Molt Honorable Ministre Nacional d’Educació, senyor Jean-Michel Blanquer:

No em queda més remei que adreçar-me a vostè perquè, com sabem, els elegits de Perpinyà, igual com els de la ciutat aquella que ara és la capital de l’Occitanie, no hi són per fer res ja que, en el sistema polític franco-francès, que vostè està tan cofoi de servir, tot es decideix a París i enlloc més; no cal dir que la sola idea que a França s’hi pogués aplicar mai un sistema federal com el d’Alemanya, els EUA o el Canadà a vostè no li produeix res més que esgarrifances i malsons.

Si, malgrat tot allò que vostè representa, estic disposat a passar pel tràngol d’haver d’adreçar-li una carta és per posar-lo al corrent no del meu malestar sinó del meu enuig per una situació que, òbviament, vostè coneix de sobres perquè, en cas contrari, no tindria sentit que ocupés el lloc que ara ocupa: més d’un 70% dels habitants de la Catalunya Nord —o, si s’ho estima més així, del departament de Pyrénées Orientales— volen que als mainatges de l’escola no sols se’ls ensenyi el català sinó que, a més, l’ensenyament es faci usant el català com a llengua vehicular, però, en realitat, només el 7% dels mainatges catalans tenen la possibilitat de seguir ensenyament immersiu i bilingüe, i un 20% únicament poden fer-ho entre 30 minuts i 2 hores setmanals. Que a vostè li sembla magnífic que en les escoles catalanes l’ús del català estigui del tot arraconat en benefici del francès, ja me’n faig càrrec; evidentment, si fos vostè un defensor de les llengües dites regionals, els impulsors de Sens commun no l’haurien pas convidat a participar en la taula rodona sobre com canviar l’escola que van celebrar a Marsella el 2015, però és que resulta que la majoria de ciutadans de la Catalunya Nord voldrien que l’escola fos en català; que la voluntat popular, sobretot quan qüestiona els dogmes nacionals franco-francesos, és una cosa que, per a vostè, no significa gaire, ho sé també, no pateixi.

L’absència del català a l’escola representa un greu perjudici per a les generacions futures de la Catalunya Nord. Si ara fa unes quantes dècades, en les famílies catalanes es va generalitzar el mal costum de parlar als fills en francès fou perquè, aleshores, en la majoria dels casos, el futur dels joves nord-catalans passava, necessàriament, per París, la Ciutat de la Llum i de l’Amor on algú que parli el francès amb accent regional és escarnit sense pietat ni contemplacions; ara, però, en la nova Europa sense fronteres, molts nord-catalans poden considerar la possibilitat de buscar-se la vida a Barcelona, on, vés per on, saber el català pot ser de gran ajuda. D’altra banda, per més que vostè, senyor ministre, pugui creure’s, sincerament i de bona fe, que el francès no sols és la millor llengua del món sinó que qui no en tingui un domini excel·lent està abocat a les tenebres de la ignorància i de l’error, resulta que la ciència ha demostrat que un ensenyament plurilingüe precoç afavoreix un major desenvolupament cognitiu de l’alumnat —d’on deduïm que la política lingüística que Jules Ferry, a qui vostè deu considerar un il·lustre predecessor, va imposar a les escoles va ser una aberració total—, i, alhora, contribueix decididament al progrés econòmic, empresarial i professional del territori, de tal manera que la Catalunya Nord, on es registren els índexs d’atur més alts de tot l’Hexàgon, podria deixar de ser el país sense futur que és per culpa del tradicional model de desenvolupament que la condemna a ser la perifèria del desert francès.

Si en comptes de concebre la Nació com una mena d’entitat abstracta o de divinitat a la qual els ciutadans s’han de sotmetre i sacrificar-s’hi, la veiés només com l’expressió de la voluntat i dels interessos dels ciutadans, segurament vostè no hauria pogut fer carrera en la política francesa; per això, ja m’ho figuro que no creu pas que, d’acord amb la defensa de l’interès públic general, els responsables de l’educació nacional de la República francesa haurien de ser sensibles i respondre a les demandes existents d’un augment de l’ensenyament de la nostra llengua a l’escola pública o immersiva.

Tot desitjant que arribi el dia en què l’ús del català a les escoles de la Catalunya Nord sigui una cosa del tot òbvia i natural, li envio una salutació.

P.D.: Si tingués vostè cap dificultat per localitzar la Catalunya Nord o Pyrénées Orientales, demani a qualsevol dels empleats del ministeri que li faci una cerca a google o, també, que ho busqui a l’enciclopèdia Larousse.

Xavier Deulonder i Camins’

deulonder@hotmail.com

 

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.