Si no és per una cosa, és per l’altra, però, vés per on la RN-116 sempre proporciona motius per haver-ne de parlar; el darrer, lògicament, ha estat el despreniment de roques entre Oleta i Fontpedrosa que ha tallat les comunicacions de la Cerdanya i el Capcir amb el Conflent i la plana del Rosselló; en plena temporada d’hivern, això ha suposat, com és normal, haver de fer tres hores de volta per terres de l’Aude per poder arribar a les estacions d’esquí, amb els perjudicis econòmics que això ha causat; hem de mantenir-nos, doncs, a l’expectativa de veure quin serà el següent contratemps que s’hi donarà. Suposo, d’altra banda, que aquest incident ha ajudat, també, a comprendre les raons de la manca de rendibilitat i de competitivitat econòmica del Tren Groc; no cal ser gaire intel·ligent per entendre que, si l’esclafen amb roques, el Canari no pot pas alçar el vol.

L’arrel del mal, no ha de costar gaire veure-la: la Catalunya Nord és perifèrica no ja dins del conjunt de França, sinó dins d’allò que s’entén pel “desert francès”; com sabem, en l’ordre jeràrquic francès, primer ve París, després algunes de les grans ciutats com Marsella o Lió, després alguna capital regional com ara Tolosa i, en darrer terme, el departament aquell situat a l’altra banda dels Pirineus, on tenen la dèria d’atipar-se menjant cargols.

Aquest darrer hivern, la ministressa de transports Elisabeth Borne ha manifestat a Prada que d’inversions en la contrada res de res; per dir això, ja s’hauria pogut ben quedar a París, però igual allà a la Ciutat de la Llum s’hi avorria i ha pensat que potser li podia provar una aventura exòtica per l’extrem de l’Hexàgon.

A diferència d’altres qüestions com ara que gent sense sostre es mori de fred, l’escalfament global del planeta i l’assetjament policial als immigrants, la decisió del govern de limitar a 80 km/h la velocitat màxima a les carreteres secundàries està a punt de provocar un esclat revolucionari a tot arreu de França que riu-te’n dels de 1789, 1830, 1848 i 1968; evidentment, al Capcir, a la Cerdanya i al Conflent no tenen cap motiu per protestar perquè no crec pas que ningú amb un mínim d’instint de conservació s’atreveixi a circular entre Montlluís i Vilafranca de Conflent a una velocitat tan supersònica com aquesta; si més no, qui transiti per la RN-116 podrà admirar el paisatge d’unes contrades que no poden desenvolupar-se per no disposar d’unes vies de circulació adequades.

Tant que ens hem esforçat a convertir-nos en uns franco-francesos perfectament hexagonals i ni una carretera ens construeixen; per això van anar a matar-se a les trinxeres els Morts pour la France de cada poble. Per cert, independentment de com actués la conductora de l’autocar en aquell precís instant, segur que s’hauria produït l’accident de Millars si no hi hagués encara passos a nivell on els vehicles que transiten per la carretera s’han d’aturar per si ve el tren?

Per enèsima vegada, la ministressa Borne ha ajornat per a la setmana dels tres dijous les inversions a la Catalunya Nord; potser la millor solució seria organitzar cassolades davant del consolat espanyol de Perpinyà, més que res perquè a la Cerdanya, qui arriba a Puigcerdà se n’adona que un altre món és possible, i tot sembla indicar que això té alguna relació, ara mateix no sabria dir ben bé quina, amb el Tractat dels Pirineus.

Xavier Deulonder i Camins

deulonder@hotmail.com

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.