Featured Video Play Icon

Rai i Leti han estat el cor del camialarepublica.cat. Un cor que ha bategat enèrgicament per complir un somni amb l’ajut i mà estesa d’un equip que han donat suport, des de la gestió en el projecte, logísticament, adherint-se als trams, acollint als caminants a les cases i col·laborant econòmicament amb la Caixa de solidaritat.

Tots junts també emocionalment. També amb l’escalf de les persones anònimes de les xarxes socials, així com el dels veïns dels centenars de municipis de Catalunya Nord, Occitània, Arpitània, Borgonya, Atlas i l’Illa de França i els de Bèlgica fins arribar a Waterloo i el Parlament Europeu de Brussel·les. Amb l’estima dels col·lectius de solidaritat amb Catalunya de Lió, Col.lectif Wallon pour le Catalogne i Foreign Friends of Catalonia i les respectives ANC Paris i Brussel·les.

Tots ells han estat la força d’en Rai i Leti per complir el somni: 1300 km fins a Waterloo i el Parlament Europeu de Brussel·les. 

L’equip logístic ha estat format per cinc persones, la Bela, catalana que viu a Gran Canària i fotògrafa, que va donar relleu a la Lolita i a en Josep que han representat la generació més preuada de Catalunya: la gent gran. 

Lolita, de 76 anys, esposa d’en Josep, de 81 anys, i ambdós de Tortosa, no s’aturen en el camí de la lluita dels drets humans, la llibertat i la justícia. Activistes cada dilluns participen a la Plaça Alfons XII de Tortosa en la convocatòria per la llibertat dels presos polítics i exiliats. 

Ambdós han mimat i cuida’t, diàriament, als caminants realitzant la compra, els dinars amb entrepans i els sopars que la Lolita els cuinava com a casa. Per dinar els caminants s’aturaven 30 minuts amb un entrepà per no refredar la musculatura i facilitar el to físic en la reanudació del quilòmetres pendents. Normalment, entre 15 o 20 fins a completar el tram diari.

Lolita defineix el camí:’ com la lluita i el sacrifici per un bé: la llibertat de Catalunya i per la humanitat. Li agrada escriure i llegeix un vers del seu poema ‘per cada pas que s’ha donat una flor ha brotat‘. Explica una de les anècdotes a Nivelles municipi de Bèlgica. ‘Vaig anar a comprar calçat i el botiguer en saber que érem del camí per la República ens va voler fer un gran descompte en la compra. La seva opinió era que el camí el fèiem per una causa justa‘ . Lolita va emocionar-se com ningú en veure i abraçar al MHP a la Casa de la República. Recorda que no havia pogut dormir la nit abans. 

Per a en Josep el camí ‘ha representat la lluita de tot un poble‘ . I amb la seva bonhomia i posant la mà al cor indica ‘que ha estat una experiència inexplicable si no es viu’.  Sens dubte, un camí que no oblidaran mai i que recorden als seus familiars i companys del Casal de Gent Gran de Tortosa. 

En l’equip logístic lo Sedi, de Poboleda de la comarca del Priorat, humanitari i d’ajut a les persones va voler fer costat a en lo Rai ‘pel seu tarannà lluitador, pel poble i pels drets humans‘. 

Lo Sedi subratlla que del camí ‘es queda amb el més bonic que és haver conegut i viscut amb una gran família‘. De professió és operador d’imatge i ara arxiva les imatges i vídeos dels 34 trams que prepara per un futur documental. La Maternitat amb els seus vídeos il·lustrava el camí a les xarxes pel seu seguiment. 

Acompanyat de la Garnatxa que s’ha convertit en el símbol i la gosseta mascota amable del camí i dels caminants. 

La Garnatxa del Priorat va ser acollida per lo Sedi i diu :’es la meua llibertat, la meua amistat i lo meu camí. L’únic que vaig preguntar a en Rai: Pot venir la Garnatxa? I allí ens varen plantar. Per la Leti la Garni ha estat la seva amiga de camí. Algú que no preguntava, però que ha entès moltes coses.’ En Rai vol o volia adoptar-la!

Destacar el gran treball de l’organització i la gestió integral del projecte de la Miriam, germana gran d’en Rai, que ha combinat amb l’esforç del treball al restaurant familiar. Ella ha fet possible el camí, en primer lloc, juntament, amb la família López Calvet, l’esposa Trini i les filles. Per la Miriam ‘el camí ha estat una experiència única. Ha demostrat tot allò que les persones anònimes són capaces de fer per ajudar i recolzar a les persones i les causes justes. Simplement ha estat espectacular!‘ 

Judit López, la germana petita d’en Rai i estudiant de dret, a l’igual que en lo Sedi ‘en el camí diu ha descobert una família nova‘. Jove amb un gran esperit de lluita per la justícia. S’ha adherit a trams quan els estudis li ho han permès i va organitzar amb la Rusc la trobada d’amics al camí la diada de Sant Jordi a Barcelona per oferir a distància llibres i roses als caminants. 

La Rusc ha estat donant suport emocional, comunicatiu i s’ha adherit al camí tots els caps de setmana com a caminant (12 trams). Treballa pel drets humans de les persones, amb un ferm compromís pels valors cívics, humanitaris i per la pau dels pobles. ‘El camí ha estat la via dels pobles i de les persones que lluiten per la justícia, pels drets humans, la llibertat i la democràcia.

Un camí de flors, prats, vies de tren, bells municipis, catedrals, esglésies, cementiris, vinyes, porticons i un veïnatge excel·lent que sabia de la situació dels presos polítics i exiliats. Moments per no oblidar:les abraçades del MHP, Toni Comin i Jami Matamala i la visita al Parlament Europeu amb els eurodiputats Packet i Demesmaeker, el col.lectif Wallon pour le Catalogne i l’ANC Brussel·les. ‘Sentia la República: la Marienne de Lió molt a prop i al final d’un camí que no s’atura‘. 

També ha comptat amb l’alegria i el suport dels caminants dels pobles d’Occitània i d’Arpitània. Per en Guillem que es va adherir a fer un tram del camí:’ ha estat una acció humana exemplar per a totes les persones perquè la llibertat no es pot negociar, particularment, el dret del vot i la llibertat dels presos polítics i exiliats. Aquesta proesa d’homes catalans i de dones catalanes caminant per Catalunya, Occitània, Arpitània, França i Bèlgica duu un gran missatge universal i ens ha donat una gran esperança, motivant-nos fortament per continuar lluitant per la democràcia i per l’autodeterminació de les nostres nacions sense estats. Caminant amb ells i elles vaig sentir germanor, plaer, honor i orgull. Gràcies per tot‘. 

Laura i Marc, de Reus, es van adherir a 3 trams, a les portes de les vacances de setmana santa, ambdós indiquen: ‘Ens vàrem voler unir al Rai (no sabíem de la Leti) perquè ens agradava la idea de Gandhi que travessava l’Índia a peu i els indis se li anaven unint. És clar que això era diferent, però molt bonic. La Laura diu ‘caminar amb la Leti i el Rai va ser caminar cap a la República en el sentit més físic! El dia que arribem a la independència serà el dia més feliç de la meva vida. I això que tinc tres fills preciosos…‘ 

També els companys de l’Alt Urgell, d’Oliana i la Seu, Pau, Laia, Salvà i en Marc que es van adherir un tram i que  varen sorprendre als caminants amb una coca d’1 metre del municipi de Coll de Nargó que van apreciar molt els caminants. 

L’ Amadeu de Barcelona va realitzar l’inici del camí tram 1 i l’últim tram 34. Acostumat a caminar indica que ‘ha estat una bona iniciativa, amb tot el mèrit per en Rai, la Leti i les famílies. Tot i que considero que mereixien més col.laboració i suport, especialment, en mitjans de difusió. La jornada del divendres 26 d’abril considero que va ser molt emotiva amb la rebuda del MHP Carles Puigdemont a la Casa de la República i dels eurodiputats flamencs al Parlament Europeu. Per a mi irrepetible!

Per a la Marta, colombiana de naixement, però amb 25 anys a Tarragona i com diu ella de cor català: ‘caminem per allò que ens omple l’ànima i el cor amb il·lusió. Allò que ara sembla difícil, demà, ben segur, serà el nostre gran tresor‘. És va adherir als 3 trams primers. Per la Repúblicana i en Ricard en la gestió ‘és el camí de la llibertat’. 

Pels SanitarisxRep, una associació que va creixent en socis, i que han realitzat un excel·lent seguiment dels caminants a nivell físic i de salut  ‘el camí a la República ha significat una fita exemplar que empodera als demés a complir somnis‘. 

Un somni que s’ha fet realitat amb els 1300 km a peu a la Casa de la República a Waterloo i al Parlament Europeu de Brussel·les. Un camí per la llibertat dels presos polítics i exiliats que segueix ara en les Terres de l’Ebre i en tot el territori català per les injustícies i per la llibertat dels presos polítics i exiliats.

 

NB: Con tots els anteriors articles , Wilaweb Cat Nord dona les gràcies a la Rusc per les fotografies i els textos. Esperem que aquesta no sigui la seua darrera col·laboració.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.