Featured Video Play Icon

Hem caminat 100 km pels 100 anys de condemna dels líders polítics empresonats i exiliats i hem admirat el món.I ho hem fet exercint el dret de manifestació amb el pacifisme del poble català.  Una cultura de la pau que vol diàleg, tal i com insta reiteradament el president Torra i com és propi de tota convivència ciutadana que vol i promou el diàleg i la solució pacífica dels conflictes per aconseguir l’entesa, la solidaritat, la tolerància i la cooperació entre els pobles i les nacions, ara més que mai urgent,especialment, entre els pobles de l’estat espanyol, mitjançant el diàleg, la negociació, el consens i la solució pacífica del conflicte.

D’acord amb la Declaració Universal dels drets humans, tothom té dret a un ordre social i internacional en el qual els drets i llibertats es facin plenament efectius. En aquest marc, la reacció d’un govern davant d’una manifestació diu molt del règim polític d’un país. És comprensible que totes les manifestacions,siguin del signe que siguin,es realitzin sota la mirada vigilant de la policia. En un règim no democràtic ,però, aquesta vigilància no serà vigilant sinó repressiva : una cultura de la violència a Catalunya que vulnera els drets humans, com han fet palès la premsa, els polítics internacionals i Amnistia Internacional. Una violència que ha obligat a l’autodefensa, com s’ha vist en molts casos.

El poble està més unit que mai. Malauradament,però, la violència viscuda de primera mà pel poble per l’ús abusiu de la força, en molts casos, en aquesta darrera setmana, marcarà la història de Catalunyai sobretot, el futur de la joventut i gent gran que l’ha patit en primera línia i que mai podrà oblidar-la, i també pels infants que pregunten amb por: què està passant? Unes seqüeles psicològiques i físiques que necessiten, en molts casos, de l’ajut dels professionals de la psicologia.

Passa que la cultura de la violència no té voluntat de diàleg i aquesta manca de negociació va acompanyada de repressió i de privació de llibertat. Precisament, a més repressió, més anhel de ser lliures.

Quan en política no es vol utilitzar la seva principal eina, el diàleg, reclamat pel poble català i el seu president, es fa necessària la intervenció d’una organització internacional com podria ser l’Organització de les Nacions Unides (ONU), ja que entre les seves principals funcions hi ha el manteniment de la pau i la seguretat i la protecció dels drets humans, per ser-ne garant de la mediació. Perquè l’ONU té competència en diplomàcia preventiva i en mediació i té el mandat d’investigació i de constatació de fets esdevinguts.

Les institucions catalanes resisteixen l’embat en aquest camí imparable cap a la llibertat. El Síndic de Greuges ja està analitzant les actuacions policials en les manifestacions posteriors a la Sentència i intervé d’urgència mentre polítics internacionals sol.liciten una mediació per cercar una solució. La Comissària de Drets Humans del Consell d’Europa, Djuna Mijatovic anuncia que farà una visita a l’estat espanyol on veu anomalies amb la llibertat de reunió, ús desproporcionat de la força antiavalots, atacs a alguns periodistes, i ús abusiu de la força. Europa, per fi,desperta.

Rusc d’Abella