Permeteu-me primer de tot agrair als organitzadors d’Igualada haver-me tornat a convidar al cap de 15 anys com a Catalana del Nord, vinculada des de ben jove a l’esperit i a la missió nacional de la Flama del Canigó que encén els Focs de Sant Joan.

El 2016 vam celebrar amb un congrés a Vic el cinquantenari de l’arribada de la Flama al Coll d’Ares i homenatjar els patriotes del Nord, qui la van protagonitzar i van idear-ne el sentit, i compatriotes d’Osona i del Ripollès, els quals van fer possible un acte conjunt que esborrava, per primera vegada d’ençà de l’annexió dels Comtats del Nord el 1659, la frontera estatal franco-espanyola imposada a la nostra nació des de llavors trossejada.
L’any passat vam celebrar a Manlleu el cinquantenari de l’arribada de la Flama, és a dir la creació el 1967 de les primeres rutes de la Flama al Principat de Catalunya. A la Catalunya del Nord existien rutes des de feia temps: les havien genialment ideades Francesc Pujade i Albert Llech president i vice-president del Comitè dels Focs de Sant Joan– per tal que la Flama pogués, des de la pica del Canigó, passar de mans en mans per encendre els focs a cada poble del país.

Els primers anys el Cercle dels Joves de Perpinyà havia aconseguit fins i tot crear vies aèries cap a Mallorca i Reus. Gràcies a la incessant missió dels responsables de Tradicions i Costums [TIC] les rutes s’han anat multiplicant; cal reforçar-les i crear-ne a la resta dels Països Catalans perquè segellin la unitat de la nació.

1. La Flama del Canigó a Igualada 1985-2017
Enguany toca ressaltar aquí, a Igualada, el paper d’aquesta ciutat puntal en l’historial de la Flama alguns fets i noms concrets de persones, perquè destaca sempre el mèrit dels protagonistes i dels qui perseveren sovint fins a la mort en la il·lusió i el compromís. Tenen nom i cara, no els hem de descuidar encara que no se’ls pugui citar tots, perquè la història l’hem d’escriure nosaltres i no els invasors.

Fa més de trenta anys Montserrat Riba i Miquel Cuatrecasas amb Maria Dalmases i Jaume Planas, es van engrescar i comprometre al servei de la Flama que venia de la Catalunya del Nord; van aconseguir el support de l’Ajuntament d’Igualada, despertar l’interès de molts conciutadans així com motivar un grup fidel i molt actiu amb Manel Ventura, Glòria Riba i els germans Tort. Van acudir any rere any als actes prestigiosos organitzats pel Cercle del Joves de Perpinyà: primer, al maig al Congrés del Nord on no hi han faltat mai i, al juny, pujant dues vegades en una setmana al Canigó. Han contribuït molt a fer de la Trobada al Canigó –una genial iniciativa del Cercle dels Joves pel cap de setmana anterior al 23 de juny– una vetllada confraternal i de convivència entre germans catalans dels dos vessants del Pirineu. Qui, tan bon punt arribat als Cortalets, no verificava si a la dreta del refugi penjava la banderola dels amics d’Igualada? ja els primers arribats carregats de rom ofert pel batlle d’Igualada, per fer compartir, tot cantant cançons nacionals a l’entorn del foc, els deliciosos cremats d’en JoanTort repartits per la Montserrat?
Pel que fa a la segona pujada al Canigó el 22 de juny, una setmana després de la Trobada, cal ressaltar també el protagonisme dels amics d’Igualada.En Miquel Cuatracasas i la Montserrat Riba que hi van pujar durant vint anys, van ser encarregats el 1991 per en Joan Iglesis, dit Paixà, president del Cercle dels Joves, de millorar i catalanitzar amb n’Andreu Miquel de Perpinyà la cerimònia de la Regeneració de la Flama a la pica amb xirments de tots els Països Catalans.

El primer muntanyenc del Principat de Catalunya qui, el 2009 conjuntament amb els joves del Cercle, vetllà la Flama tota la nit a la pica –un ritu inventat i perpetuat pel Cercle dels Joves d’ençà dels anys seixanta– era en Roger Solé d’Igualada. A partir del 2014 en Joan Tort i el seu equip relleven el Cercle dels Joves d’anar a cercar la Flama al Castellet a Perpinyà per portar-la a la pica. Aquell any van organitzar una ruta extraordinària: de la pica mateixa i de nits a peu fins a Montserrat! El 2015 es van encarregar sols de la Regeneració, acompanyats entre altres dirigents d’Òmnium Cultural pel qui n’era aleshores vicepresident, Quim Torra, actual President de la Generalitat de Catalunya.

El 2016 comença una nova etapa a la història de la Flama. La Regeneració es fa sota la titularitat d’Òmnium i l’Equip d’Igualada és encarregat de la cerimònia i de la seguretat dels assistents. Pel que fa a l’organització de la Trobada l’entitat Casal del Conflent, amb seu a Prada, pren el relleu del Cercle a petició de les autoritats polítiques franceses locals, com el Consell General dels Pirineus Orientals –artífex del Sindicat mixt Canigó Gran Paratge creat el 2002– i estatals, com la sotsprefectura de Prada.

A més de la seva implicació a la Catalunya del Nord, l’equip promotor d’Igualada ha aconseguit molt a Igualada mateix. Hi han fet tornar la Flama inexpugnable perquè de bon principi als anys vuitanta van obtenir el suport de l’ajuntament que va crear una comissió específica, van implicar molts conciutadans, i van saber passar el relleu a Joan Tort com ell mateix ara el passa a una nova generació encarregada de l’organització d’aquest congrés. Van fundar el 2009 l’Associació Flama del Canigó d’Igualada, de la qual Roger Solé n’és president i Montserrat Riba presidenta emèrita.  Ens alegrem poder per fi agrair-los llur constància i fervor incansables, més de trenta anys de dedicació a la Flama del Canigó sense escatimar esforços ni despeses personals.

Daniela Grau i Humbert

NB :  A causa de la llargària del text, només hem posat el primer capítol, podeu llegir la conferència sencera, tot clicant al mot ‘conferència’.