Que França hagi canviat i ja no s’hi vegin les coses com en el temps del Règim del Terror, quan, segons va decretar-se el 1794, tot funcionari que, durant l’exercici de la seva feina, usés una llengua diferent del francès s’exposava a ser destituït i, a més, condemnat a sis mesos de presó, deu ser veritat a tot arreu, excepte a la regió Auvergne-Rhône-Alpes, on, el desembre passat, el seu president, Laurent Wauquiez (Les Républicains), va disposar que tots els funcionaris de l’administració regional havien de parlar sempre en francès, i, a més, anuncià que, per assegurar-se el compliment de la seva normativa, crearia unes comissions d’inspecció encarregades d’identificar els infractors i sancionar-los.

No sé pas si també té intenció de posar cartells a les oficines de l’administració regional amb el lema Soyez Propes, Parlez Français però, vist el panorama, no hi estarien pas gens fora de lloc. Naturalment, les mesures repressives proposades per Wauquiez també s’aplicarien a un funcionari que, a la feina, parlés en occità o en arpità, però, tal com ja ens ho podem figurar, a aquestes alçades, posar-se a perseguir aquestes pobres llengües és ja una pèrdua de temps. L’objectiu de Wauquiez és impedir, o dificultar, la contractació temporal de treballadors procedents d’altres països de la Unió Europea i aconseguir que els estrangers no optin a les places de treball públic de la regió; queda clar, doncs, que Robert Mennard no camina pas sol.

La política de Wauquiez, que després d’haver remenat les cireres a París com a ministre i secretari d’estat ara per ara no li queda més remei que conformar-se sent president regional, s’explica per la seva ubicació dins de la facció més dretana de Les Républicains, on es critica com a “centristes” la tríada formada per Alain Juppé, François Fillon i Jean-Pierre Raffarin, i com a “reformista” Nicolas Sarkozy, cosa que li pot permetre arribar a enteses amb el Front National, principalment amb la diputada de la Vaucluse Marion Maréchal-Le Pen; així doncs, si hi ha una França del futur, a Auvergne-Rhône-Alpes, i segurament també a Besiers, ja hi han arribat, mentre que, en canvi, el prefecte de la regió, que ha considerat il·legals les disposicions lingüístiques de Wauquiez, pertany a una França en vies de desaparèixer. No sé pas si Marine Le-Pen arribarà mai a l’Elisi i Louis Alliot a Matignon, però amb polítics de dretes com Jean-Marc Pujol o Laurent Wauquiez, el qual, a més, no s’amaga pas de la seva admiració per Donald Trump, aquest fet pot resultar irrellevant; copiar el discurs de l’extrema dreta xenòfoba no és pas que ho facin a contracor sinó que és el que realment els surt de dins; no fent-se del FN, aconsegueixen, simplement, donar-se un vernís de moderació perquè entre les files del Front National sempre hi haurà qui sortirà amb estirabots més gruixuts que els seus.

França no ha estat mai un model de res que no sigui l’art d’usar un discurs progressista i emancipador per legitimar un estat autoritari, repressiu i imperialista, però la seva versió amable i europeista, que semblava disposada a renunciar a la grandeur que, vanament, havia evocat Charles de Gaulle, és cada vegada més un record del passat, i els que encara malden per mantenir-la semblen incapaços de generar un missatge engrescador, és a dir, que vagi més enllà de dir, amb tota la raó del món, que el projecte nacional-populista és encara pitjor que el seu, que ja és dir.

Xavier Deulonder i Camins

deulonder@hotmail.com