La setmana passada, van esdevenir-se dues investidures de presidents de governs regionals, l’una el dilluns dia 4, i l’altra el diumenge dia 10. El principal detall que crida l’atenció és que no van tenir pas res a veure l’una amb l’altra perquè corresponen a dues situacions del tot diferents, sense cap mena de punt de contacte ni de comparació. Són exemples dels dos mons que es viuen a una banda i l’altra de l’Albera.

Que dilluns dia 4 de gener, Carole Delga fos elegida presidenta de la nova regió que, a l’espera que tingui un nom oficial, em permeto denominar Ruritanie, no va ser cap sorpresa, però tampoc no va generar cap il·lusió; en primer lloc, la seva victòria no significa pas que el seu projecte polític engresqués els habitants de la regió, sinó, només, que molts van preferir-la com a mal menor perquè l’alternativa era Louis Aliot. D’altra banda, què se n’espera? Doncs no gaire, perquè, com tots sabem, si una cosa no són els governs regionals a França és precisament això, governs; a més, la regió que presideix ha estat creada, igual com les seves antecessores, per obra i gràcia de París; no hi ha cap raó, doncs, perquè la gent s’hi senti identificada.

Diumenge dia 10, l’alcalde de Girona Carles Puigdemont va convertir-se, inesperadament, en president de la Generalitat; el seu procés d’investidura va ser molt més complex, però, a diferència del que ha passat amb Carole Delga, ha estat tema d’actualitat internacional. I, a més, darrera seu hi ha la il·lusió de convertir Catalunya en un nou estat d’Europa, per així aconseguir que esdevingui un país millor en tots els aspectes, començant pels socials, perquè és clar si es pateix l’espoli fiscal espanyol, o si cal resignar-se a rebre les quatre engrunes que a París o a Tolosa decideixin, no hi ha pas gaire res a fer; ja m’ho crec que a l’Ajuntament de Perpinyà li agradaria més que el barri de Sant Jaume no caigués a trossos, però d’on no n’hi ha no en raja, i, naturalment, això val també per a la xarxa de carreteres, per al Tren Groc, etc, etc.

Quina d’aquestes dues investidures ha de repercutir més en l’esdevenir de la Catalunya Nord?

En teoria, tot allò que s’esdevingui fora de les fronteres franceses s’ha de veure com una cosa llunyana i remota, mentre que, per poques competències i poder que tingui el seu govern, la regió de Tolosa també inclou les terres nord-catalanes; tanmateix, sembla ser que hi ha nord-catalans que no ho veuen així, que semblen estar convençuts que en la seva història local hi deixarà molta més empremta Carles Puigdemont que no pas Carole Delga, perquè per més que la independència del Sud, per si sola, no hagi de portar a cap canvi jurídic en la situació de la Catalunya Nord, es tracta d’un fet que afectarà tot el territori on la gent es defineix com a catalana, i, a més, les coses no seran pas igual si a Puigcerdà en comptes d’Espanya passa a haver-hi la República Catalana, de la mateixa manera que també van canviar quan a l’altra banda va passar a haver-hi una Catalunya autònoma dins d’una Espanya democràtica i europeista en comptes del règim de Franco.

Xavier Deulonder i Camins (Dl. 11/01/2016)