Segons va manifestar-ho en una entrevista al programa le Grand Matin de Sud Radio Henri Guaino, alt funcionari i polític vinculat a Les Républicains, diputat del departament d’Yvelines durant la passada legislatura, amb la independència de Catalunya s’obriria la capsa de Pandora perquè es despertarien a tot arreu d’Europa les velléités regionalistes; evidentment, per a algú que defensa una línia d’actuació política gaullista, colbertista, jacobina i assimilacionista —i, ja posats, per què no bonapartista també?—, les reivindicacions nacionals de Catalunya, Escòcia, Còrsega, Bretanya, etc no poden ser res més que vel·leïtats, és a dir, coses que no poden pas prendre’s seriosament; per això, no costa gaire adonar-se que parla de la independència de Catalunya com d’una mena de desgràcia que cal evitar ara que encara hi som a temps. Evidentment, a mi Guaino em fa l’efecte de ser un dels molts militants dels partits tradicionals que si no són del Front National deu ser només que els deu semblar massa vulgar, barroer, estrident i cridaner; d’altra banda, considero les seves actituds com una de les causes de l’arrelament que, a França, ha aconseguit l’extrema dreta xenòfoba.

La Catalogne a une forte identité, une langue, une histoire qui lui est propre et qui a été un temps éclipsée par le nationalisme espagnol, i una cosa semblant podria haver passat a Provença si no fos perquè tota una sèrie de circumstàncies i fets històrics l’han duta a renunciar a la seva llengua i cultura per autodissoldre’s dins del magma nacional franco-francès, cosa que Guaino, nascut a Arles, deu celebrar com si una nació provençal o occitana fos una cosa intrínsecament perversa; d’altra banda, si Catalunya té una forta identitat definida per una llengua i una història pròpies, què pot tenir de dolent que vulgui la independència?

Ceux qui encouragent les séparatistes catalans ou écossais jouent un jeu dangereux, mais pas innocent. Cela impacterait immédiatement les nations comme l’Espagne, la Belgique, le Royaume-Uni. La France elle-même ne serait pas à l’abri, pas seulement à cause de l’indépendance de la Corse. Segons la mitologia grega, Pandora va ser una dona que, moguda per una curiositat irresistible, va obrir una capsa per veure què hi havia a dins; el contingut d’aquella misteriosa capsa, però, era el de tots els mals i desgràcies imaginables els quals, a conseqüència de l’acció de Pandora, van escampar-se pel món. Si de debò la independència de Catalunya posés en crisi no sols Espanya sinó també d’altres estats com ara Bèlgica, el Regne Unit i, fins i tot, França, jo penso que no s’hauria obert pas una capsa de Pandora, sinó al contrari, perquè uns estats marcats per una història d’imperialisme colonial i de nacionalisme bel·licista, responsable, entre d’altres coses, de les dues guerres mundials, haurien de ser anihilats com va ser-ho el Reich. Si una virtut té l’Alemanya d’avui dia és la de renegar i avergonyir-se del seu passat imperial i militarista, el qual, en realitat, no és pas pitjor que el de França i el Regne Unit, només que l’imperialisme alemany no es dirigia cap als pobles de l’Àsia i de l’Àfrica sinó cap a l’Europa oriental, i per això, constituïa un factor desestabilitzador, i a més, amb Hitler, es va perpetrar el gran crim de l’Holocaust jueu. Intentar reivindicar les experiències colonials francesa, belga i britànica, com encara hi ha qui ho fa, s’hauria de veure com una cosa tan criminal com intentar justificar el III Reich.

Les grandes régions que nous venons de créer annoncent aussi un retour des féodalités, des grandes principautés de jadis. Com si la República Francesa d’avui dia no fos l’hereva i continuadora d’una de les monarquies més absolutistes i opressives de l’Europa de l’Antic Règim; al capdavall, si, en l’actualitat, Còrsega pertany a França és, només, perquè Lluís XV va conquerir-la el 1768 o, d’altra banda, quin és l’origen del nom Montlluís? No sé pas, i segurament no m’importa gens, què deu entendre Guaino per feudalisme, però pot estar segur que els independentistes catalans no volen pas construir cap mena de règim feudal sinó un estat republicà basat de debò en els principis d’igualtat, llibertat i fraternitat que, amb la seva manera d’actuar, la República Francesa no fa res més que escarnir, d’una manera semblant a com ho feien els règims comunistes amb els ideals socialistes que esgrimien per legitimar-se.

On a déjà échappé de peu au communautarisme linguistique avec la charte des langues régionales, que, al final, incomplint així les seves promeses electorals, François Hollande no va ratificar; segur que el pitjor malson de Guaino seria que a Marsella o a Arles es tornés a parlar occità, com si afrancesar-se signifiqués passar de la barbàrie a la civilització.

C’est un combat idéologique contre l’État-Nation, comme si ce dernier était la cause de tous les malheurs. No exactament; tot estat necessita generar un discurs nacional que el legitimi i en justifiqui l’existència; al capdavall, per què l’estat constituït a Arles és França en comptes de Provença? Ací del que es tracta és que aquesta identitat nacional procedeixi de la voluntat popular i no pas d’una imposició des dels cercles del poder. Al principi, Espanya i França només eren monarquies que governaven, amb tot l’autoritarisme que podien, conjunts de territoris amb cultures i identitats diferents que no tenien més vincle d’unió que estar sota el domini d’un mateix rei; a partir de 1789 a França i de principis del segle xix a Espanya, la clau de volta del poder polític va deixar de ser-ho la monarquia, suprimida definitivament a França el 1870, per passar a ser-ho l’Estat, i els nous estats nacionals espanyol i francès van heretar no sols els territoris sinó també els vicis de les antigues monarquies que substituïren: assimilisme nacional, autoritarisme, elitisme, etc.

Si arran de la independència de Catalunya, sorgissin moviments similars en d’altres llocs, Ce serait prendre un grand risque. Il y a gros à parier que l’Europe ne serait ni prospère, ni pacifique, bien au contraire. M’agradaria recordar-li a Henri Guaino que un dels estats més bel·licistes d’Europa i que més va contribuir a l’esclat de les guerres mundials va ser, precisament, França. Tant de bo un dels primers llocs que es vegi afectat per la independència de Catalunya sigui el departament francès dels Pyrénées Orientales.

Xavier Deulonder i Camins

deulonder@hotmail.com

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.