No em sembla pas malament la campanya d’afirmació identitària de posar el terme Pays Catalan a sota dels indicadors dels noms dels pobles que hom veu a l’entrada del municipi, només que em semblaria molt millor posar-hi “Catalunya Nord” o, directament, “Catalunya”; avui vull parlar d’un aspecte del Pays Catalan que m’ha cridat força l’atenció, més que res per les implicacions que té per a la correcta comprensió de la nostra història.

A Rià (Conflent), van posar-hi una pancarta on s’hi afirmava que aquest poble era el berceau du Pays Catalan. A mi, però, em sembla que le Pays Catalan no té pas cap d’altre origen que la signatura el 1659 del Tractat dels Pirineus, la qual va tenir lloc a l’illa dels Faisans, dita en francès Île des Faisans, Île de la Conférence o Île de l’Hôpital, la qual està situada al mig del curs del riu Bidasoa —es tracta doncs, d’una illa fluvial— entre Irun (Guipúscoa) i Hendaia (Lapurdi), tenint en compte que Guipúscoa pertany a Espanya i Lapurdi a França.

Per tant, el berceau du Pays Catalan és a l’illa dels Faisans, a on haurien d’acudir-hi en peregrinació tots els caps hexagonals nostrats, perquè si allà enmig del Bidasoa les coses s’haguessin fet d’una altra manera, avui dia no existiria pas el seu món franco-francès, amb la seva persecució i extinció de la llengua catalana, els seus prefectes, els seus índexs d’atur i de pobresa, la seva extrema dreta xenòfoba fruit de l’enyorança d’una grandeur sortosament perduda, els seus morts pour la France i, sobretot, les seves regions creades i dissenyades des de París que cal acceptar no sols sense protestar sinó sense haver-hi pogut dir res. Com podem veure, doncs, des de l’illa del Faisans fins a Rià hi ha una bona tirada. Una altra cosa ben diferent és que es pugui considerar tota la zona muntanyosa del Pallars, l’Alt Urgell, la Cerdanya i el Conflent com el bressol de Catalunya perquè fou des d’ací que partiren els repobladors que s’establiren a les terres baixes, buides arran de tot el tràngol de la crisi del regne visigot, la invasió islàmica i l’ocupació franca, cosa que acabà donant origen a Catalunya; d’altra banda, és ben sabut que hi ha qui situa el naixement de Guifré el Pilós a Rià.

Le Pays Catalan i Catalunya no són pas ben bé el mateix, tot i que tinguin alguna relació; le Pays Catalan és una afirmació d’una identitat local que es pretén fer del tot compatible amb el marc nacional franco-francès defugint sempre entrar-hi en contradicció, per això, el seu origen, el seu bressol, hem de situar-lo a l’illa dels Faisans, ja que, sense el Tractat dels Pirineus, no hi hauria pas avui dia Pays Catalan, és a dir, no existiria el monstre creat a conseqüència de tres segles i mig de domini francès sobre una part de Catalunya; a Rià, doncs, ara fa més de mil anys, es va donar origen a una cosa del tot diferent al Pays Catalan. Quan, circulant per la carretera, passo Puigcerdà i arribo a la Guingueta d’Ix, no em sorprèn gens veure-hi un carrer del Tractat dels Pirineus, perquè comprenc que estic entrant en un món que hi té els seus orígens i les seves arrels, i tampoc no m’estranyaria gens que en algun indret de la Catalunya Nord hi hagués un carrer de l’Île des Faisans, un lloc que els devots de la Marianne, especialment els del sud dels Pirineus, haurien de venerar com a terra santa.

Xavier Deulonder i Camins

deulonder@hotmail.com

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.