar els nous contagis i pel número bàsic (R) que indica ma mitjana de nous casos que genera cada persona infectada i que en les esmentades comarques és menor a 1 i que esperem avancin a les següents fases, igual que la resta de comarques d’arreu del territori.

Permeteu-me afegir algun tret diferenciador més fent referència a la història de les pandèmies a Catalunya i, concretament, a la més devastadora: la pesta negra de 1348. Bé, si analitzem la Crònica d’en Pere Cerimoniós en el seu ‘Tractaments de les dites Corts comença la gran mortaldat’ i el ‘Regiment de preservació de pestilència’ (aquest últim es considera el primer text mèdic escrit en català l’any 1348) del metge i escriptor lleidatà Jaume d’Agramunt, podem dir que van ser llavors les ciutats les menys contagiades pel virus i que va ser el camp i els pobles els més contagiats, produint-se fins i tot la seva pràctica despoblació d’aquests i la migració cap a les ciutats. La pesta negra va durar dècades pels seus rebrots interminables, l’últim al segle XVIII. Aquesta situació de pas a la fase 1 ens permet visualitzar com la transmissió i la localització del coronavirus s’inverteix en l’actualitat, sent el camp i les zones menys poblades els territoris que obtenen millors indicadors de menys contagis confirmats i persones difuntes.

Un clar exemple són, en aquesta fase 1, el Camp de Tarragona, les Terres de l’Ebre i l’Alt Pirineu i Aran. Recordem que hi ha les fases 0, 1, 2 i la 3, amb una durada cadascuna de dues setmanes, aproximadament, i que s’ha previst que aquestes es perllonguin fins a finals del mes de juny. De la pesta negra, però, ens sorprenen els brots interminables que es varen succeir fins al segle XVIII. Aquest fet ens fa pensar que hi ha pandèmies al llarg de la història que han tingut rebrot, com aquesta, i d’altres, en canvi que no, com la epidèmia de verola al Japó (735-737). Sembla que la COVID-19 és de les que en té, com ho demostren els recents brots d’Alemanya, Wuhan i Corea del Sud, cosa que ens fa actuar i pensar amb cautela, sobretot a l’hora d’aplicar individualment les mesures d’higiene i sanitàries, com són el distanciament social, rentar-se les mans i posar-se la mascareta.

Si les muralles de Tarragona parlessin, potser ens explicarien com van viure elles les pandèmies de l’imperi romà, com la pesta Antonina, coneguda també com la del Galè, que va ser el metge de gladiadors (165-180), o bé com la gran plaga Justiniana (541-542), en la qual varen morir fins a 50 milions de persones. No es pot documentar si Tarragona va viure aquestes pandèmies, però sí va viure la pesta negra en la que va morir la meitat de la població dels països catalans.Aquesta pesta, coneguda també com a mort negra, va tenir origen al nord de la Xina i es va propagar a tota Europa, i va arribar a Catalunya a través de la Mediterrània. Les primeres terres afectades van ser les illes Balears, concretament, Mallorca i l’Alcúdia, al març de 1348, moria la primera víctima documentada: Guillem Brassa. Al maig la pesta negra arribava a la costa catalana: Barcelona, Tarragona i més tard a València. L’historiador de la universitat de Barcelona, Joan Santacana, en la ‘Didàctica de Patrimoni’ cita la troballa arqueològica d’una fossa de nou persones que contagiades, per la pesta negra, van ser enterrades en cal viva al Castell de Calafell. L’any 1358 a Calafell vivien 44 famílies, però, anys després no va arribaven a la meitat. L’origen de la pesta negra, segons els bacteriòlegs de l’època, Kitasato i Yervin, el varen trobar en una bactèria l’anomenada ‘yersinia pestis’ que es va transmetre de les rates negres i d’altres rosegadors mitjançant les puces d’aquests animals al vaccí inoculat als humans (zoonosi).

Tarragona també ha viscut d’altres pandèmies com la febre de la presó (1808), la grip espanyola (1818) i la pesta de Marsella (1720). En aquesta última es van posar en marxa mesures de prevenció en el front marítim amb 8 vaixells dels quals els seus capitans controlaven aquells que volien ancorar als ports de la costa daurada i els obligaven a fer quarantena, d’una manera que ens recorda les mesures que s’estan aplicant actualment, i que els tarragonins molt disciplinadament en 1720 ja varen aplicar i que esperem segueixin aplicant pel bé de la salut de tothom i per passar en quinze dies a la fase 2, tot i que, des d’ahir, s’ha posat en marxa en els municipis costaners la megafonia per alertar de la prohibició de l’accés a les platges.

Aquesta fase 1 s’ha viscut per part de la població de les esmentades comarques o regions sanitàries com l’oxigen econòmic per remuntar l’aturada, de gairebé dos mesos, del sector comercial, del empresarial, del restaurador i de l’hoteler de la costa daurada, terres de l’Ebre i de l’alt Pirineu i Aran. L’inici d’aquesta fase ha arrencat com en una cursa per a molts i moltes amb el missatge de l’àrbitre que indica la sortida: ‘Preparats, llestos, ja…’ La gent ha sortit del desconfinament ràpidament als carrers volent arribar amb la il·lusió i desig a la meta com a vencedors, en aquesta ocasió, del virus. La gran meta emocional, però, ha estat el retrobament amb la família, amics i veïns (això sí, no més de 10 persones) que ha estat possible entre les persones que viuen en una mateixa regió sanitària, atès que no està permès sortir de les respectives regions sanitàries i fins i tot es torna a recomanar no sortir del municipi sinó es fa necessari.

Una situació de manca de distanciament social que es va visualitzar el primer dia als comerços d’El Pertús i ahir per segon dia consecutiu es van fer cues als estancs i supermercats transfronterers entre el Principat i Catalunya Nord, tot i que en menor mesura al primer dia.

Davant de les aglomeracions, la Gendarmeria ha limitat l’accés de vehicles rodats al municipi del Vallespir. Només deixen accedir 400 cotxes a l’aparcament de l’entrada del poble i quan aquest està ple, no deixen passar a ningú més. Ahir, els representants del municipi de Vallespir i de la Jonquera es van reunir per analitzar la situació.

Sens dubte, per a molts i moltes la cita amb el ‘plaer del cafè’ com diu el gremi de cafeters i torradors de Catalunya en bars i terrasses ha estat la  més desitjada, a primera hora del matí, per retornar a la normalitat, tot i viure encara en l’estat d’alarma i amb un repunt de contagis i persones difuntes, a data d’ahir, Als Països Catalans hi ha 78.313 casos, 46.481 altes i 12.994 defuncions [arran del canvi de recompte, consulteu ací la metodologia a cada territori].

El bon temps també va acompanyar a la majoria de comarques i es va deixar veure el seu efecte en les gelateries, respectant-se les distàncies dels clients en les cues i en els comerços on s’han pres mesures preventives amb pantalles protectores i gel hidroalcohòlic, com en la ferreteria de l’Ampolla de Terres de l’Ebre. Aquests situació de prevenció i respecte que no es veu d’igual manera al carrer, atès que són moltes les persones que no es posen la mascareta i que obliga a que bona part de les persones grans decideixin seguir confinades, atès que no es senten prou segures i per protegir-se millor.

No s’entén com la gent oblida tan ràpidament les normes sanitàries i de prevenció front la COVID-19 al carrer. No posar-se la mascareta és una irresponsabilitat i més sense saber si pots estar contagiat i ser asimptomàtic, però molta gent només pensa en ella mateixa i com que no és obligatòria opten per no posar-se-la. Tant de bo es faci obligatori el seu ús pel bé de tothom i sobretot pel bé de la gent gran i de les persones amb risc. Preocupació també per les notícies que arriben de Nova York pel que fa a l’increment de contagis dels nens del virus amb símptomes com els de la malaltia Kawasaki. Esperem que també es faci un acurat seguiment de la situació dels infants i adolescents catalans en relació a possibles contagis, atès que el proper dissabte farà 15 dies de les seves sortides al carrer.

I com diu el poeta @PerePeries la vitamina més important, per aquests moments difícils, vitals i de respecte, és la següent:

Fase 0, estimar-me.

Fase 1, estimar-te.

Fase 2, estimar-nos.

Fase 3, estimar-los.

Fase 4, ser lliures.

Per molts anys a Maria Branyes, l’àvia més longeva de Catalunya amb 113 anys i que resideix a la residència Tura d’Olot.

Desitgem també una ràpida recuperació a totes les persones malaltes per la COVID-19.

Agraïment a tots els professionals de la salut i als de les residències.Pels seus drets laborals!

Cuideu-vos, Cuidem-nos! Posa’t la mascareta!

Gràcies a la solidaritat artística de @ByJunkye.

Rusc d’abella

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.