Si una cosa demostren les informacions que s’han donat als mitjans de comunicació del Sud sobre els talls de l’autopista AP7 pels activistes de tsunami democràtic és que un dels problemes més greus del moviment catalanista nord-català és que, ja fa segles, al Principat es va perdre la noció que la Catalunya Nord també és Catalunya, és a dir, que el límit septentrional del país no és pas ni a la Jonquera ni a Puigcerdà sinó entre Salses i Òpol, i compte, que ací només tracto de mitjans en català als quals es pot suposar un cert compromís catalanista. Així, hem hagut de sentir que l’autopista està tallada “al Pertús, França”; naturalment, si el Pertús (Vallespir) és França, llavors, la Jonquera (Alt Empordà) deu ser Espanya; “els manifestants passen de la banda catalana a la francesa”, sense tenir en compte que, ací, tant catalans són els territoris d’administració francesa —el Vallespir i el Rosselló— com els que encara estan sota sobirania espanyola —l’Alt Empordà—, de tal manera que si, per exemple, els manifestants es dirigissin del Pertús a la Jonquera també es podria dir que passen de la banda catalana a l’espanyola.

Segur que al Principat, a gairebé tothom, tant als periodistes que cobrien la informació com als seus oients o lectors els hauria sonat estranya la idea que els talls de l’autopista entre la Jonquera i el Pertús dificultaven el pas entre l’Empordà i el Vallespir; què hi farem, doncs, si ara fa uns mesos, a TV3 es va sentir explicar, amb tota la naturalitat del món, que una colla castellera havia sortit a l’estranger perquè havia fet una actuació a Perpinyà, o si quan els serveis meteorològics de les cadenes de la CCRTV anuncien fortes ventades als dos extrems del país, es refereixen al Montsià i a l’Empordà. A Torrelles de Llobregat (Baix Llobregat), hi ha, des de 1983, el parc temàtic “Catalunya en miniatura” on s’hi exhibeixen cent quaranta-set maquetes d’edificis de tot arreu del país; no hi he estat mai, però ja dono per fet que, entre aquestes maquetes, no deu d’haver-n’hi cap del Palau dels Reis de Mallorques, del Castellet, de Serrabona, Canigó, Cuixà, del castell de Salses o del Teatre de l’Arxipèlag.

Fa uns quants anys que, per raons personals, no hi he pogut anar, però, lògicament, em sembla molt bé que el dissabte següent al nefast dia del 7 de novembre es faci una manifestació a Perpinyà, que, si més no, serveix de contrapunt a tota la rància i tètrica comèdia franco-francesa del Dia de l’Armistici on es presenten les víctimes de la guerra com a heroics patriotes “Morts pour la France”.

Tanmateix, potser convindria començar a plantejar-se afegir als actes commemoratius de l’aniversari del Tractat dels Pirineus una manifestació o concentració a Barcelona, davant de la seu del consolat francès, on, fins i tot, algun delegat d’Òmnium o de l’ANC lliurés al cònsol tot un memorial de greuges sobre la Catalunya Nord, on es tractés des de la nul·la disposició de l’administració francesa a crear places d’ensenyament escolar en català en un nombre suficient per cobrir-ne tota la demanda que en plantegen les famílies, fins a casos com el de la línia ferroviària de Perpinyà a Vilafranca de Conflent o del tren de Rungis. Igual així aconseguiríem que al Principat, si més no entre els independentistes, es difongués la idea que Perpinyà és Catalunya exactament igual com ho són Figueres o Valls; d’altra banda aquesta seria, òbviament, una bona manera de començar a esborrar el Tractat dels Pirineus perquè quina informació en donaria l’Indépendant? Com hi reaccionarien els elegits locals?

Evidentment, si una cosa em sap greu dels talls de l’autopista és que es facin a la Jonquera i no pas a Salses.

Xavier Deulonder i Camins
deulonder@hotmail.com