Igual com a tot arreu del món, a Catalunya hi ha força gent que penja vídeos a You Tube on hi surt xerrant o dissertant sobre els temes més variats, des de cultura fins a moda o experiències personals; tanmateix, la majoria ho fa en castellà, si són del Principat, o en francès, si es tracta de nord-catalans. La raó que ens donaran és que així aconsegueixen tenir més seguidors, cosa que, en alguns casos, pot traduir-se en ingressos econòmics. De fet, aquesta és una actitud força més corrent i normal de com estem disposats a creure’ns; al capdavall, al You Tube resulta bastant habitual trobar-se vídeos fets en anglès per persones que no el tenen pas com a llengua materna ni tampoc com a llengua nacional del seu país.

Evidentment, a algú que al You Tube hi pengi vídeos en txec, holandès, danès, suec, eslovè, lituà, polonès o, fins i tot, en alemany o en rus, li deuen preguntar com és que no en penja en anglès. I ací ve el problema, perquè, en la majoria dels casos, a un català que pengi els seus vídeos en castellà o en francès ni se li deu passar pel cap passar-se a l’anglès, la llengua amb què, de debò, aconseguiria el màxim de difusió; si, igual com molta d’altra gent, estem disposats a renunciar a la nostra llengua per qüestions pràctiques, llavors, l’opció més lògica i racional seria la de fer servir la llengua que realment funciona com a idioma internacional la qual, per als qui encara no ho sàpiguen, no és pas ni el castellà ni el francès; certament, l’abast d’aquestes dues llengües és molt més ampli que el del català però també és limitat; amb el castellà, només es pot arribar a Espanya i a l’Amèrica Hispana, i el francès únicament serveix per a França, Suïssa, Bèlgica, el Quebec i alguns llocs més. El portuguès també disposa de centenars de milions de parlants, però és bastant probable que tant a Portugal com al Brasil hi hagi força gent que faci vídeos en anglès.

Quin problema tenim els catalans amb l’anglès? Doncs, senzillament, que no el dominem pas amb el mateix nivell de quasi nadiu amb què som capaços d’expressar-nos en castellà —els del Principat— o en francès, els de la Catalunya Nord. Naturalment, això ens posa en una situació de desavantatge respecte de d’altres països on el coneixement de l’anglès està molt més difós com ara Holanda, Dinamarca o Suècia. Per desgràcia, esperar que els nostres sistemes d’ensenyament escolar es proposin resoldre aquest problema no té sentit; a França encara volen recuperar el caràcter de llengua internacional que tenia el francès fins a la fi de la II Guerra Mundial —i ja recordem el ridícul que va fer Marine Le-Pen a Nova York baladrejant que ella no parla en anglès perquè és francesa— i a Espanya, encara que no gosin dir-ho explícitament, consideren que no cal amoïnar-se gaire per l’anglès perquè el castellà és la segona llengua més parlada al món, i d’ací que a Mariano Rajoy pogués ser president del govern sense saber ni un borrall d’anglès.

Més d’una vegada s’ha dit que l’objectiu de l’independentisme és convertir Catalunya en una Holanda o Dinamarca del Mediterrani. Molt bé; a la pràctica, això significaria viure en un país on el català estigués normalitzat de debò i on tothom disposés d’un nivell d’anglès bastant superior al que, en la Catalunya d’avui dia, es considera alt; naturalment, hi hagués algú que volgués aprendre i estudiar el castellà o el francès, doncs no hi hauria res a dir perquè hi estaria en el seu perfecte dret. Llavors, al You Tube qui desitgés que els seus vídeos assolissin la màxima difusió no els faria pas ni en castellà ni en francès sinó en anglès, i això no seria cap problema ni generaria cap polèmica ni comentari perquè com que a Catalunya tindríem el català normalitzat ja no ens hauríem d’estar preocupant constantment per la llengua.

Xavier Deulonder i Camins

 

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.