No he entès mai com era que a algú li pogués semblar lògic que, entre 1953 i 1986, Gaston Defferre (1910-1986) fos, alhora, alcalde de Marsella i, en diferents ocasions, ministre; qui se’n deuria ocupar dels afers del consistori marsellès quan Defferre estava reunit al consell de ministres? Com tots sabem, la seu del govern francès està força quilòmetres lluny de Marsella. Certament, hi ha hagut dos alcaldes de Barcelona —Narcís Serra el 1982 i Joan Clos el 2006— que van ser nomenats ministres a Madrid, però, naturalment, en el moment d’esdevenir ministres, van deixar de ser alcaldes; vés per on, resulta que algunes coses hi ha que a Espanya no les fan pas tan malament com a França.

Es comprèn, doncs, que, a mi no em sembli bé que Jean Castex sigui, alhora, alcalde de Prada (Conflent) i delegat interministerial dels Jocs Olímpics i Paralímpics de París 2024; per tant, no m’ha fet gens de gràcia que, a més, l’hagin nomenat responsable del ministeri de Sanitat per estudiar el desconfinament que caldrà emprendre a França un cop hi hagi remès l’actual pandèmia. Com deu dirigir Castex els plens municipals de Prada, per videoconferència, potser?

Com que en aquells temps encara no s’havien inventat, Defferre no va poder disposar mai de cap de les actuals noves tecnologies de la informació i comunicació, coses que té el progrés, doncs. També me’n faig càrrec que si a Marsella, la segona ciutat més important de França, no se li reconeixia pas el dret a disposar d’un alcalde dedicat íntegrament a la gestió del municipi, menys encara se li ha de respectar aquest dret a Prada, un poble que no passa de ser la seu d’una de les dues sotsprefectures d’un dels departaments més pobres, endarrerits i perifèrics de França, un punt perdut dins d’aquell magma territorial que a París en diuen Occitanie; vés que per allà a les vores del Sena no es pensin que Prada és a les rodalies de Tolosa o que hi hagi castells càtars. Alguns s’han sorprès del nomenament de Castex perquè, malgrat totes les seves influències i contactes a París, no ha estat capaç ni de tornar a fer funcionar la línia de tren de Perpinyà a Vilafranca de Conflent ni d’arreglar el nyap que és la RN-116, agreujat encara pels efectes de la tempesta Glòria, que han convertit en una autèntica odissea el trànsit entre Puigcerdà i Perpinyà; així doncs, haurà de desconfinar França —i també mirar que els esportistes francesos obtinguin tantes medalles d’or com sigui possible a París 2024— algú que no ha aconseguit que el Conflent deixi d’estar aïllat de la resta de la Catalunya Nord; en descàrrec de Castex, però, es pot dir que s’ha preocupat de fer que tots els pobles del Conflent acabessin tenint el cadastre escrit en català, però, lògicament, això a París no deu ser pas cap mèrit, potser al contrari i tot. Com ja he dit en d’altres ocasions, a mi no em sap gens de greu que, com a bon enarca que és, Jean Castex remeni cireres a París i, ja posats, que potser un dia arribi a ser President de la República, simplement defenso el dret de Prada a disposar d’un alcalde amb dedicació plena al municipi.

Que al Principat en són molts els que no estan gaire al corrent de com van les coses a la Catalunya Nord, no seré jo pas qui ho descobreixi. Simplement, em limitaré a presentar-ne una nova prova: en un diari digital de Barcelona, a més de tendència catalanista, hi ha aparegut el titular “Coronavirus. França crea un “ministeri del desconfinament” i hi posa un català”.

És veritat que, amb segons qui, però no pas en els seus discursos en la festa major de Prada, Castex parla en català; però és clar, llavors també podríem dir que Pedro Sánchez ha posat al capdavant del ministeri de sanitat espanyol un català: Salvador Illa, el qual, a més d’haver-se mostrat del tot submís a Madrid en la qüestió del procés independentista, està demostrant, un dia sí i l’altre també, que el càrrec li ve gros, sobretot amb tot el tràngol que ens ha caigut a sobre, i això per no parlar de Josep Borrell, un altre català que ha fet carrera amb Sánchez i que ara el tenen col·locat a Europa.

Xavier Deulonder i Camins

 

 

 

 

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.